Aval ciutadà a més seguretat

Són algunes de les conclusions que llança una recent enquesta de maig realitzada pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a partir d’una mostra de 800 entrevistes. L’estudi, al qual ha accedit EL PERIÓDICO, serveix a l’administració metropolitana com a suport sociològic per dimensionar el futur sistema de seguretat que, tal com ha avançat aquest diari, gestionarà una empresa mixta integrada per l’AMB i un operador privat una vegada es liciti el servei durant el primer trimestre del pròxim 2025. Segons el sondeig, nou de cada deu ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona veuen necessari un sistema de seguretat que coordini i impulsi la cooperació entre policies locals i Mossos, competents en seguretat pública en els municipis i a Catalunya, respectivament, tot i que correspon a la Generalitat la coordinació de policies locals.

Les conclusions de l’enquesta pivoten sobre la percepció ciutadana respecte a qüestions de seguretat connectades amb la convivència i la cohesió social. Per exemple, la investigació destaca que tres de cada deu veïns de la conurbació barcelonina consideren que la seguretat ha empitjorat durant l’últim any al seu barri o ciutat. El 2022, no obstant, hi havia més percepció d’inseguretat: quatre de cada deu veïns assumien que la seguretat havia empitjorat.

Quant a les mesures de seguretat concretes que la ciutadania valora més, destaquen l’erradicació de racons insegurs; el reforç de la il·luminació pública; i l’esmentada aplicació mòbil d’alertes immediates, seguides de la vigilància nocturna, les parades a demanda en busos nocturns i el desplegament de càmeres de videovigilància.

Quant a la videovigilància, l’estudi destaca que, malgrat ser la mesura que menys aval ciutadà aconsegueix, les opinions crítiques han decrescut aquest 2024 en relació amb el 2022. Així, mentre fa dos anys la videovigilància li semblava malament a un 16,4% de la ciutadania, ara és un 11,3% la porció de població que desaprova la política. Molta més divisió hi ha, no obstant, quant a la presència policial: un 50,6% de la ciutadania considera que és insuficient, mentre que el 45,3% creu que és suficient i el 4,1% no sap o no contesta.

Racons a evitar

L’enquesta del GESOP encarregada per l’AMB mira de prendre el pols ciutadà a la percepció de seguretat, la matèria a la línia de flotació del qual dispararà el futur sistema metropolità. En aquest sentit, el sondeig veïnal situa l’erradicació de racons insegurs a les ciutats com la mesura que més acceptació veïnal aconsegueix (87,6%).

La preocupació local sobre els racons insegurs, la vigilància nocturna o la il·luminació a les ciutats no és nova. De fet, els serveis de serenos (agents cívics nocturns) que ja han posat en marxa grans urbs com la pionera Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Cornellà de Llobregat o Mataró van precisament en aquesta direcció.

Fins ara, l’únic estudi consistent que ha analitzat la percepció de seguretat en l’àrea metropolitana de Barcelona és la Enquesta de victimització de l’Institut Metròpoli. Les últimes dades d’aquest estudi (2022) reflecteixen que en el total de l’àrea metropolitana de Barcelona la ciutadania avalua amb un 5,89 sobre 10 la seguretat a la seva ciutat (una mica més, un 5,99, al seu barri de residència).

Notícies relacionades

Un dipòsit a Joan Miró per regar els eixos verds amb aigua freàtica

Treball dicta serveis mínims per a la vaga de neteja

Sant Cugat, bé

En termes de ciutats, l’últim sondeig de l’Institut Metròpoli situa Badalona com la gran ciutat metropolitana on la ciutadania pitjor valora el nivell de seguretat (5,42), seguida de Barcelona (5,43), l’Hospitalet de Llobregat (5,89) i Santa Coloma de Gramenet (5,92). L’urbs que millor percepció de seguretat reflecteix és Sant Cugat del Vallès (7,24), seguida Sant Boi de Llobregat (6,82) i Cornellà de Llobregat (6,63). n