El mirador de vertigen de la Torre de Collserola

Barcelona torna a comptar amb un mirador pràcticament únic al món, per la seva altura, ubicació i titularitat. La Torre de Collserola reobre avui al públic després de quatre anys sense visites. Va tancar per la pandèmia i des d’aleshores només ha acollit esdeveniments corporatius i grups escolars. Una laboriosa renovació del seu ascensor panoràmic, iniciada al novembre, ha permès recuperar les visites regulars i reprendre la promoció.

Les vistes de 360° a una altura de 560 metres sobre el nivell del mar justifiquen l’excursió fins aquesta talaia, desconeguda per a la majoria de barcelonins malgrat un preu assequible a totes les butxaques. Després d’uns dies d’incertesa sobre la data exacta de reestrena, a causa dels ajustos a l’elevador, la torre inicia un estiu d’obertura continuada fins al 8 de setembre. Es podrà visitar de dimecres a diumenge de 12.00 a 15.00 hores. Després només estan programats, per ara, nou dies puntuals per la Diada i la Mercè.

L’Ajuntament de Barcelona avança que aquests dos mesos i mig seran una "prova pilot per estudiar la demanda", tant en quantitat com en tipologia. "La intenció és continuar oferint aquestes visites, però l’estiu servirà per avaluar l’experiència i determinar quin format és més adequat a partir d’octubre", indica l’empresa municipal BSM, que comercialitza els tíquets a través del parc d’atraccions Tibidabo. El públic estàndard és local, perquè de moment l’antena s’ha mantingut al marge del circuit turístic massiu.

Les entrades poden adquirir-se tant de manera presencial com a través d’internet. La tarifa base són 5,60 euros, tot i que els veïns que disposin del carnet gratuït Gaudir+ i els socis del TibiClub només paguen la meitat (2,80 euros). A més, els majors de 60 anys i les persones amb discapacitat tenen preu reduït (3,10 euros).

Són preus molt inferiors als que cal pagar en la resta de famosos miradors de la World Federation of Great Towers, lliga mundial de miradors a la qual pertanyen per exemple la Torre Eiffel de París o l’Empire State Building de Nova York. Des de la primavera també forma part d’aquest selecte club la Torre Glòries.

La visita al mirador de la Torre de Collserola arrenca a la base, on se situa la taquilla i els controls de seguretat, imprescindibles en una infraestructura crítica com aquesta. Gestiona radiofreqüències com la TDT de televisió o les ones FM radiofòniques les 24 hores del dia i acull mig centenar de treballadors. La primera parada és el vestíbul, acabat de batejar amb el nom de l’enginyer Ramon Pedrerol, que va dirigir les obres de construcció (1990-1992).

Maquetes originals

Tot i que sense gaires explicacions, aquí s’exposen les maquetes originals de tres dels quatre projectes arquitectònics que van competir per donar forma a la torre: els de Carles Buixadé, Ricardo Bofill i Norman Foster, que guanyaria el concurs al saber amagar l’edifici auxiliar de serveis entre els dos turons on s’alça l’esvelta torre. És la més alta de Catalunya i pertany a una societat formada per Cellnex, Telefónica, ajuntament i Generalitat.

Un gran vinil a la paret recorda les talaies agermanades a la superlliga mundial i amenitza l’espera de l’ascensor, que sens dubte impressiona qualsevol visitant. És una caixa vidrada subjecta per la paret posterior, que en dos minuts i mig vola 135 metres fins al mirador. Oficialment està a la planta 10 (de 13), però la seva posició equival a una 38a planta.

Notícies relacionades

Les semifinals de la competició de vela es decidiran ‘in extremis’

L’escenari de les regates canvia en plena carrera

El mirador, en canvi, és una sala triangular amb tot el perímetre vidrat. Sense obertures i amb una barana que separa el terra pavimentat d’una cornisa transparent, permet disfrutar de les vistes sense temptar el vertigen. Un dia clar ofereix un radi de visió de fins a 70 quilòmetres en totes direccions, és a dir, que permet divisar des de la línia de platges fins al Cadí-Moixeró.

La durada de la visita depèn de la capacitat d’abstracció. A diferència dels gratacels urbans, que permeten veure el moviment de cotxes, grues i persones com si la ciutat fos un Escalèxtric, el punt fort de Collserola és la visió de conjunt. Per exemple permet constatar la densitat metropolitana, la privilegiada centralitat de l’aeroport del Prat, les Tres Xemeneies de Sant Adrià i el potencial de turons com Sant Pere Màrtir. També és un dels pocs punts des dels quals fotografiar alhora el Camp Nou i l’RCDE Stadium, que ja no semblen tan allunyats.