La tuneladora de l’L9 del metro arriba a l’estació de Mandri

Unes 450 persones es van connectar a la càmera en directe situada al pou de Mandri per seguir de primera mà l’arribada de la tuneladora, que abans ja va passar per Sarrià, però amb menys expectació. Entre les dues parades pròximes a la Bonanova, de fet, la màquina va patir un contratemps i va estar aturada durant setmanes per procedir a reparar-la. A l’esquerra de la imatge, a les 19.20 hores, va començar el moviment. Primer, un forat diminut a la paret, del qual sortia aire, pols i aigua. També aigua, que no va deixar de caure de manera feble. A les 19.35 hores, la tuneladora va començar a esquerdar la paret del pou. Les dents de la màquina van anar guanyant terreny fins a fer caure del tot el mur. Una vegada acabat tot el treball, les línies 9 i 10 acumularan una longitud de 48 quilòmetres, 50 estacions i 17 intercanviadors. Amb tot en marxa, es preveu que passin de 23 milions de validacions a 113 milions.

Temor davant les obres de FGC

El que es va viure ahir a la tarda a l’auditori Joan Bordetas, a l’Eixample, va ser un exercici de política en majúscules. Sobre l’escenari, representants de l’Ajuntament de Barcelona disposats a detallar com les obres de prolongació de l’L8 de Ferrocarrils, entre Espanya i Gràcia, afecten i afectaran l’encreuament de Consell de Cent amb Urgell, on està prevista una sortida d’emergències del nou metro. A la platea, veïns afectats pel soroll, les estretors i la pols. Hi ha indignació, preocupació veïnal. Fins i tot por. El diàleg va ser clar, dur per moments, però va acabar amb el compromís municipal de millorar qüestions com la distància entre les façanes i les tanques, la convivència entre vianants, bicis i patinets o la il·luminació nocturna.

En aquest punt de l’Esquerra de l’Eixample estan amb els treballs previs per començar a col·locar les pantalles del pou que permetrà perfilar la sortida d’emergència. És a dir, s’estan desviant els serveis d’aigua, llum o gas perquè el terreny sigui espaiós. Sembla fàcil. No ho és. Segons va detallar Begoña Castiblanque, responsable de seguiment del projecte, a l’octubre començarà la instal·lació de les parets del pou, una tasca que requerirà uns murs de separació amb la via pública perquè una immensa màquina de 20 metres d’alt i 14 de longitud pugui marcar el perímetre d’un pou de 18 metres de diàmetre i 60 de profunditat. Un treball, va afegir, que hauria d’acabar a l’abril. Després vindria la perforació del túnel.

Notícies relacionades

La Viqui, la sort de tants

Cuina amb llum natural

L’explicació tècnica, no obstant, va deixar pas als dubtes i els temors. A saber: no poden obrir les finestres en ple estiu perquè hi ha molta pols, volen que s’aprofiti el pou perquè els posin una estació i no només una sortida d’emergència, ningú els diu exactament quant temps hauran d’aguantar unes obres que ja van viure recentment amb la construcció de l’eix verd de Consell de Cent i temen estar vivint la crònica d’una mort comercial, per molt que estiguin previstes una lones informant de les botigues que queden amagades darrere de l’obra.

Tant la farmacèutica com la propietària d’un bar van coincidir que l’espai de pas és raquític, de 120 centímetres, van assegurar, i això genera, primer, que ningú hi passi, i segon, que es multipliqui la sensació d’inseguretat. Oriol Altisench, enginyer en cap de l’ajuntament, va recordar que la normativa obliga que siguin 180 centímetres i es va comprometre a intervenir en l’assumpte.