Els pisos turístics afirmen que el 75% d’usuaris aquest estiu són famílies

En ple pols obert amb l’Ajuntament de Barcelona per la possible erradicació dels pisos turístics el 2028, la patronal del sector Apartur va sortir ahir a escena per donar les seves previsions de l’estiu en curs i radiografiar l’activitat que defensa. Estimen que els pisos per dies de la capital catalana viuran un "bon estiu", amb una ocupació mitjana del 85% i preus per sobre de la prepandèmia. I remarquen que tres de cada quatre reserves (el 75%) estan realitzades per famílies, en un intent d’allunyar-se de la idea de conflictivitat en la convivència que genera en algunes finques de veïns la presència de turistes. S’ha de recordar que els apartaments per dies per a viatgers representen el 40% de l’oferta de la ciutat i allotgen uns 2,5 milions de visitants anuals.

La nova directora d’Apartur, Marian Muro (exdirectora de Turisme de Barcelona), va fer la seva primera presentació al timó de l’entitat, que la va fitxar per enfortir el sector i encapçalar les possibles negociacions amb el consistori. Va reivindicar el paper econòmic dels pisos turístics i va ser combativa amb els plans de l’alcalde Collboni de liquidar els 10.000 apartaments turístics legals de Barcelona el 2028 com a part dels seus plans per afrontar l’emergència habitacional de la ciutat.

En un intent de donar més transparència a l’activitat, Apartur –que agrupa més de 400 empreses i professionals que exploten aquests allotjaments– va desgranar les expectatives de la temporada i les tipologies de viatgers que allotgen els seus associats durant l’estiu. El seu objectiu és "trencar falsos mites", va dir. Quantitativament, l’ocupació serà al juliol una mica més baixa a la de l’any passat, mentre que a l’agost les xifres seran similars. Com ja van revelar també els hotelers la setmana passada, els preus que pagaran els turistes per allotjar-se seran més alts que el 2019 i les reserves s’estan fent amb més antelació, va dir.

I tot i que el perfil del client dels pisos turístics canvia segons l’època, a l’estiu és eminentment familiar, va insistir. Tres de cada quatre reserves ho són i la seva estada mitjana és de cinc dies.

Defensa de l’activitat

En boca del seu president, Enrique Alcántara, el col·lectiu va insistir que la seva oferta (10.000 pisos amb llicència turística) representa un 0,77% del total del parc d’habitatges de la ciutat, que consideren mínima si es comparen amb els 79.000 habitatges que en l’actualitat es destinen a usos no residencials. Entre aquests figuren gairebé 27.000 d’utilitzats per a activitats econòmiques, com despatxos, i la seva activitat no està limitada en nombre com passa amb els allotjaments, argumenta. "El problema de l’habitatge a Barcelona no és culpa nostra". I va posar com a exemple Ciutat Vella, on es van tallar les llicències noves fa 10 anys, però "els preus del lloguer han continuat pujant".

Recurs al Constitucional

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Muro va recapitular els moviments legals que estan portant a terme contra el decret llei del Govern que va obrir la porta que cada municipi decideixi quants pisos turístics permet. Creu que l’Administració està impulsant "expropiacions forçoses" i sense indemnització que "no són legals", va opinar. El Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el seu recurs i la Comissió Europea ha demanat al Govern espanyol explicacions sobre la llei catalana "per atemptar contra la seguretat jurídica i la directiva de serveis de la UE".

Pròximament interposaran una reclamació a Europa per suposada vulneració de la directiva Bolkestein. I reitera que si Collboni segueix endavant amb la seva mesura, l’ajuntament haurà de lidiar amb les indemnitzacions que "podrien sol·licitar propietaris i gestors". L’entitat creu que si Barcelona es queda sense apartaments turístics legals (al seu dia van abonar una taxa municipal d’uns 200 euros i van obtenir un número de registre de la Generalitat), proliferaran els il·legals, que ni paguen impostos ni són controlables, opinen. I de nou s’alerta sobre el dèficit de llits que es produiria en moments de grans fires i congressos.