Només 13 multes el 2023 per anar en vestit de bany o nu

Les sancions s’han reduït a una desena part des que l’ajuntament va començar a aplicar l’ordenança l’any 2011

Només 13 multes el 2023 per anar en vestit de bany o nu
3
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

El primer any que Barcelona va comptar amb una prohibició expressa d’anar despullat o en banyador en espais públics que no fossin zones de bany, el 2011, l’ajuntament va imposar gairebé un centenar de sancions. En aquell moment proliferava l’anomenat torsonudisme en ple carrer, una polèmica que no anava de moral, sinó d’estètica, higiene, respecte i imatge de la ciutat. Dotze anys després, el saldo de multes del 2023 s’ha quedat en només 11, cosa que demostra que el fenomen va anar remetent amb les campanyes que advertien de la seva prohibició, però també que el consistori prioritza l’advertència abans que la sanció, i amb això n’hi sol haver prou. No obstant, l’entrada en escena dels banyadors als parcs públics fa un nou gir al debat sobre si cal permetre que es prengui el sol a les gespes o bé matisar la regulació a través de la nova ordenança de convivència en preparació.

L’ajuntament no detalla el concepte específic de les multes de l’any passat i només recull la vulneració de l’article 74 de l’actual ordenança. De fet, aquest apartat en concret es va introduir després d’una gran polèmica iniciada el 2009 amb la irrupció del torsonudisme als carrers de la Barceloneta, la Rambla o fins i tot el passeig de Gràcia, cosa que va derivar en una petició per part de comerciants i hotelers de regular el seminudisme que tan mal efecte produïa. Era un moment de crisi econòmica, ofertes i viatgers low-cost, que va fer que el centre de Barcelona semblés un poble de platja.

Primer es va intentar amb una campanya pedagògica el 2010 que va tenir escàs resultat, i el 2011 es va aconseguir introduir la prohibició en l’ordenança de convivència, després d’un acord in extremis que es va materialitzar entre el sortint alcalde socialista Jordi Hereu i el seu relleu Xavier Trias, de CiU, amb el rebuig de la resta de partits d’esquerra. Normativa en mà, el primer any es va saldar amb un centenar de multes, a un ritme que es va mantenir els següents estius, però que va portar un primer contratemps per via judicial. Els naturistes l’havien portat als tribunals i el Suprem va ratificar una sentència que tombava el veto barceloní en el seu redactat original. Així, es donava la raó al consistori pel que fa a no tolerar el nudisme al carrer, però es consideraven contràries al principi de legalitat expressions ambigües com "gairebé despullat" o "similar al banyador".

Despullat o en roba de bany

Notícies relacionades

L’ajuntament va haver de reformular l’article, que persegueix la protecció del dret de les persones que utilitzen l’espai públic a "no patir molèsties com a conseqüència de la falta de respecte a les pautes mínimes generalment admeses en relació amb la manera de vestir de les persones que estan o transiten per l’espai públic". Les "normes de conducta" al·ludeixen ara a la prohibició d’anar despullat en espais públics tret d’"autoritzacions per a llocs públics concrets", i a "transitar o estar en espais públics en banyador", més enllà de piscines, platges o llocs on sigui "normal estar amb aquesta peça". Això també podria discutir-se ara, en plena eclosió dels parcs com solàriums i en una ciutat amb una població cada vegada més cosmopolita.

El veto "no és d’aplicació en passejos marítims ni carrers ni vies immediatament contigües a les platges o resta del litoral". I aquesta precisió també genera interpretacions diverses que frenen les sancions, que com a infracció lleu van de 120 a 500 euros. Des de l’Associació de Veïns de la Barceloneta apunten que el torsonudisme masculí o anar en biquini pel carrer per part de les dones és comú en un barri amb molta oferta d’allotjament turístic. Si el viatger és a tres o quatre carrers de la platja es desplaça mig nu, apunten. No guarden les formes fins a arribar al passeig Marítim. El màxim que veuen els veïns és com algun agent cívic els diu que es tapin més. Així ho determina la normativa, que apunta a l’advertència com a primer pas. Però més enllà, els casos són mínims en el centre de la ciutat, opina Amics de la Rambla. El sentit comú o el pudor s’imposen, en general, a les onades de calor.