Els vitralls de la catedral tornen a brillar després de cinc anys de reparació

El resultat del projecte de rehabilitació es va compartir ahir amb la premsa. Davant la façana del segle XIX esperaven, entre d’altres, el cardenal Joan Josep Omella i la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà. A escassos metres, grups de turistes sense tenir gaire clar si es podia entrar, a la llunyania, a la plaça, tres mims complimentant els forasters. Passades les 10.30 hores va arribar el ministre de Transport i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente. Tots junts van passar revista a la rehabilitació de la catedral, que inclou els vitralls i també el terrat, que ara s’ha convertit en un mirador de 360 graus de la ciutat. Ja es podia pujar, però el passeig estava molt limitat. Ara es pot fer tota la volta, amb vista a mar, muntanya, Besòs i Llobregat.

Agraït, emocionat

La llista de convidats no és fútil, ja que la reforma ha tirat endavant gràcies al finançament del Govern (1,1 milions d’euros) i la Generalitat (221.000 euros), a més de l’aportació del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (637.000 euros). "Ser agraït és de profit", va compartir Omella en la seva breu al·locució, en el claustre de la catedral. Una vegada la comitiva política i religiosa va desfilar cap a altres tasques, els experts es van dignar a explicar els detalls d’aquesta important recuperació artística.

Al costat d’uns vitralls del segle XIX va atendre la premsa l’arquitecte Manuel Julià, un dels responsables de la restauració dels 11 vitralls de l’absis. El que es van trobar va ser una reixa metàl·lica rovellada i destrossada, una estructura de pedra molt debilitada i uns vidres que s’agafaven a la vida gràcies a un fil transparent. "Estava tot molt malament, potser el pitjor han sigut els coloms", va resumir. Es van desmuntar tots els elements i es van restaurar per parts. La pedra es va polir i es va substituir als llocs en els quals era insalvable, el reixat es va llençar a les escombraries i els vitralls es van portar a dos tallers: Bonet, a l’Hospitalet, i Grau, a Montcada i Reixac. Tot es va tornar a col·locar, afegint-hi un vidre exterior de protecció i una estructura interna que, en el futur, facilitarà la maniobra dels plafons en el cas que hagin de ser retirats sempre des de l’interior de la catedral.

Un art menystingut

Sense les reixes exteriors, el temple ha guanyat llum i els dibuixos són més distingibles. Els plafons, explica Sílvia Cañellas, historiadora de l’art que el 1992 va fer la seva tesi, precisament, sobre els vitralls de la catedral de Barcelona, formen una auca temàtica. Els de l’absis, que són els que s’han restaurat, fan referència al sant a qui es ret culte a les capelles inferiors. El del centre, no obstant, és el central, el dedicat a santa Eulàlia. A la seva dreta i esquerra, assenyala aquesta experta, sant Pere i sant Joan.

Notícies relacionades

Les semifinals de la competició de vela es decidiran ‘in extremis’

L’escenari de les regates canvia en plena carrera

Cañellas lamenta que el vitrall no ocupi el lloc que li correspon en la història de l’art. "Quan hi ha hagut algun estudi d’arquitectura o de pintura mai s’han tingut en compte aquestes peces. Hi ha un buit molt gran quant a reconeixement fins a gairebé el segle XX". lamenta Cañellas, que argumenta que les de la catedral "són les vidrieres de més qualitat de Catalunya i estan al nivell de les millors d’Europa".

Passa, no obstant, que, en restauracions anteriors, els plafons fins i tot es van arribar a posar malament: sants que miraven cap al costat equivocat, animals canviats de lloc... Com anar al Louvre i que la Mona Lisa estigui del revés. Amb aquesta restauració, no obstant, s’han reparat els errors del passat. Ja és tot el seu lloc, però, compte: la catedral té uns 180 vitralls. Molt per fer.