Rescatats de la brossa dibuixos d’un artista modernista

Nou cas de patrimoni artístic i històric que acaba a les escombraries a Barcelona. Després de grans reformes als pisos, no són poques les peces d’art de gran valor que es rebutgen per desconeixement, relegant a l’oblit la seva història. Una troballa recent ho exemplifica perfectament: divendres passat 12 de juliol, l’arqueòleg Marc Ocaña va trobar projectes, dissenys i pintures pertanyents a un interiorista i decorador tardomodernista, dedicat a la capital catalana, en unes caixes abandonades al carrer de Nàpols.

El patrimoni trobat és obra del valencià Andrés Carceller i Nuñez (1894-1969), que a més de l’esmentat també va ser un destacat pintor de paisatges, natura morta i motius costumistes. Ocaña, que actualment es dedica a la restauració arquitectònica, va contactar amb EL PERIÓDICO per fer pública la troballa i propiciar una investigació sobre l’escenògraf a partir d’aportacions i pistes que aportin pròxims o coneixedors de la seva obra.

L’autor no va assolir la fama de contemporanis seus com els germans Llimona o la colla del Safrà de Mir i Novell, però gaudeix de reconeixement i de certa sortida comercial. Per extensió, els documents rescatats podrien tenir un alt valor. En pàgines de subhasta en línia com Todocolección es venen obres de Carceller a preus d’entre 500 i 800 euros. Per exemple un oli sobre tela, al seu bastidor original, anomenat Bodegón con Paisaje es comercialitza per 750 euros.

Música i poesia

Del tresor trobat, Ocaña destaca primer els dissenys de l’interior d’un gran teatre "probablement de Barcelona". Inclouen una sèrie que l’expert descriu com "quatre plafons pintats a aquarel·la que representen diferents motius", titulats amb referències a la lírica, com Ópera Wagneriana o Comedia. "En d’altres sembla que es representa la música i la poesia", afegeix. D’altra banda, amb referència al mateix teatre, Ocaña identifica un paper amb el disseny per a la decoració de les parets de les llotges. També al·ludeix al dibuix d’un "gran sostre circular de guix amb policromies i motius pintats amb aquarel·la", a més de diversos dissenys de papers pintats i mobiliari.

Així mateix, Ocaña destaca el conjunt de dissenys proposats per a la decoració d’un pis principal de luxe a Barcelona. Als esbossos, es pot apreciar el segell de l’estudi de l’artista, situat en el número 27 del carrer de Villarroel.

D’altra banda, Ocaña intueix, a partir d’un altre document, que és possible que Carceller n’hagués treballat entre 1910 i 1920 per al taller de decoració en pintura i daurats Francisco García Escarré, situat a Pau Claris, dissenyant ornamentacions teatrals. Segons explica, aquesta deducció l’ha fet a partir "del motiu que hi ha dissenyat al mateix paper i que és un esbós del motiu de la poesia".

Notícies relacionades

Les semifinals de la competició de vela es decidiran ‘in extremis’

L’escenari de les regates canvia en plena carrera

Altres elements destacables del patrimoni artístic de Carceller que ha trobat Ocaña són les litografies que conservava l’artista per utilitzar-les com a font d’inspiració per a les seves obres. Al·ludeix a la troballa de dissenys de Viollet-le-Duc, important arquitecte del renéixer gòtic, que Carceller "mirava d’incorporar en els seus propis projectes".

Finalment, Ocaña distingeix un parell de pintures, entre les quals hi ha un "retrat d’una nena en aquarel·la en què destaquen els colors càlids". Fa deu anys que aquest arqueòleg lluita per salvar, difondre i visibilitzar el patrimoni en perill de desaparició a Barcelona. Per fer-ho, impulsa el projecte @Tilehunters a Instagram, en el qual principalment divulga fotografies de patrimoni arquitectònic i artístic rebutjat que ell rescata, amb el focus a les rajoles hidràuliques i els mosaics.