L’AMB crearà una empresa mixta per a la gestió del seu sistema de seguretat

Una empresa mixta de nova creació i integrada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i un operador privat gestionarà polítiques sobre seguretat a les ciutats de l’àrea de Barcelona. Es tracta del futur pas que, segons ha pogut confirmar EL PERIÓDICO, farà la comissió de l’administració metropolitana, que compta amb el consens de les grans forces polítiques per estudiar la implantació d’un nou sistema de seguretat a la regió de 3,3 milions d’habitants.

Per procedir a la configuració de la nova societat, l’AMB licitarà primer el servei durant el primer trimestre del pròxim 2025. En la futura empresa mixta cristal·litzaran els treballs de la comissió esmentada, que analitza com implantar el sistema, i que es troba aquests mesos fent un estudi de mercat previ a llançar la licitació. Quan culmini l’anàlisi, es passarà a la redacció dels plecs tècnics després d’haver consultat diverses experiències empresarials sobre el terreny en matèria de seguretat de proximitat.

Rerefons de cohesió social

A l’AMB emfatitzen de la iniciativa el seu rerefons de cohesió social i convivència, matèries en les quals l’Administració té competència. "Amb aquestes mesures volem millorar les condicions de vida dels ciutadans metropolitans", explica Antonio Balmón (PSC), vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat.

El projecte del sistema de seguretat metropolitana preveu escalar a l’àmbit de les 36 ciutats de l’entorn de Barcelona, la capital inclosa, les experiències locals d’una quinzena d’ajuntaments, Cornellà i l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet entre aquests. Per dimensionar-ho sociològicament, l’AMB va encarregar al Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) una enquesta ciutadana amb una mostra de 800 entrevistes el mes de maig passat, a la qual ha accedit aquest diari, que conclou que vuit de cada deu veïns de l’àrea metropolitana de Barcelona recolzen mesures entorn de la seguretat com una aplicació mòbil d’alertes ciutadanes o un servei de vigilància nocturna als carrers. A més, la investigació destaca que tres de cada deu veïns de la conurbació barcelonina consideren que la seguretat ha empitjorat durant l’últim any al seu barri o ciutat. El 2022, no obstant, hi havia més percepció d’inseguretat: quatre de cada deu veïns assumien que la seguretat havia empitjorat.

Els desenvolupaments locals d’una quinzena d’urbs han pivotat els últims anys entorn del sistema M7 Citizen Security, gestionat per l’empresa cornellanenca Einsmer SL, que va obrir les portes per primera vegada a aquest diari per mostrar el funcionament de la seva aplicació mòbil d’alertes ciutadanes i la seva xarxa de videovigilància en els espais públics dels municipis. Quan la iniciativa prosperi, serà la primera vegada en gairebé una dècada i mitja de vida de l’actual AMB que l’ens metropolità compti amb un servei de seguretat propi, el qual es projecta amb un marcat accent digital.

Rèplica del servei d’aigua

La solució d’una empresa mixta publicoprivada per liderar la seguretat metropolitana suposarà replicar el sistema que l’AMB utilitza actualment per a la gestió del seu servei de l’aigua, que protagonitza l’empresa mixta Abemcia (Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, SA), participada en un 85% per capital privat (70% Aigües de Barcelona i 15% Criteria Caixabank) i en el 15% restant per la mateixa AMB.

Notícies relacionades

Les semifinals de la competició de vela es decidiran ‘in extremis’

L’escenari de les regates canvia en plena carrera

La gran diferència entre models serà que, en el cas de la seguretat, la participació pública haurà de ser majoritària, tal com exigeix l’actual legalitat vigent. És a dir, a la futura empresa mixta de seguretat l’AMB haurà d’aportar almenys un 51% del capital social, mentre que la resta correspondrà a la participació de l’operador privat al qual s’acabi adjudicant el servei.

Quant als àmbits on prioritàriament posarà els focus el sistema, Balmón remarca la importància de la perspectiva de gènere i la convivència, especialment en el transport públic.