BCN aspira a guanyar espais verds equivalents al Parc de la Ciutadella

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va presentar ahir un pla per guanyar 22,3 hectàrees d’espais verds (una mica més del que ocupa el Parc de la Ciutadella o un equivalent a 148 interiors d’illa) mitjançant unes 70 actuacions que es preveuen portar a terme en el que queda de mandat. El Programa d’Espais de Proximitat i interiors (PEPI) té un pressupost de 150 milions d’euros, i preveu un total de 357 actuacions d’"urbanisme climàtic" que contemplen "dignificar espais que actualment tenen o poc o cap ús", segons va descriure l’alcalde Collboni.

La presentació del pla es va portar a terme a Ca l’Alier, el "lloc d’innovació urbanística de l’Ajuntament de Barcelona", segons va descriure l’alcalde, que va comptar amb la companyia de la responsable d’Urbanisme del consistori, Laia Bonet, i l’arquitecta en cap del consistori, Maria Bohigas. El flamant PEPI és "una de les parts més importants del Pla clima, que pretén transformar Barcelona combatent les causes i les conseqüències del canvi climàtic a la ciutat", va explicar Collboni.

Refugi climàtic

"Un veí et diria que la calor és el primer en el que pensa quan li pregunten com és passar l’estiu a la ciutat de Barcelona", exemplificava el regidor socialista. Així, el PEPI pretén ampliar la idea de refugi climàtic, de manera que el verd i l’ombra (ja sigui natural o artificial) destaquin sobre l’asfalt. Concretament, el programa busca generar 216 nous espais d’ombra. Per aconseguir-ho, es prioritzarà plantar arbres en aquells espais on sigui possible, i allà on no es pugui s’instal·laran tendals o pèrgoles. El consistori explica que s’han comparat els mapes de calor de la ciutat amb els de vulnerabilitat social per detectar les necessitats més urgents dels veïns. D’aquí, la decisió del Govern municipal de prioritzar la creació d’espais d’ombra en les àrees de joc infantil i centres educatius.

Interiors d’illa

A més, es remodelaran 60 parets mitgeres i es crearan deu noves cobertes verdes per a les escoles bressol municipals. D’entre la setantena d’actuacions tendents a augmentar el verd barceloní destaca la creació de deu nous interiors d’illa i la millora de vuit més. Tres dels nous interiors d’illa estaran situats als districtes de les Corts (Illa Danubi), Horta-Guinardó (Estoril, 34) i Sant Andreu (Illa Colorantes). Dels que es milloraran, el consistori en va avançar tres més, que seran els jardins de Beatriu de Provença, els de Clotilde Cerdà i els d’Emma de Barcelona. Tots tres, a l’Eixample.

Collboni va proposar durant la campanya de les anteriors eleccions municipals recuperar, fins a l’any 2030, una trentena d’interiors d’illa a l’Eixample. L’alcalde va assegurar que l’objectiu es manté: "Mai s’hauria d’haver perdut la idea de Cerdà de crear verd urbà als interiors d’illa", i va destacar que es crearan nous espais d’aquest tipus fora de l’Eixample.

Racons oblidats

Així, el consistori barceloní confia que les mesures incloses al PEPI afectin positivament "en el dia a dia de molts ciutadans". "Es tracta d’un pla de recuperació dels racons oblidats de la ciutat perquè s’omplin de vida, cosa que farà baixar la temperatura mitjana de la ciutat", va explicar l’alcalde barceloní.

Alguns dels espais que es pretén recuperar són solars abandonats o espais amb usos provisionals com, per exemple, aparcaments. Per a l’alcalde és fonamental portar a terme una "tasca important de dignificació de l’espai públic". Assegura Collboni que des del principi del mandat, el Govern municipal ha posat el focus en això, i ho ha volgut exemplificar amb una menció al Pla Endreça.

Unes tres quartes parts de la ciutat de Barcelona corresponen a espai no construït. D’aquest 66%, el 42% correspon a carrers, places, jardins i parcs. La resta, un 24%, o el que és el mateix, una quarta part de la ciutat, és sòl buit qualificat com a zona verda, al voltant de 100 hectàrees sobre les quals potencialment pot treballar l’ajuntament. D’aquestes, el 65% és de titularitat pública, mentre que el 35% restant estan en mans privades. El Govern municipal assegura estar negociant amb els propietaris per poder aprofitar aquests espais en el futur.

Collboni va negar igualment que amb la presentació d’un pla basat en el microurbanisme i allunyat dels grans projectes tals com les superilles o els grans eixos verds com el del carrer Consell de Cent vulgui donar carpetada a les polítiques urbanístiques posades en marxa durant l’etapa de l’alcaldessa Ada Colau. "Barcelona ha sigut pionera a pacificar carrers, a guanyar verd, a ser més amable, és així des de la primera etapa dels ajuntaments democràtics. Nosaltres seguim aquesta línia, la de fer la ciutat més amable, saludable i verda gràcies a l’urbanisme climàtic", va dir.

Vocació de permanència

Notícies relacionades

Les semifinals de la competició de vela es decidiran ‘in extremis’

L’escenari de les regates canvia en plena carrera

Això sí, es va voler allunyar de l’urbanisme tàctic que va marcar el mandat anterior: "El pla tindrà actuacions provisionals, però la transformació no és provisional, té vocació de permanència". "No és una esmena, només que entrem en una nova etapa que no es contradiu amb les interiors però que canvia la mirada de com fer". "Volem anar més enllà, escalar l’ambició de les polítiques fetes fins ara, no centrar-nos a fer una o dues coses sinó diversificar les actuacions", va afegir Collboni.

Per la seva banda, la portaveu de Barcelona en Comú, Janet Sanz, va lamentar que el pla presentat per Collboni no contempli la pacificació de carrers amb la creació d’eixos verds, i que "descarti el mateix pla d’interiors d’illa que el mateix PSC havia anunciat a so de bombo i platerets". "Tenim una proposta que només suma 20 hectàrees per a un mandat, ni una quarta part de les més de 90 hectàrees de verd que Barcelona en Comú hem fet els últims vuit anys", va explicar Sanz, en un comunicat, que descriuen el pla presentat per l’alcalde socialista com una "presa de pèl" que "enterra" les polítiques portades a terme durant l’alcaldia d’Ada Colau.