El ‘making of’ de les festes de Gràcia

Aquest diari va visitar, entre dijous i divendres de la setmana passada, veïns que adornen tres dels carrers de l’antiga Vila: els de la plaça de Rovira i Trias, els de Fraternitat de Baix i els de Joan Blanques de Baix de Tot. Tots estaven mans a l’obra. Queden 10 dies perquè comencin les festes i bastant per fer.

Al celler Casas, al carrer de la Providència, un refugi fantàstic, quatre membres de l’Associació de Veïns de la Plaça de Rovira explicaven amb entusiasme la seva tasca en la decoració de la plaça: Carlos Rosales –president del col·lectiu–, Eva Gómez, Elena Rich i Anna Mercadé.

"Aquests dies comencem a parlar ja de la temàtica de l’any que ve, però no la decidim fins al gener o febrer. Al setembre no ens volem veure", resumeix Rich. L’associació no només s’ocupa de les festes, i del setembre al gener fa sopars, vermuts, loteria de Nadal i, per norma, reunions els dimecres. "Ens comencem a posar forts en el tema a l’abril, obrim el local en dies fixats i a partir del juny hi ha més intensitat. Encara més a partir del juliol i els últims 15 dies no hi estem 24 hores, però gairebé", explica Rosales. "Som fàcils en això, sorgeix una idea i de seguida ens animem", relata Mercadé sobre l’elecció anual del decorat.

Elvis, casaments... i divorcis

Aquest any, la plaça Rovira es vesteix de Wedding chapel: els que ho vulguin hi podran acudir perquè un Elvis els casi. Aquest Elvis serà Rosales. El president, vestit com el Rei del rock, oficiarà els enllaços com si es tractés de Las Vegas. El bar serà una església. I, com que sempre cal deixar una porta oberta als que es precipiten, l’últim dia es podran celebrar divorcis.

L’any passat van muntar una papalloneria, i els que ho desitjaven podien tenir una foto amb lepidòpters gràcies a un QR. A més, arran del tema busquen una oenagé que s’associï a la festa. L’any passat va ser l’associació Pell de Papallona, centrada en l’epidermòlisi ampul·lar, que provoca la fragilitat de la pell en nens. Es van vendre papallones per recaptar diners per a la recerca de la malaltia. Aquest any, l’entitat convidada és una associació que combat els matrimonis forçosos.

960 quilos de paper

EL PERIÓDICO té una pota en aquesta maquinària de preparació, perquè aquest diari, en virtut d’un conveni amb la Fundació Festa Major de Gràcia, entrega 30 quilos de paper de diari a les 23 comissions de festes. En total, 690 quilos de paper, que a la Rovira es convertiran en branques que formaran part de la recreació dels casaments de Las Vegas.

La idea d’emular les capelles de Nevada va arribar perquè el patró, representant de l’associació en la Fundació Festa Major de Gràcia, Joan Llusà, i la seva parella, Esther Martínez, fa temps que parlen de casar-se. I en el seu honor es va triar aquest escenari. Coses de la vida: per primera vegada en molts anys, Llusà i Martínez no estaran a les festes: han de viatjar al Japó. A un casament.

"Això més que voluntariat és col·laboració", afirma Rich. Vida comunitària. Quan arriba la menció als disputats premis a les millors decoracions de les festes, els quatre rovirencs somriuen. No, diuen, no són un equip que estigui acostumat a la victòria. L’any passat van quedar tercers: "Va ser un orgasme total", proclama Mercadé. Asseguren que si queden queden entre els 10 primers ja estan eufòrics. Els premis tenen un pes rellevant en la festa, tot i que no sempre per bé. Un dels efectes indesitjats fins ara era que, una vegada es difonia qui havia guanyat, els visitants es concentraven als carrers amb premi, amb els col·lapses imaginables. I deixaven de banda els cuers de la classificació. Aquest any, l’entrega dels guardons es retarda al dilluns 19, perquè els dies festius previs no registrin aquests plens en algunes vies.

"Si t’obsessiones amb els premis, t’acabes amargant", afirma Marta Soteras, de Fraternitat de Baix. Des dels 5 anys, i ja en fa més de 30, que participa en la decoració dels carrers per a les festes, i assegura que els seus pares són els responsables que mai se’n vagi del barri de vacances: per a ella les festes són les vacances.

Nadal i papiroflèxia

Soteras explica que per als veïns que s’ocupen de Fraternitat de Baix, i és de presumir que per als d’altres carrers, el premi és el camí: dedicar-se a aquesta tasca que dura mesos. I afegeix que el dia 15, inici de la celebració, és per als implicats en la decoració gairebé un final de temporada.

Fraternitat de Baix va dedicar l’any passat el seu tram de carrer al Nadal, i se centra aquest any en la papiroflèxia, també en part amb paper d’EL PERIÓDICO. El conveni, diuen en aquest carrer, els va molt bé perquè avui la gent no llegeix tant en paper i s’informa més en digital, de manera que reben menys donacions de diaris vells, clau per als ornaments.

El del Fraternitat de Baix és un cas curiós: fa anys, molts dels seus integrants participaven en els ornaments del carrer de Torres, però hi va haver desacords i una part va canviar de carrer.

Com al de Rovira, aquí al setembre es descansa dels companys, fet que no evita que de vegades ja s’hagi elegit el tema de l’any següent. Per exemple, a principis d’agost del 2023 ja havien triat la papiroflèxia per a aquesta edició. Aquí, diu Soteras, a partir de l’octubre ja s’està treballant en alguns aspectes. I la gràcia és trobar feina per a tots els que hi volen col·laborar.

Treball durant l’any

A la tardor, les tardes dels dimarts i dels divendres són per als ornaments de la festa següent. Després de Nadal, també els dijous al matí (especialment per als jubilats i aturats), i a partir del gener s’hi suma l’últim diumenge de cada mes. "Ara vivim aquí tot el dia, i intentem que la gent vingui tres dies per setmana, no més", diu Soteras.

Al carrer de Ramon y Cajal, el local està bastant ple els dijous a la tarda. Allà desenvolupa la seva activitat l’Associació de Festa Major de Joan Blanques de Baix de Tot. Bettina Schaefer, secretària de l’agrupació, afirma que el pla és que entre el novembre i el desembre hi hagi una reunió per decidir els ornaments de l’estiu següent. Al març ja es treballa, es fan proves. El tema d’aquest any, després que l’anterior fos Tocats del bolet, és Holanda. La manera de funcionar és peculiar. "Es decideix el tema i tots fan el que volen. Per exemple, la María ha fet 1.200 tulipes", explica Schaefer. La María és María de Souza, que sent el seu nom i aixeca el cap abans de continuar treballant.

Notícies relacionades

L’any de la divina Barcelona cultural

Llàgrimes de cocodril per la Barcelona centenària

Una vegada tots han convertit en realitat les seves propostes, els elements formen un conjunt. Aquest any es reproduiran elements associats als Països Baixos: tulipes, bicicletes, esclops, formatge holandès, arengs, el futbol –amb porteria–, la pluja, el vestit regional, La noia de la perla...

Sobre els premis, Schaefer adverteix: "No volem guanyar, no volem quedar últims. Preferim quedar al mig i tenir un carrer que quedi bonic i gaudir durant les festes".