ENQUESTA DE MOBILITAT DEL RACC

El 40% dels conductors admeten que el peatge urbà els faria canviar d’hàbits

El 31,4% dels entrevistats seguirien utilitzant el cotxe i la moto

Un 80% dels ciutadans es mouen per BCN de manera sostenible

El complicat moment matinal quedaria diluït entre els que farien un altre horari, els que passarien al transport públic i els que compartirien vehicle.

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els conductors de Barcelona i la primera corona metropolitana de 18 municipis comparteixen un rebuig sense fissures davant la idea d’instal·lar un peatge urbà en els accessos de la capital catalana. Però en aquesta negativa, segons es desprèn d’un informe del RACC presentat ahir, s’amaga bona part de la solució a molts dels problemes de l’hora punta matinal.

En el cas que s’implementés la mesura, el 21,1% dels enquestats asseguren que canviarien l’horari de desplaçament, l’11,4% es passarien al transport públic i el 6,7% compartirien vehicle. Fins i tot un 1,1% saltarien a la bicicleta. També és cert que el 31,4% continuarien utilitzant el cotxe i la moto, com han fet sempre, però el fet que tanta gent vulgui esponjar la complicada franja del matí és tota una revelació sobre els efectes que aquest paraigua ambiental de pagament podria tenir en els matins de Barcelona.

L’informe del RACC es basa en l’anàlisi de 2.030 enquestes realitzades fa uns mesos a usuaris habituals de cotxe o motocicleta. El 60,8% dels entrevistats residien a Barcelona i la resta, l’algun municipi de l’entorn immediat, un perímetre que delimiten Montgat, Gavà i Montcada. Representen el 20% dels desplaçaments de la ciutat (tant interns com de connexió) que es continuen fent en vehicle privat. La resta van a peu (42,1%), en transport públic (34,2%) o en bici o patinet (3,8%). O sigui, una ciutat que en un 80% es mou de manera sostenible, i això no ho poden dir gaires grans metròpolis modernes. O com a mínim del sud d’Europa.

L’estudi, com sol passar amb els treballs que realitza aquesta entitat, ofereix titulars sucosos. El que ha triat la RACC fa referència que el 56% dels usuaris de cotxe de la primera corona afirmen que no tenen alternativa en transport públic per entrar o sortir de Barcelona. Curiosament, aquesta mateixa entitat va presentar un altre informe al febrer en el qual s’assenyalava que entrar a la capital catalana en transport públic suposa només 10 minuts més que amb cotxe, tot i que els viatgers de bus, Ferrocarrils i Rodalies reclamaven més freqüència de pas i més facilitats per arribar a la parada.

Tren, bus o bicicleta

En aquest cas, més de la meitat dels enquestats asseguren que no tenen més opció que conduir. Des de la primera corona, és a dir, des de municipis com Badalona, Cornellà, Esplugues, Sant Adrià, Santa Coloma i l’Hospitalet, que tenen parades de metro. O localitats com Sant Feliu i Sant Joan Despí, que disposen de tramvia. La resta, llocs com Gavà, Castelldefels, Montcada, el Prat, Montgat i Viladecans, tenen estació de Rodalies. I totes en conjunt compten amb bus urbà i interurbà, i fins i tot la bicicleta compartida metropolitana, l’AMBici.

Però en tots els casos, tot s’ha de dir, pot ser que hi hagi incidències o talls per obres i que el servei no sigui tan fiable com es voldria. Però l’oferta, com a mínim, hi és. Una altra cosa és que vagi de porta a porta, com pot ser el cas de la moto i el cotxe. "A la gent li costa molt canviar la cultura associada a la mobilitat", va concedir el president del RACC, Josep Mateu. Hi hagi o no alternativa, agafar el cotxe o la moto és tan lícit com pujar a un vagó, tot i que les restriccions per als primers, sota la premissa ambiental, van en augment.

Quant a l’opinió sobre el peatge urbà, la nota mitjana dels entrevistats és d’un 19 sobre 10. Hi ha un 8,1% que el puntuen entre 8 i 10, un 14,7% que li donen entre 5 i 7 i un majoritari 78,1% que no passen del 4. Més del 60%, no obstant, li van donar directament un zero. Cristian Bardají, director de l’àrea de Mobilitat del RACC, va argumentar que un canvi en els horaris podria solucionar l’hora punta, però no el problema de les emissions. És a dir, "es resol només una part del problema".

Tasques pendents

Notícies relacionades

Sobre si és oportú instal·lar-lo, va assenyalar que abans s’haurien d’emprendre moltes altres mesures vinculades a la musculació de la xarxa metropolitana del transport públic. La llista és de sobra coneguda: acabar la línia 9 del metro, connectar Ferrocarrils des de plaça d’Espanya fins a Gràcia, acabar el pla de Rodalies, connectar el tramvia per la Diagonal i construir d’una vegada les estacions d’autobús interurbà que queden pendents.

A més de liquidar d’una vegada l’estació de la Sagrera, modernitzar la de Sants, incentivar la moto compartida metropolitana i, en uns anys, impulsar un veritable Bicing metropolità que inclogui Barcelona. "S’ha de fer molt per arribar al peatge urbà", va rematar el president del RACC.