Els nens dels barris verds tenen millor funció pulmonar

La investigació va utilitzar dades de 10 cohorts de naixement europees de 8 països (Dinamarca, Espanya, França, Itàlia, Lituània, Noruega, Països Baixos i Regne Unit) per fer una metaanàlisi. Aquesta avaluació de les dades es va fer a nivell individual per a cada participant. Es disposava de dades sobre l’exposició a espais verds en dos moments diferents: l’embaràs i la infància (dels 3 als 12 anys).

Índex de vegetació

Com a indicador dels espais verds residencials, l’equip d’investigació va utilitzar l’índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI) en un radi de 300 metres al voltant de la direcció de cada participant. L’NDVI fa servir imatges per satèl·lit per calcular la quantitat de vegetació que hi ha en un punt determinat.

La funció pulmonar es va mesurar mitjançant proves d’espirometria. Per avaluar el volum pulmonar, l’equip va mesurar la capacitat vital forçada (FVC), que és la quantitat màxima d’aire que una persona pot exhalar sense límit de temps després d’inspirar profundament. I com a indicador del grau d’obertura de les vies respiratòries, va prendre el volum espiratori forçat en un segon (FEV1). El FEV1 és el volum d’aire exhalat en el primer segon de respiració forçada després d’una inspiració profunda.

L’anàlisi estadística va mostrar que els infants que vivien en veïnats més verds tenien una millor funció pulmonar, concretament més FVC i FEV1. Per contra, els que vivien més allunyats de les zones verdes tenien un volum pulmonar (FVC) inferior.

Tot i que l’associació positiva de viure en barris més verds amb la funció pulmonar es va observar independentment del nivell socioeconòmic, l’efecte va ser més gran entre participants d’entorns socioeconòmics més alts. "Una possible explicació podria ser que les famílies amb més nivell educatiu o d’ingressos poden tenir accés a zones verdes de més qualitat, més segures i més ben mantingudes", afirma Amanda Fernandes, primera autora i investigadora de ISGlobal en el moment de realitzar l’estudi.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

L’equip científic també va analitzar el domicili de les mares durant l’embaràs, però en aquest cas la verdor residencial no es va associar amb cap dels indicadors de salut respiratòria, que suggereix que el vincle entre els espais verds i la millora de la funció pulmonar té a veure amb alguna cosa que passa durant la infància.

L’estudi també va analitzar si els espais verds propers a la llar durant l’embaràs i la infància s’associaven amb altres problemes respiratoris, cardiometabòlics i del neurodesenvolupament, però no va trobar més associacions.