BCN enjardina el tram de la Diagonal on acaba el tramvia

L’ajuntament instal·la, sine die, una quinzena d’arbustos en testos gegants i més mobiliari entre els carrers de Girona i Bruc.

Arribada de les primeres plantes a la Diagonal.

Arribada de les primeres plantes a la Diagonal.

3
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

Com els ents de Tolkien, ¡arbres que caminen!, una quinzena de grans arbustos han deixat aquesta setmana les voreres de la Sagrada Família i s’han acomodat, enmig de l’avinguda de la Diagonal, entre els carrers de Girona i Bruc. Acaba de néixer el que gairebé és una nova plaça de l’Eixample. Moren a Girona les vies del tramvia procedent de Glòries. Es converteix la Diagonal, per al trànsit procedent de Francesc Macià, en un atzucac a l’arribar a Bruc.

D’aquesta manera, els 4.810 metres quadrats de la calçada central i de les rambles laterals de l’avinguda entre aquests dos punts, amb aquest verd procedent de la Sagrada Família en testos gegants i amb vuit peces de mobiliari urbà acabat d’adquirir, s’acaben de consolidar com un oasi de trànsit enmig de la Dreta de l’Eixample, amb la promesa municipal que allà programarà activitats de barri.

Ja es va estrenar aquest cul-de-sac urbanístic durant la festa major del barri al juny, amb un tranquil èxit de públic, que és el que es pretén, però llavors a aquell tram de la Diagonal no li havien donat el rentat de cara d’aquesta setmana. Sense ser un verger és, com a mínim, més verd. Les jardineres són en realitat el descart d’una altra iniciativa municipal. Els tècnics del districte s’han proposat alleugerir d’obstacles els voltants de la Sagrada Família. S’han eliminat parades de bus fora de servei i aviat es retiraran quioscos que fa mesos que no aixequen la persiana.

Activitats a la vista

Les jardineres no eren inútils. Es van col·locar a la vorera de Mallorca, la de la Façana de la Glòria del temple, i la seva funció estètica feien, a més d’evitar que els turistes baixessin imprudentment de la vorera, però al final s’ha conclòs que van convertir aquella zona per als vianants en un embut impracticable en hores punta. Molt ràpid se’ls ha trobat un nou ús, el de la Diagonal, tot i que un d’aquests testos gegants no ha fet aquest viatge perquè s’ha preferit no desnonar una pobra tórtora que hi havia fet un niu.

El districte de l’Eixample ha convidat els veïns del barri que li facin arribar propostes sobre quin tipus d’activitats dur a terme allí. Diu que les estudiarà. Han de ser de proximitat, res que sigui un imant per atraure centenars de persones des d’altres punts de la ciutat.

Notícies relacionades

Després de l’estiu, ja es veurà. Evidentment, dir d’allò plaça és fer servir aquesta paraula de manera molt elàstica. No ho és, però és un rectangle per als vianants més gran que, per exemple, la plaça Reial, o sigui, que no és poca cosa, i ho serà durant anys. Es podria batejar provisionalment com la plaça del Sine Die, perquè es mantindrà igual fins que la ciutat decideixi si connecta o no les dues xarxes del tramvia a través de la Diagonal. Fins i tot es podria batejar com una resurrecció de l’urbanisme tàctic, però aquesta és una expressió que està proscrita en l’actual mandat municipal, perquè s’associa al colauisme.

La qüestió és que aquesta singularitat creada, que la Diagonal quedi interrompuda excepte pel trànsit residual dels laterals, és una invitació a fixar-se en aquest lloc estrany. No només és un tram de l’avinguda comercialment ensopida, sinó que tres de les seves finques, els números 345, 347 i 349, no tenen ni botigues als baixos. L’única espurna de vida és just a la cantonada de Bruc, junt amb la Font de la Palangana, on una nena mira de destenyir amb aigua la pell d’un nen negre. Un parell de bars i un frondós parterre fan d’aquest minúscul triangle de vorera un punt de reunió social. La resta, per ser la Diagonal i la Dreta de l’Eixample, sorprèn pel seu ambient somort.

Temes:

Diagonal Girona