Pla pilot perquè hotels de Ciutat Vella recomanin botigues singulars

En aquesta primera fase, assenyalen fonts municipals a aquest diari, la selecció es dona a conèixer sobretot des de webs i des dels hotels del districte, per via de codis QR amb el catàleg complet i detalls de cada participant. Un total de nou allotjaments ja s’han sumat a la iniciativa, que els permet prescriure compres de proximitat que surten de la ruta convencional i estan directament relacionades amb la ciutat.

Per al regidor del districte, Albert Batlle, es tracta d’"una iniciativa de promoció econòmica" treballada des de la col·laboració publicoprivada amb comerços i hotels de Ciutat Vella per "dinamitzar i potenciar una oferta comercial singular que arribi als visitants". I tot i que sorgeix coincidint amb la Copa Amèrica, la voluntat és que "perduri" i afavoreixi l’activitat econòmica local.

De fet, es pretén que l’impacte econòmic que deixa el turisme en la massificada Ciutat Vella reverteixi en positiu en iniciatives comercials emblemàtiques arrelades, que no sempre ho tenen fàcil per sobreviure en un entorn competitiu i ple de multinacionals. L’ajuntament i Barcelona Activa creuen que afavorir-les amb més flux de visitants suposaria una oportunitat per a totes. De la mateixa manera, hi introdueix els hotels donant-los un paper actiu en el desenvolupament econòmic de la zona.

La implicació dels hotelers és significativa, perquè suposa reivindicar el que és autòcton i fer pedagogia. Hi participen de moment hotels a priori molt dispars, des dels que sumen una llarga trajectòria al districte, com el Royal Ramblas o el Barcelona Catedral, fins a marques més joves com el sofisticat Soho House i el recent Antiga Casa Buenavista, entre d’altres. Daniel Orovitg, director de Recursos Humans i Sostenibilitat del Royal Rambla, explica que a la recepció fa dues setmanes que difonen el catàleg, amb un reclam visible al taulell.

L’establiment va ser renovat gairebé íntegrament fa quatre anys i des d’aleshores encapçala un programa de sostenibilitat ambiental, que ara amplien a "un altre tipus de sostenibilitat, enfocada al que és local, la gent del barri i el compromís amb les bones pràctiques", relata. Creu que és possible intervenir en el relat turístic perquè el visitant no vagi sempre als mateixos llocs, gairebé per inèrcia, i descobreixi perles locals. En el seu cas, viatgers sobretot del Pròxim Orient, els EUA i França.

També al Barcelona Catedral, en ple barri Gòtic, han col·locat la informació al seu plafó i promouen activament les visites a les 34 botigues del catàleg inicial. "Els viatgers després de la pandèmia tornen a consultar molt què fer a les recepcions", relata, i quan es tracta de compres aprofiten per mostrar-los aquesta altra cara del comerç, que inclou des dels establiments històrics fins als que tenen impacte social o apel·len a la solidaritat.

Negocis seleccionats

Batlle afegeix que el catàleg posa en valor el comerç pròxim i amb identitat. Creu que "el turisme pot valorar-ho, per ser una oferta fora de circuits massius, globals i homogeneïtzadors i amb un valor diferenciador".

En la llista inicial hi ha botigues dels quatre barris, amb diferents al·licients. En el cas del Raval, per exemple, figuren Creadoness, un projecte ètic de moda que aposta per la sostenibilitat ambiental i social; Nutcreatives dissenya mobles i complements amb criteris d’economia circular; a Kalypso creen i venen roba vintage promovent el reaprofitament tèxtil; a Fusta’m es troben articles decoratius recuperats dels anys 50 a 80; a la botiga del Top Manta, gènere creat pel Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona, i el restaurant Norai suposa una iniciativa social amb producte de proximitat.

En canvi, al Gòtic hi ha sobretot establiments històrics i centenaris, en molts casos protegits patrimonialment i molt coneguts. La llista inclou la barreteria Mil, la cereria Subirà, la guanteria Alonso, Ceràmiques Villegas, La Manual Alpargatera, la Joiera Petritxol, Orígens, La herboristeria del Rey, La Colmena i el restaurant La Pau (de segones oportunitats laborals i amb cuina de mercat i proximitat). I també Sabater Hermanos, tercera generació, que ara triomfa amb sabons naturals i vegans d’elaboració artesanal.

La Barceloneta presumeix de la solera de la joieria Cánovas, les samarretes de Les Ocasions, la Guingueta Proa a la Mar, el singular quiosc sense alcohol Gamar i les experiències marineres i amb tast inclòs de Cap a mar.

Notícies relacionades

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

La nova cocteleria màgica

El nucli antic també insufla interessants propostes per a un shopping amb caràcter local: La Casa de les Sabatilles, Flor de Barcelona (amb iconografia urbana de la ciutat i fabricats de forma justa i sostenible), Re-Cuir, Joan Rovira Joies, els torrons i dolços de La Campana, Recordis Barcelona (amb souvenirs fets per artistes i emprenedors locals), l’artesanal Nu Sabates, el disseny local aplicat a regals i art a Ona Nova, la joieria artesana d’Espai Micra, la llibreria independent Fahrenheit, els granels de Casa Gispert, i el restaurant multicultural Mescladís.

La campanya de difusió inclourà postals (que distribuiran sobretot informadors a la Barceloneta, aprofitant l’afluència per la Copa Amèrica) i pòsters amb el QR del catàleg. Es preveu que el repertori s’ampliï trimestralment, i que en una segona fase la difusió arribi a equipaments culturals i al consorci de Turisme de Barcelona.