Un radar comença a controlar la velocitat a Consell de Cent
Situat entre els carrers de Casanova i Muntaner, la seva missió no és multar, sinó tenir un retrat en xifres, en aquest cas de velocitat, del que passa als eixos verds diàriament.
Els eixos verds de Barcelona ja tenen el primer radar de control de velocitat. És diferent de qualsevol altre radar. És mut. És un simple plafó quadrat que ni tan sols s’il·lumina per informar de la velocitat del vehicle, a diferència dels radars col·locats a la ciutat a prop de les escoles. Passa bastant desapercebut allà on ha sigut col·locat, a dalt d’un fanal, entre els carrers de Casanova i Muntaner, davant de la sortida del passatge de Valeri Serra. La seva funció no és multar. La seva missió és simplement tenir un retrat en xifres, en aquest cas de velocitat, del que passa als eixos verds diàriamentperquè ja sigui sobre rodes de cotxe, de moto, de patinet o de bicicleta, no tothom respecta les normes de circulació.
Estranyament, als despatxos municipals el qualifiquen com a radar pedagògic. La mateixa expressió va fer servir el regidor Jordi Valls quan dilluns passat a la nit va fer una fugaç referència a la seva existència durant la celebració del consell de barri de l’Esquerra de l’Eixample. Seria pedagògic si alliçonés els que superen els 10 quilòmetres per hora permesos i els informés de la velocitat real a la qual circulen. No ho fa. Potser un altre nom seria més adequat. És més un termòmetre que permetrà conèixer amb més precisió fins a quin punt les freqüents queixes dels vianants s’ajusten a la realitat.
Els eixos verds, com pot comprovar qualsevol que els hagi transitat, són el contrari d’un espai compartimentat. Està dissenyat com un carrer per als vianants, però el trànsit, ja sigui a motor o en pedals, hi està permès amb unes quantes restriccions. La velocitat és una d’elles. El volum de vianants sol ser inversament proporcional a la velocitat a la qual circulen el cotxes i les furgonetes. La gent no renuncia a caminar pel que abans era el centre de la calçada, de manera que els conductors no tenen més remei que adaptar-s’hi. En els momets en què hi passen menys vianants, per exemple, a primera hora del matí, la velocitat augmenta.
Patinets i bicicletes
Un cas diferent és el dels patinets i les bicicletes, sobretot les de repartiment de menjar a domicili. El més estrany és que vagin com a màxim a 10 quilòmetres per hora. Més estrany és encara el fet que durant el primer any de vida dels eixos verds no s’hagi portat a terme una intensa tasca pedagògica amb patrulles a peu.
En els fòrums en els quals els veïns poden traslladar les seves queixes a l’ajuntament (als plens del districte, a les audiències públiques o a través de l’app Barcelona a la butxaca) hi ha un mínim denominador comú inqüestionable: el resultat actual incomoda especialment la gent gran, que se sent insegura. És, doncs, un greu problema.
