Ivan Pera: "És necessari restaurar molts equilibris a Ciutat Vella"

L’alcalde Collboni ja incloïa la idea d’aquest pacte en els dos últims programes electorals, de fer un abordatge integral i estratègic a fons a Ciutat Vella. Jo l’he de desenvolupar. El districte ha de saber on anar i com fer-ho, i amb aquest objectiu durant l’any previ s’ha fet un treball intern per definir com ha de ser aquest procés de pacte i generar papers sobre la diagnosi i algunes idees sobre el camí. Són temes que posarem sobre les taules de debat, amb contingut. I de cara enfora ens hem dedicat a parlar amb molta gent, més de 140 entitats i representants, per demostrar que aquí hi ha de participar tothom. I hem anat a buscar-los. Fins i tot gent amb qui tenim diferències.

Alguns ja s’han desmarcat del pacte i l’han criticat i plantat, com els exregidors de districte Gala Pin i Jordi Rabassa i diverses entitats veïnals crítiques amb el PSC.

Sí, puc entendre els seus motius, però jo els he explicat el projecte i si la gent ens planta no deixaré d’anar a buscar-los perquè hi siguin tots.

Vostè va verbalitzar a l’inici de mandat que els seus predecessors de BComú només havien escoltat entitats afins i havien negat la veu a sectors com el comerç, com si l’economia fos aliena al barri, va dir.

És així. Molta gent no va ser escoltada, i el meu objectiu és acabar amb els enfrontaments d’abans i generar confiança entre les parts. De fet, hem començat amb gent a qui ningú escoltava ara fa vuit anys [en al·lusió a l’etapa de Colau a l’alcaldia].

S’ha trobat amb molts fronts oberts i veus molt crítiques amb l’estat del districte. Digui’ns el seu ordre de prioritats.

És l’espai públic, perquè és on es concentren tots els problemes. Cal recuperar aquest espai, generar oportunitats i tornar l’orgull de Ciutat Vella. Però el pacte ha de restaurar molts equilibris, el del descans veïnal amb l’activitat econòmica, cultural i social. O la cura dels més vulnerables però alhora cuidar el barri, que és un tema que afecta sobretot el Raval, al qual cal donar una solució que no és fàcil. Per això la convocatòria és oberta a totes les entitats.

¿Com pretén harmonitzar interessos tan contraposats?

Tothom està convidat a participar i podrà triar en quins grups de treball, entre els quatre eixos que hem creat: persones, espai públic, economia i vincles. Això ho estem preparant amb l’equip tècnic, per poder presentar la metodologia al setembre i començar les reunions dels grups de treball de cada eix. Hi haurà una segona sessió al gener en què es compartirà un manifest de prioritats. Tornarem a més sessions de treball durant la primavera, per definir eixos estratègics d’actuació. I fer una tercera sessió plenària el juny del 2025 en què ja es podran mostrar les accions en cada àmbit. I després començarien les sessions de seguiment.

En el que sí que coincideixen veïns i comerciants és a garantir l’acció. Temen que s’acabi el mandat i continuïn teoritzant...

Al principi parlàvem de destinar 200 milions durant sis anys a Ciutat Vella, però aquest mateix mandat ja seran 225 en inversions, i seguiran creixent el pròxim. Seran per a equipaments, vivenda i espai públic. En paral·lel ja estan passant coses, com les restriccions de llicències d’activitat i la moratòria per a la Rambla que vam anunciar divendres passat o les taules sobre el problema del soroll que ja hem iniciat i on per primera vegada s’asseuen tots els afectats a la recerca de solucions. Aviat presentarem un pla sobre aquest tema.

¿I què passa després si el PSC no és reelegit?

Aquest pacte ha de ser social i polític. Busquem el compromís de la resta de grups perquè això es desenvolupi guanyi qui guanyi. Qui vulgui fer política de Ciutat Vella no ens trobarà, farem polítiques per a Ciutat Vella.

Vostè va viure 21 anys al districte. Parla sempre amb enyorança i certa idealització de l’etapa de Maragall i la seva herència.

Notícies relacionades

TMB paga 12.800 € d’assegurança del Tramvia Blau tot i no circular

Pilar Díaz: "La Generalitat necessita els municipis per solucionar la crisi d’habitatge"

Vaig arribar al Raval el 1998 i vaig viure-hi fins a la pandèmia. En els anys sense socialisme l’ajuntament no ha tingut una visió estratègica sobre el centre de la ciutat ni voluntat de col·laboració publicoprivada.

¿Com vol abordar la saturació turística?

Farem un estudi a fons de l’activitat econòmica. Segons les nostres dades d’aquest any, el 77% del sector serveis és hostaleria, tenim 226 hotels (el 31% del total a Barcelona) i el 44,1% de l’economia es basa en comerç i hostaleria. Cal mimar l’activitat econòmica, fent-la compatible amb viure al districte. Però hem de promoure l’oferta de qualitat que volem.