La quadratura del triangle

Al final, la solució ha sigut la quadratura d’un triangle, no d’un cercle, que ha permès desencallar el gran trencaclosques urbanístic de l’Esquerra de l’Eixample, on avui una escola ocupa provisionalment la presó Model, els bombers tenen la seva llar enmig d’una zona verda i l’Hospital Clínic gairebé no cap a la seva actual seu i necessita créixer. Un canvi en les qualificacions urbanístiques de l’illa delimitada pels carrers de Londres, Urgell i l’avinguda de Sarrià, o sigui, un triangle, permetrà desfer aquest gran embolic que, en el cas dels bombers, per exemple, fa 14 anys que dura.

Un intercanvi de favors entre l’Ajuntament de Barcelona i un gegant empresarial de l’automoció, Quadis, ha sigut la solució. L’empresa, un grup fundat l’any 1940 per Joan Soler Güell i que el 2022 va arribar als 1.260 milions d’euros de negoci, traspassarà a la ciutat la titularitat de 2.215 metres quadrats d’aquella illa i, a canvi, disposarà de permís per edificar un immoble d’oficines i comerços als 860 metres quadrats restants, just a la cantonada on actualment hi ha una estació de servei.

L’acord, que d’entrada no ha aixecat sospites ni tan sols en les associacions veïnals, que ho estudiaran amb calma, no és literalment res nou sota el sol de la ciutat. Així es va construir l’Eixample, amb pactes entre el sector privat i el públic, o, com diria el biòleg i divulgador Richard Dawkins, amb un acord d’aparent altruisme entre espècies.

En carrers de 20 metres d’amplada, tal com solen ser els de l’Eixample, aquest tipus de col·laboracions han tingut històricament unes normes que se suposa que cal complir. Els edificis no han d’impedir que quan la llum del dia es projecta sobre la ciutat amb una inclinació de 45 graus, aquesta il·lumini la vorera contrària. En el cas del triangle de Londres, Urgell i Sarrià, aquest principi es complirà generosament.

Intervencions més ràpides

Sobre la seva part del solar, que actualment és un vistós concessionari de Quadis, l’ajuntament gairebé no modificarà l’skyline actual. El parc de bombers tindrà una única planta d’altura, però en guanyarà dues de subterrànies. Des del punt de vista operatiu, serà molt millor la seu que tenien els serveis d’extinció quan eren al carrer de Provença i, també, a la provisional d’ara, al parc de Joan Miró. No hi ha encara per descomptat, projecte constructiu, però els primers dibuixos que han elaborat els tècnics municipals ja preveuen que tingui dues sortides, una per Urgell i l’altra per Sarrià. Els bombers reduiran així els temps d’intervenció. La qüestió crucial, però, és què guanya Quadis en aquesta operació. El fet que tots els grups polítics hagin beneït el pacte general (queda passar-ho mil·limètricament a net) ja és una pista que és equilibrat. La gasolinera i el concessionari de vehicles ocupen un solar qualificat com a 17/6, una certa raresa a la ciutat, perquè vol dir que es tracta d’un espai que, quan sigui possible, es transformarà en parc urbà. El mentrestant estava a punt d’eternitzar-se, així que la solució prevista és que la part en la qual anirà el parc de bombers passi a ser equipament i la resta, els 800 m2 que continuaran sent de Quadis, es destinin a usos comercials i terciaris.

Amb aquesta fórmula, la ciutat obté a cost zero per a les arques municipals poc més de 2.200 metres quadrats. Haurà només d’assumir el preu de les obres de la caserna, res extraordinari per les seves característiques arquitectòniques. Però haurà també de compensar en l’entorn els metres quadrats de verd virtualment perduts en aquesta illa.

Notícies relacionades

Bernat Antràs: "Tots volen foto amb les medalles, però formar campions és deficitari"

Ricardo da Silva: "Copiaria BCN si hagués de dissenyar una ciutat ideal"

Fins al 2029 no està previst que passi res sobre el terreny. Tot fins aleshores serà treball de despatx. Però l’operació és crucial perquè no només desempata el futur del parc de bombers, instal·lat des de 2010 al parc de Joan Miró, sinó perquè, sobretot, al renunciar els equips antiincendis a tornar a la seva antiga llar, al carrer de Provença, entre Casanova i Villarroel, deixen lliure aquest solar perquè s’hi ubiqui un altre equipament en precari, l’Escola Entença, i perquè el Clínic pugui créixer fora de les seves parets.

Falta cinc anys, doncs, perquè comenci qualsevol obra, però als voltants d’aquesta illa triangular de l’Esquerra de l’Eixample aquell futur comença a ser comentat. Hi ha preocupació entre els empleats de la gasolinera, que sospesen iniciar una recollida de firmes entre els clients perquè l’ajuntament reconsideri la seva decisió. Els últims dos anys, Barcelona ha perdut cinc estacions de servei, però ha sigut perquè ja no s’ajustaven a la normativa. El cas d’aquesta seria totalment diferent, amb l’afegit que la seva ubicació és perfecta per proveir-se abans de sortir de la ciutat per la Diagonal.