Una piscina pública de Sant Andreu pateix una fuita d’aigua

La reparació del Centre Esportiu Municipal (CEM) del barri és molt costosa perquè incumbeix al vas de compensació, construït a finals del franquisme.

Una piscina pública de Sant Andreu pateix una fuita d’aigua
3
Es llegeix en minuts
DAVID GARCÍA MATEU

Durant els llargs mesos de debat públic i polític sobre les restriccions per sequera a les piscines públiques i privades de Catalunya, una instal·lació municipal a Barcelona ha carregat amb una fuita d’aigua constant. Es tracta de la instal·lació del Centre Esportiu Municipal (CEM) Sant Andreu, un equipament inaugurat a finals del franquisme i que, estructuralment, segueix igual que el dia de la seva obertura.

¿El problema més important que arrossega? Una esquerda al vas de compensació deixa escapar part de l’aigua acumulada. "És una instal·lació molt antiga, el vas de compensació està sota terra i és molt complex reparar-lo", explica Helena Pérez, gerent del Club Natació Sant Andreu (CNSA), entitat que gestiona l’espai municipal.

A preguntes d’EL PERIÓDICO, tant la gestora com l’Ajuntament de Barcelona asseguren no disposar de dades sobre l’abast de la fuga. No tenen quantificat, responen, quantes vegades de més han d’omplir la piscina per compensar la sortida d’aigua, ni tampoc compten amb una estimació dels litres perduts. "No estem parlant de gaires litres, però en temps de sequera cada gota compta", al·lega Pérez.

El CNSA assenyala que la piscina estructuralment continua intacta des del dia que es va inaugurar, el 6 d’abril de 1971. "Se li han anat fent coses, però en línies generals està com fa 53 anys", emfatitza la gerent. Uns arranjaments que, en tot cas, mai han repercutit en la modernització del vas de compensació. Ara bé, ¿què és aquest element tan important i que queda fora de la vista dels usuaris? "És com una piscina que hi ha a sota de la piscina, allà va a parar l’aigua que es desborda i que es recull per les reixetes perimetrals", detalla Pérez.

Tot i que la seva funció és precisament la de recuperar l’aigua, en aquest cas una part s’escapa. "Ho vam detectar a partir d’un bassal que apareixia a la sala de màquines: vam buscar d’on sortia l’aigua i ens vam trobar que hi havia una esquerda per on perdia", afegeix. En aquest sentit, tot i que l’esvoranc aparentment és petit, la responsable vaticina que el cost de segellar-lo seria elevat: "No exigiria tancar la piscina, però l’accés fins al punt és difícil i la reparació seria complicada. Estem esperant pressupostos que s’adaptin en import i temps d’execució".

Concessió caducada

El problema ha aparegut en un difícil dilema en la gestió de l’equipament. Si bé durant tots aquests anys el gimnàs ha sigut gestionat de manera externalitzada pel CN Sant Andreu, entitat esportiva que té les seves instal·lacions privades a 500 metres de distància, el contracte porta des del 2020 fora de concessió, per la qual cosa ja no es pot prorrogar més i ara només cal esperar a la nova licitació.

"Estant fora de concessió, fem el manteniment del dia a dia, però les grans actuacions les derivem a l’Institut Barcelona Esports (IBE) [organisme municipal titular dels equipaments esportius]", explica Pérez. En qualsevol cas, el CNSA defensa que l’IBE "no para de buscar alternatives i solucions als problemes".

Per la seva banda, portaveus de l’IBE assenyalen a aquest diari que moltes de les patologies de la piscina tenen la seva arrel en l’"obsolescència dels sistemes". Assumptes que s’han anat corregint, com ve a ser la substitució de la deshumectadora, la reparació de les platges o la renovació dels equips d’il·luminació i climatització de la piscina, però que encara no han inclòs la delicada esquerda. "En aquests moments s’està avaluant la viabilitat de la reparació, tenint en compte les restriccions actuals per sequera", exposen.

Notícies relacionades

Usuaris irritats

Tot i que la fuita d’aigua no suposa cap afectació per als banyistes, sí que hi ha altres qüestions que exasperen els socis del CEM. "Que l’aire condicionat no funcioni a la sala de fitnes és terrible; fa anys que a l’estiu gairebé no tiren els equips, però és que ara ja ni s’encenen", explica Juanjo Ribas, usuari habitual de les instal·lacions. "Entre la calor que comença a fer i la humitat que puja de la piscina, això és una sauna", critica Ribas, que tampoc oblida que les màquines que s’espatllen poden estar gairebé un mes pendents de reparació.

Temes:

Natació