Confiteria celebra 10 anys i 24 locals

La hiperactivitat que mostra el trio format per Lito Baldovinos i els germans Enric i Joan Rebordosa queda patent amb el doblet que van haver de fer dijous: inaugurant en societat la implantació de Paradiso en una terrassa del Maremagum que forma part del nou mercat gastronòmic del centre comercial, alhora que exercint d’amfitrions d’una festassa celebrada a La Paloma per bufar les seves 10 espelmes. Aquesta última va tenir una primera part més tranquil·la, per acabar amb una sessió disco oberta al públic i les entrades de la qual eren benèfiques per a la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls.

L’exitós triangle pren l’èxit amb la mateixa naturalitat i modèstia amb què un bon dia van agafar les regnes de La Confiteria al Raval, el 2014. Naixia així la seva vocació de tripular per preservar, embellir o reforçar alguns dels bars que formen part de la història dels barris de Barcelona. Aquell datava de 1912, i avui llueix tota la seva esplendor per despatxar platets i còctels. Amb aquest primer pas, el Lito i l’Enric, amics des de sempre, s’injectaven la primera dosi d’hostaleria local. "No sabria fer una altra cosa que muntar bars", explica el segon.

Un gir vital i un repte

L’Enric ja havia treballat en el sector a París, i el seu soci venia de fer-ho en l’àmbit del màrqueting. El seu gir vital els va fer anar pujant esglaons amb tres tipus de local. D’una banda, històrics o emblemàtics de la ciutat, d’una altra, bars carismàtics i arrelats als barris i, finalment, cocteleries singulars. Fins al punt que actualment acumulen 896 anys d’història sumant la vida prèvia de cada un d’ells, ja que no en falten de centenaris.

La seva alineació de barres és realment insuperable i amb el mèrit afegit de focalitzar-se en el client barceloní, perquè es rendeixen al caliu dels racons de tots els territoris: de les Corts al Raval, passant per l’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Sant Martí. El turista únicament els freqüenta al Born.

L’Enric apunta que malgrat la seva fama de recuperadors de bars amb solera, en aquest temps només han adoptat dos negocis a l’uci, el Bar Muy Buenas (al Raval) i el restaurant Rilke (a l’Eixample). La resta han sigut negocis que ja funcionaven, però als quals potser els faltava relleu generacional o als quals podien donar nova energia. Crear un bar és "construir una llar per a la gent", reflexiona aquest soci fundador entossudit a mantenir el patrimoni de la ciutat, alhora que creen cocteleries inoblidables.

Precisament, el part de Paradiso, al Born, que es va posicionar ràpidament al podi de la mixologia i es va coronar el 2022 com a millor del món, va ser un motor definitiu per donar pulmó financer als seus somnis i projectes. Perquè els seus propis ingressos i els crèdits –"sense inversors darrere"– són els únics motors del grup, aclareixen. Sota la seva capa hi ha ara les cocteleries Dr. Stravinsky, Paradiso, Monk, Mudanzas i Balius, o bars de tapes com Bolero Bar, El Maravillas, Michigan, Betlem, Centric i Ultramarinos Marín, així com restaurants entranyables com el Cafè del Centre i el Muy Buenas.

Teixeixen una xarxa que creix per l’afinat engranatge de peces: més àgil com més infraestructura tenen en el manteniment dels locals, el seu aprovisionament, recursos humans i d’altres. "És més fàcil gestionar-los com més són", diuen. Perquè el sector sap com de difícil és contractar personal en aquests moments, i aquí sumen ja una plantilla de 300 persones, fidelitzades a cop de "transmetre’ls els nostres valors i missió".

De la Via Laietana a Tuset

Notícies relacionades

"Formem part de la història"

L’INEOS Britannia serà el rival dels kiwis en la gran final

Després de tantes estrenes, no perden l’emoció del que està per venir – un spin-off de Paradiso, al costat, Gelateria Paradiso, en al·lusió al passat del bartender Giacomo Giannotti, alma mater del primer. També una cocteleria al principi de la Via Laietana, encara sense nom, de cara al novembre. I una més al carrer de Tuset, en el que va ser el llegendari bar La Bolsa, on combinaran un espai de focacceria amb producte local (Focachio) i més al fons la cocteleria d’estil dels setanta Focaccio, en una picada d’ullet gamberra al mític Bocaccio. Sense oblidar tampoc la recuperació de La Font del Gat, a Montjuïc.

Rebordosa està convençut que no hi ha marxa enrere en la tendència mixòloga de Barcelona. No és una moda. "La cocteleria és un bar de copes escenogràfic, un refinament", diu. ¿Qui prefereix un rupestre cubata?, suggereix, podent delectar el seu paladar amb elixirs sortits d’un vas mesclador.