La despesa en comerç puja un 6,7% animada per alimentació i bars

L’últim informe, difós ahir, incorpora les dades del segon trimestre del 2024. Mostra un nou rècord de despesa amb targetes a Barcelona capital, tot i que el ritme de creixement frena una mica. En cinc anys s’ha disparat un 35,7%, per la inflació generalitzada i també per la consolidació de les alternatives al pagament en efectiu des de la pandèmia. Les categories d’oci i bars i restauració són les que més han pujat des del 2019, amb un 120% més i un 82% més respectivament.

Auge generalitzat

Aquest primer semestre han crescut tots els sectors menys el de la tecnologia, amb una taxa interanual que ha caigut un 24,9%. El rànquing l’encapçalen els serveis turístics i de restauració (+12,7%), el transport i automoció (+12,2%) i la cultura, oci i esports (+11,3%). Per sota de la mitjana queden els béns i serveis de primera necessitat (+5,3%) i el vestit, calçat i moda (+4,6%).

Les dades també poden consultar-se a través d’un entretingut aplicador digital, que permet filtrar per territoris i mètriques diverses. Mirada la despesa en transaccions, és a dir, la quantitat de vendes individuals, destaca l’ascens sostingut de compres quotidianes de primera necessitat. Però destaquen encara més els serveis turístics i de restauració, que deixen molt enrere les baixes xifres del confinament amb una pujada tan robusta que els situa en primera posició al tancament del 2023.

El nivell de despesa a tots els districtes ha pujat respecte a l’any passat, tot i que d’una manera desigual. On més puja, per sobre de la mitjana, és a Horta-Guinardó (+10,3%), Eixample (+10,1%), Sant Andreu (+9,5%) i Sants-Montjuïc (+7%). Més suaus són els increments a Ciutat Vella (+6,2%), Nou Barris (+5,6%), les Corts (+5,1%), Sarrià-Sant Gervasi (+4,3%), Gràcia (+2,8%) i Sant Martí (+0,8%).

Notícies relacionades

Albiol instal·larà unes 400 càmeres amb IA a Badalona

Alcaldes de l’àrea de BCN demanen més jutjats per combatre la delinqüència

El protagonisme del centre de la ciutat queda patent al territorializar el valor anual de les transaccions. Posen en evidència que el comerç no està repartit de manera uniforme, ni en quantitat ni en especialització. Els negocis de l’Eixample, el districte més gran, dinàmic i poblat, concentren uns 592 milions d’euros en vendes pagades amb targeta. Més d’una quarta part del total (2.250 milions). Els segueix Ciutat Vella, que sense tants d’empadronats ni extensió es va emportar més de 369 milions d’euros. Els cuers són tres àrees de muntanya, on tradicionalment hi ha hagut menys ímpetu comercial: Nou Barris (100 milions), Horta – Guinardó (78 milions) i les Corts (49 milions).

Inflació i desequilibris al marge, el consistori en fa una lectura positiva. La regidora de Promoció econòmica i Treball, Raquel Gil, celebra "una dinàmica positiva general a tots els districtes" i considera que "reflecteix l’evolució favorable del mercat laboral i l’augment de la renda disponible a les llars". "Confirma el dinamisme que viu Barcelona, amb un augment de la despesa en sectors que donen vida a la ciutat, com l’oci, la restauració o el comerç".