El 'gran germà' del metro

Ja els avancem que no hi ha informació sobre si el fèretre portava inquilí, però el que és segur és que atemptava contra el reglament de viatgers, que en el cas del metro no permet portar paquets tan voluminosos. Ahir es va presentar el nou contracte de seguretat del suburbà, que inclou un increment del 5% en el nombre de vigilants, que passaran a ser 800 en diferents torns. Nou conveni per quatre anys a raó de 42 milions per temporada; i una bona ocasió per comprovar com l’empresa respon davant els imprevistos des d’una de les seves naus nodrissa.

Crida l’atenció que el centre de control de la circulació i el seu homòleg encarregat de la seguretat estiguin en plantes diferents del mateix edifici. A la pregunta de si potser haurien d’estar junts, Òscar Playà, responsable de metro de TMB s’encongeix d’espatlles i admet que tindria certa lògica. No es descarta, explica, que en el futur es trobi una ubicació prou gran per allotjar totes les pantalles i el personal, unes 30-40 persones, que treballen en aquests habitacles separats però d’aparença molt similar: aquesta configuració tan de llançar un coet a l’espai, una pantalla molt gran i escriptoris personals amb tres o quatre ordinadors i dos telèfons per cap.

El que ens incumbeix és el de seguretat, però res podria fer sense el de control, al pis inferior, que és el que té monitoritzades les incidències de circulació. En el primer hi treballen unes 15 persones, entre ells, un agent dels Mossos i un altre de la Guàrdia Urbana que mobilitzen les seves forces si la situació ho requereix. En els extrems de la pantalla, unes càmeres punxades, que s’han seleccionat aleatòriament, però amb un punt de prevenció: són estacions en les quals hi ha més probabilitat que hi hagi problemes.

Rodamons i facinerosos

Al centre, un mapa de tot el metro (les línies més conflictives són les que porten més passatge: L1, L5 i L3) amb uns senyals lluminosos en algunes parades. Indiquen el lloc en el qual en aquell moment estan ubicats els vigilants de seguretat, de manera que, si passa res en la seva àrea d’influència, se’ls pot avisar perquè responguin. Al costat, una llista amb les últimes incidències i la situació en què estan; resoltes o en curs. Ahir a mig matí es llegia: "presència no autoritzada d’animals", "existència de rodamons", "persona malalta", "accés incontrolat de venedors ambulants", "avís de carteristes" o "existència de músics".

Notícies relacionades

La síndica estudia les notificacions de recàrrecs de l’AMB

La taxa metropolitana de residus pujarà de mitjana uns 5 € a l’any

El personal, a banda dels policies i els dos caps de sala, que són de TMB, forma part de l’empresa Securitas, que és la que va guanyar el lot de l’anterior concurs de seguretat del metro (al costat de Prosegur) que ara ha sigut renovat i adjudicat a les mateixes companyies. A la primera fila, explica Alfonso Andreu, director del centre de control de seguretat del metro, es realitza "la gestió operativa dels recursos a tota la xarxa", és a dir, es reparteix el personal per atendre les incidències. El 60% tenen a veure amb l’incivisme, que no sol afectar la circulació dels trens però sí la convivència i l’experiència d’usuari.

En segon terme hi ha la fila de control dels sistemes tecnològics, cosa que inclou, per exemple, el registre d’incendis o el sistema de control d’accessos. També són els que s’encarreguen de l’explotació i tractament de les imatges, que es posen a disposició de les autoritats policials i judicials si així ho estimen convenient.