Més gent caminant i menys en cotxe

L’Enquesta de Mobilitat Dia Feiner és, potser, una de les millors radiografies socials de Barcelona i el seu entorn, una gran regió en la qual viuen més de cinc milions de persones i que inclou des de l’Anoia i el Garraf fins al Berguedà, Osona, el Vallès Oriental i el Maresme. La del 2023, amb prou feines sense pòsit de la covid, dibuixa una realitat de molta mobilitat activa i menys ús del cotxe, però amb el transport públic una mica encallat, malgrat que dins de la capital catalana el metro bat rècords de validacions. Caminem com mai i recorrem menys que abans de la pandèmia al vehicle privat, però la mobilitat compartida continua sense despuntar. Però això sí: dos de cada tres desplaçaments es duen a terme de manera sostenible.

Que s’ha tornat a la normalitat, o a una altra normalitat, ho demostra el fet que el 2023 es van realitzar ja més desplaçaments que el 2019, i es van superar els 20 milions de moviments (rècord històric), amb una peculiaritat que mereixeria un apart: la principal raó ja és molt més personal (compres, visites, gestions, oci...) que ocupacional (feina i estudis). És probable que el teletreball hi tingui molt a veure. O les ganes de sortir de casa després de les estretors pandèmiques.

El cas és que la mobilitat activa (a peu, en bici o patinet) suposa el 51,1% dels desplaçaments, 4,4 punts més que abans de la covid. El cotxe i la moto, en canvi, continuen baixant la seva quota i ja suposen només el 32,5% (dades relatives sempre a aquesta enorme zona geogràfica gestionada per l’Autoritat del Transport Metropolità), mentre que el transport públic es conforma amb un 16,4% del total. Quatre anys abans marcava un 17,2%. Si s’observen les xifres globals, el nombre d’usos del transport públic és una mica superior al del 2019. Però en el còmput global el percentatge cau, és a dir, que hi ha altres alternatives que sedueixen més.

Ja no és cert que ens moguem menys (són 4,1 desplaçaments diaris, la xifra més alta dels últims 12 anys) i tampoc té sentit parlar de desconfiança sanitària en el metro, el bus, el tramvia o el tren. L’explicació que tinguin menys quota té una part bona i una de dolenta. La positiva és que molts d’aquests viatgers van ara caminant o en bicicleta. La negativa, que el sistema públic de transport necessita usuaris, i, per tant, ingressos en validacions, per poder continuar sent sostenible econòmicament. Que no ho és, però el desitjable és que, en la mesura que sigui possible, l’usuari continuï sufragant com a mínim la meitat del cost real del seu bitllet. Un abonament, per cert, que manté les bonificacions, i tensa així la viabilitat dels operadors i de la mateixa ATM.

L’oasi de la capital

L’observació pot fer-se també en l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona, de menys abast que l’àmbit global de l’ATM però amb 164 municipis implicats, i la tendència és molt similar. Mobilitat activa, 52,1%; transport públic, 17,6%, i vehicle privat, 30,3%. Bus, metro i una altra mobilitat compartida copaven el 2015 el 18,38%, i el 2019 eren el 18,59% del total. Amb xifres absolutes similars o fins i tot inferiors, però sense impulsar-se ni aconseguir esgarrapar l’espai creixent dels que van a peu. També el cotxe cau, ja que el 2015 marcava un 32,45% i quatre anys més tard, un 33,91%. Hi ha una dada que resumeix bé la situació: respecte al 2019, el 2023 es van registrar 1,3 milions més de desplaçaments en bici o caminant, mentre que bus, metro i similars es van quedar en números idèntics.

I a l’entorn barceloní

Les xifres de Barcelona de l’enquesta que fa l’Institut Metròpoli encara no s’han concretat, però, segons les últimes dades de l’ajuntament, el global de desplaçaments interns i externs en vehicle privat ha baixat per primera vegada en dècades del 20% (el transport públic escala fins al 34,2%). Aquesta diferència de la capital catalana respecte al seu entorn crea la conclusió de sempre, això és, la gran ciutat té una bona oferta de transport públic, però així que un s’allunya de l’àmbit de les rondes, les alternatives de mobilitat compartida es van diluint. I, per tant, perden poder de seducció.

Notícies relacionades

Aniversari amb vistes

Finalitza la primera fase de transformació de la Rambla

Així les coses, fa la sensació que la política de bonificacions del transport públic no ha generat un gran efecte crida. El ministre de Transport, Óscar Puente, ja va obrir la porta a retirar les ajudes "en un horitzó no gaire llunyà". Pot ser que a l’eliminar la subvenció la cosa es quedi igual, però pot produir-se un cert trànsit cap a la mobilitat activa; cosa bona. Tot i que també pot repuntar l’ús del cotxe; cosa dolenta.

Si s’observa per gènere, tal com ja va explicar aquest diari al gener prenent com a base dades municipals de Barcelona, les dones es mouen de manera molt més sostenible. En l’àmbit ATM, elles es desplacen molt més a peu (52,3% davant el 45,3% d’ells) i en transport públic (19,7% davant el 13%). Mentre que els homes aposten molt més pel vehicle privat, amb un 38,4%, davant un 26,7% de les dones. Així les coses, les dones són les faedores de ciutats menys congestionades i contaminades.