Menys del 3% dels municipis han planificat la retirada de l’amiant

"Malgrat que la majoria de municipis tenen amiant, només un 2,9% de les poblacions de Catalunya van presentar el calendari de retirada", estima l’estudi firmat per la defensora del poble català, Esther Giménez-Salinas. Així mateix, cap localitat va entregar el cens obligatori d’amiant ni el calendari de retirada al Govern abans de la data límit, que va vèncer l’abril del 2023. Des d’aleshores, entorn d’una quarta part han notificat els seus inventaris, tot i que un bon nombre eren incomplets, com va informar EL PERIÓDICO.

Censos poc creïbles

La Síndica concreta que 259 ajuntaments han quantificat l’asbest localitzat als seus termes municipals, segons registres de la Generalitat actualitzats fins a aquest juliol. Representen el 27,3% de les localitats de Catalunya. No obstant, hi ha censos poc creïbles, cosa que revela la dificultat de confeccionar-los.

N’és una mostra el fet que 51 municipis assegurin estar lliures d’amiant, però el visor de la Generalitat els desmenteix: nodrit a base d’informació brindada per vols de càmeres i sensors, el mapa localitza sostres de fibrociment –fabricats amb el component nociu– a gairebé totes les 947 poblacions de Catalunya, excepte a Renau (Tarragonès) i a Caldes d’Estrac (Maresme). No obstant, el Govern ha constatat després que en aquesta localitat de la costa de Barcelona sí que perdura encara el material condemnat a ser eliminat.

La Síndica de Greuges no culpa els ajuntaments pel retard a aportar la documentació per projectar l’erradicació de l’amiant, sinó que estira les orelles al Govern central. No en va, una llei estatal del 2022 va dictar que el cens i el calendari per desprendre’s del mineral insalubre havien d’estar llestos un any més tard.

L’informe retreu una "certa falta de lleialtat institucional" a l’executiu de Pedro Sánchez per fixar un "termini gairebé impossible de complir". Afegeix que la norma "no va dotar els ajuntaments de recursos (ni tècnics, ni materials ni econòmics) per donar compliment a aquesta obligació".

"Molts municipis ens han informat de les dificultats que tenen i de la falta de mitjans per donar compliment efectiu a aquesta obligació", recalca la Síndica. En aquest sentit, observa que les administracions locals "no tenen prou capacitat econòmica ni tècnica per afrontar un repte d’aquestes dimensions" sense suport d’institucions superiors.

Un "risc real"

Si no reben ajuda, avisa que "el fet que elaborin el cens i el calendari de manera incorrecta o insuficient fa del tot ineficaç l’esforç". Afegeix que "malgasta un temps necessari per arribar al compromís de retirar tot l’amiant el 2032". D’altra banda, l’informe urgeix a una "actuació decidida de totes les administracions" i les insta a cooperar, i hi afegeix una càrrega de profunditat: "Les persones exposades a l’amiant són les principals perjudicades davant la inactivitat de les administracions" i Giménez-Salinas va reiterar que és un problema "que ens afecta a tots".

Notícies relacionades

Llum verda per resoldre les fuites d’aigua de Badalona i Santa Coloma

Joan Oliveras: "La Rambla necessita veïns i Barcelona necessita el turisme"

L’informe La retirada de l’amiant a Catalunya reitera que el material "s’ha de retirar" en la seva totalitat perquè implica un "problema greu tant des del punt de vista laboral i ambiental com de salut pública". "La ciutadania conviu amb amiant que, en moltes ocasions, ja ha esgotat la seva vida útil i, per tant, suposa un risc real per a la seva salut", avisa.

En la mateixa línia, la Síndica remarca "la necessitat de prioritzar la retirada de l’amiant en escoles i entorns escolars". "De la mateixa manera que els nens i els adolescents són més vulnerables a la contaminació atmosfèrica, també ho són a la presència de l’amiant i, en conseqüència, són població de risc", al·lega. El Departament d’Educació calcula que falten almenys 270 obres per extreure la substància d’escoles i instituts, i només s’han efectuat una seixantena d’intervencions de desamiantat des del 2021.