La maledicció de l’avinguda del Tibidabo

És indubtable que Barcelona té urgències molt més inajornables. El problema de l’accés a l’habitatge, el transport públic d’àmbit metropolità, les infraestructures pendents, la convivència en determinats barris entre el turisme i els residents, la reindustrialització... Seria fins i tot temerari afirmar que la vida dels veïns de la part alta ha perdut qualitat per culpa d’aquestes carències.

Però, si en els detalls està la diferència, l’avinguda del Tibidabo és diferent. I única; per la seva arquitectura, per la seva història i per l’època que representa: la culminació del trànsit de l’antiga ciutat de muralles cap a la primera gran Barcelona. Però anem per parts. De mar a muntanya.

A la plaça de John F. Kennedy, cantonada passeig de Sant Gervasi, el passejant es troba des del 1906 una de les finques més reconeixibles de l’avinguda, l’edifici conegut com la Rotonda, obra d’Adolf Ruiz Casamitjana, que va ser hotel i hospital fins a convertir-se, després de dècades d’abandonament, en un contenidor d’oficines. Després d’anys de plets, un jutge va ordenar el 2018 fer caure la part moderna, pinzellada per l’arquitecte Alfredo Arribas. Però ara l’ajuntament ha encertat la tecla legal per salvar el 95% dels afegits contemporanis.

La Rotonda, després de mig segle de tenebres, tornava a reobrir a finals del 2016 amb un parell de restaurants i un gran colmado als baixos, a més de la històrica farmàcia que mai va tancar, ni durant les obres. Es recuperava el binomi que formava amb el Tramvia Blau, que té la parada a les portes del que va ser l’Hotel Metropolitan (després La Rotonda), on en els 50 i 60 es van allotjar personatges com Rock Hudson, Alfredo Kraus i Lex Barker i la seva jove dona, Tita Cervera, que tenia la família no gaire lluny. El vincle es va trencar quan el menut ferrocarril va deixar de circular el 28 de gener del 2018.

L’anunci es va fer amb 10 dies d’antelació, amb la seguretat com a pretext per a una decisió tan dràstica. "No tornarà abans de dos anys", va assegurar Mercedes Vidal, llavors regidora de Mobilitat i presidenta de TMB. L’àrea d’Ecologia Urbana del consistori ja va dibuixar el 2018 un primer esbós del futur projecte, que acumula un rosari d’ajornaments després que l’empresa que va guanyar el concurs fes fallida. El despatx professional que va heretar el treball ha anat demanant pròrrogues. L’última vencia aquest mes de juliol, però ja s’ha aprovat una nova data d’entrega: el 21 de novembre.

La comissió de Mobilitat i Urbanisme de la setmana passada va aprovar una proposició del PP perquè el projecte estigui llest abans que acabi l’any. Va passar el que gairebé mai es veu a l’ajuntament: aprovació per unanimitat, des de Barcelona en Comú fins a Vox, que quan es refereix al tema parla del "tramvia blau". Els conservadors demanaven d’arrencada desvincular l’obra urbanística de la ferroviària, però són obres indissolubles a les quals cal afegir la reforma de la cotxera dels tramvies i la modernització del material mòbil (els vehicles). Així que el text es va negociar i tot va quedar en aquesta declaració d’intencions de tenir-ho tot dibuixat abans del 2025. Cost: uns 19 milions d’euros.

La Font del Racó

Si el Tramvia Blau funcionés, en el segon revolt d’ascens es trobaria el parc de la Font del Racó, una joia noucentista obra de Nicolau Rubió i Tudurí, el Gaudí de la natura barcelonina, i que acumula tres anys i mig d’abandonament des que el consistori va anunciar, el 21 de gener del 2021, el seu "tancament de manera temporal". Aquesta arbreda dissenyada el 1926 va patir seriosos danys amb les tempestes Gloria i Filomena, i bona part del seu perímetre està tancat al públic.

Notícies relacionades

Abby Ehler: "La competició és un dels passos més grans de la indústria nàutica"

Collboni visita la base dels equips de dones i de joves

Només es pot accedir a la font (grafitejada). El pla municipal és intervenir-hi el segon trimestre del 2025. Però no només està tancat un parc: aquesta zona verda també és una drecera per evitar el llarg revolt de l’avinguda del Tibidabo, on hi ha trams en els quals la vorera amb prou feines supera el metre d’ample.

Continueu pujant. Supereu la plaça de Salvador Andreu, on sí que hi va haver diners (uns 19 milions) per modernitzar el funicular, i aneu pel carrer de Manuel Arnús. A escassos 300 metres del Pla dels Maduixers, un dels accessos més freqüentats de la carretera de les Aigües, la vorera desapareix i ja no hi ha fanals, de manera que els vianants han d’anar per la calçada –i de nit, a les fosques– per arribar a un dels passejos més bonics del món. Barcelona s’esvaeix de cop. I enrere queda l’avinguda del Tibidabo.