Barcelona inicia el seu full de ruta per revitalitzar Ciutat Vella

Un abordatge integral

L’alcalde Jaume Collboni ja va anunciar durant la campanya electoral de les municipals, i ha repetit al llarg de l’últim any, la seva intenció de realitzar un abordatge integral en el districte central, que en els últims anys ha patit múltiples problemàtiques de massificació turística, inseguretat, incivisme, accés a la vivenda, monocultiu comercial, mobilitat i un llarg etcètera. Llavors va prometre 200 milions d’euros per a la missió, que volia desplegar en sis anys, comptant amb un nou consorci publicoprivat que doni un nou impuls al districte. Per fi, l’alcalde i el regidor del districte Albert Batlle anunciaran dimecres com arrencarà aquest pacte, en un acte que se celebrarà a l’auditori del Liceu i al qual han sigut convidats representants de tots els fronts implicats.

El Pacte per a Ciutat Vella es concep com un procés i "eina" que es vertebrarà amb els diferents agents i sectors a partir de jornades, reunions participatives i acords. S’estructurarà en quatre eixos: espai públic, persones, activitat econòmica i ciutadania. Però, més enllà de les comissions temàtiques que se celebrin fins a final d’aquest any per establir diagnòstics i prioritats de la situació, es preveu –com s’ha anat anunciant– la creació de l’organisme de promoció que vehiculi les mesures, de les urbanístiques a la rehabilitació de vivenda o sostenibilitat, amb una planificació a 10 anys vista, fins al 2035, i que compti amb prou suport polític perquè no s’esvaeixi en el cas que els socialistes no es mantinguessin al capdavant del govern municipal.

De les línies d’actuació que es decideixin conjuntament en els pròxims mesos hauran de sortir també –entre moltes altres trinxeres– un pla d’educació que han demandat reiteradament les entitats socials i veïns, i un pla estratègic que ha reivindicat el comerç per afrontar la crisi de model que pateixen les seves artèries, saturades de negocis turístics.

En els últims mesos, l’ajuntament ha mantingut converses i ha comunicat les seves intencions a unes 150 entitats i associacions per buscar el seu suport, tot i que s’enfronta a la inquietud d’aquestes entitats sobre els terminis, si les mesures necessàries s’iniciaran amb prou rapidesa o si s’acabaran entreveient només en la recta final de mandat. I és que els interessos dels diferents agents són, en ocasions, contraposats i difícils de conciliar. No obstant, es preveu que el 2025 es puguin posar sobre la taula iniciatives concretes per desplegar fins al 2027 de moment, ja que l’artilleria inclourà des d’accions a curt termini fins a d’altres més estratègiques a mitjà o llarg termini que s’aniran revisant anualment, amb les dades a la mà, per comprovar-ne la validesa.

El repertori de temes sobre la taula és molt ambiciós, ja que sobre els quatre eixos pivoten reptes com millorar el civisme, la qualitat de vida per als veïns, l’oferta cultural com a motor, la millora de l’oferta comercial i l’atracció de nova activitat econòmica, la seguretat, l’urbanisme, l’esport, el turisme, la mobilitat... Com s’està buscant amb la transformació de la Rambla, hi ha un propòsit de reconciliar al centre de la ciutat amb veïns i barcelonins en general per tornar-los la seva autoestima.

Canvis en marxa

Notícies relacionades

Els restauradors demanen que es torni a engegar la Font Màgica

¿Són necessaris els productes alts en proteïnes?

L’equip de govern municipal ja va deixar clar divendres que, al marge del que es cuini en els pròxims mesos i anys, molts canvis ja estan en marxa. Com l’anunci de posar límit a botigues cannàbiques, de fundes de mòbils i de manicura, que tant han proliferat en els últims dos anys, com va informar aquest diari.

L’aposta per Ciutat Vella va quedar patent també en la recent presentació del nou Pla de Barris, que posarà el focus en els seus barris –amb un pla únic per al Raval, el Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i la Barceloneta– , "el cor de la ciutat", va emfatitzar Collboni. La previsió de l’ajuntament en aquest marc és augmentar la inversió a la zona en un 140%, passant de 8,3 milions d’euros a 20 milions.