Polinyà evidencia el perill dels vessaments tòxics al Besòs

Un dels consensos en matèria de gestió d’aigua és que el riu Besòs, en un futur no gaire llunyà, s’ha de convertir en la segona principal aixeta de l’àrea metropolitana de Barcelona. Avui dia, la gran ciutat beu aigua del Llobregat i del Ter. Però la idea és reduir tant com es pugui el transvasament del Ter cap a Barcelona i desenvolupar un sistema de potabilització per tractar aigua de l’aqüífer del Besòs en més quantitat i, després, posar en marxa un engranatge d’aigua regenerada semblant al que ja existeix al Llobregat.

No obstant, desastres ecològics com el de Montornès el 2019 o el de Polinyà aquest cap de setmana posen en dubte la viabilitat del Besòs com a font d’aigua potable i llancen diverses preguntes: ¿És prou baix el risc d’abocament tòxic al riu? ¿Per què és tan vulnerable el sistema hidràulic del Besòs? ¿Està preparada l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) per fer front a aquest tipus d’incidències massa comunes en un dels cursos més industrialitzats d’Europa?

"A mitjà i llarg termini, el risc d’accidents com aquest ha de disminuir molt", afirma Tomàs Carrión, director de medi ambient de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i gran coneixedor d’aquest riu, en una conversa amb EL PERIÓDICO. Carrión opina que el futur ús de les aigües subterrànies del Besòs estarà condicionat al fet que no es produeixin aquesta mena d’incidents: "No hi pot haver recurrència, perquè podria afectar els plans per redoblar la potabilització del riu. La captació de recursos hídrics ha d’estar en harmonia amb la protecció de l’aigua i la disminució del perill de problemes ambientals".

Nous mètodes

Les últimes setmanes, l’ACA va construir sis pous que són el pas previ a instal·lar dues potabilitzadores que tractaran aigua de l’aqüífer. És a dir, els passos per acabar bevent del riu (o almenys de les seves aigües subterrànies) són ferms. Però algunes entitats que defensen l’ús de l’aigua del Besòs per proveir Barcelona, com Aigua és Vida, plantegen la urgència de tenir un mètode eficient per evitar aquests episodis. "S’ha d’assegurar que els polígons industrials tenen algun tipus de bloqueig que freni aquests abocaments", diu Dante Maschio, portaveu de la plataforma.

"L’ACA, anys enrere, deia que l’aigua del Besòs no es podia utilitzar perquè estava contaminada, però després del treball del consorci Besòs-Tordera i la millora de les depuradores, ara es parla d’aprofitar pous i aqüífers", explica. "Si això va endavant, cal garantir que els abocaments no arriben al curs del riu", afirma, en la línia de Carrión. Maschio també proposa buscar una fórmula perquè les depuradores estiguin preparades per assumir els abocaments i els excedents, a diferència del que ha passat aquesta vegada. La planta de tractament de la Llagosta va rebre 9.000 m³ d’abocaments, però no va poder assumir-ho tot i els productes químics van danyar el sistema biològic (a través de bacteris) de sanejament, que continuarà sense funcionar a ple rendiment durant els pròxims dies.

Fonts de l’ACA asseguren que s’ha activat el protocol habitual i que s’han seguit els passos necessaris per minimitzar les conseqüències. Durant aquesta setmana s’analitzaran les mostres i es podrà conèixer amb exactitud la magnitud de l’accident.

Refugi de biodiversitat

A més de suscitar reflexions sobre el futur ús del riu, l’abocament tòxic ha generat preocupació al voltant de l’important projecte de biodiversitat desenvolupat en el tram baix del Besòs. "Aquest incident suposa un pas enrere respecte a la presència de peixos", admet Carrión, que dirigeix aquest projecte. Però per sort, el refugi de biodiversitat que s’ha impulsat a prop del curs no està connectat amb les aigües del canal: "Des del començament vam decidir independitzar les llacunes del curs del riu perquè el parc industrial és molt important i podia ser una amenaça".

Notícies relacionades

Les semifinals de la competició de vela es decidiran ‘in extremis’

L’escenari de les regates canvia en plena carrera

Per tant, les zones d’aiguamolls que s’estan potenciant no han quedat afectades i el projecte seguirà en marxa, malgrat aquesta nova taca a l’expedient d’un riu que fa anys que avança en matèria de biodiversitat. L’abocament corrosiu, desencadenat després d’un incendi en els polígons de l’empresa Barnastock, va causar greus problemes en l’ecosistema fluvial d’aquest riu, cosa que va provocar la mort de més de 1.000 peixos, entre els quals espècies protegides com l’anguila, que es van retirar per evitar interferències a la cadena tròfica. De moment, cal veure si les aus que viuen als voltants es veuran afectades.

En les pròximes hores està previst reobrir la platja de la desembocadura i el parc fluvial, que es va tancar per evitar el contacte de les persones amb l’aigua: "L’aigua del riu no és apta per al bany, però puntualment algú permet que els gossos accedeixin al riu i entra en contacte amb l’aigua, una cosa que no està permesa, per aquesta raó vam decidir clausurar l’espai per precaució". La vida al costat del riu, animal i ciutadana, tornarà aquesta setmana, a l’espera de conèixer al detall l’abast de l’esdevingut i de trobar solucions definitives perquè no es repeteixi.