"Ens faran fora a tots"

"¡Quina mala notícia!", esbufega Barbora. EL PERIÓDICO l’aborda al baixar per l’escala del bloc de la Gran Via de Barcelona, on viu de lloguer des de fa uns quatre anys. ¿Té idea que el propietari, l’Hospital Clínic, ha comunicat mitjançant un anunci a la premsa que subhastarà la finca, amb els seus inquilins dins? "No en sabíem res. Però no m’estranya. Estava esperant que passés. Era només qüestió de temps que la bomba explotés", respon.

El Clínic defineix la venda de cinc edificis amb 48 pisos habitats com un "procediment ordinari" de "gestió patrimonial". Afegeix que no sol convocar subhastes per desprendre’s de propietats –cita un antecedent el 2016– i no es desfarà de tota la seva cartera immobiliària. No en va, mantindrà vivendes repartides per la capital. Els blocs ara en disputa procedeixen d’herències que l’hospital va rebre.

"Aquí hi havia un usufructuari que va morir fa tres anys", recorda Barbora. Per licitar per l’edifici, no s’acceptaran ofertes per sota de 6,95 milions d’euros. La inquilina sospita que serà testimoni d’una història que prolifera en el districte de l’Eixample en els últims anys: compres de blocs sencers que es reformen en profunditat, els lloguers s’encareixen i els veïns acaben marxant, sense opció a renovar o incapaços d’assumir la pujada de preus. L’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample té identificats 98 immobles adquirits per un sol titular i que han sigut remodelats com a promocions d’apartaments taxats a preus de luxe.

Aspecte decrèpit

"És el que sempre passa a Barcelona, que acaba venint un fons voltor. És el que passarà aquí", prediu Barbora. "Els veïns estan inquiets i nerviosos perquè sabem que, probablement, quan l’edifici quedi en mans de nous inversors, ens faran fora a tots", tem.

La finca de la Gran Via transpira un aspecte decrèpit i llueix proporcions senyorials. Un embolcall metàl·lic sobre el portal i les xarxes sota els balcons adverteixen del risc de despreniment. "Fa uns 10 anys que la façana està així. És tan vell que podria caure alguna cosa. És tercermundista", recrimina la Pilar, que ve a fer una ullada al pis mentre la seva filla és fora.

De portes a dins, 10 dels 14 domicilis de l’escala –lluminosos, de parets altes i atapeïts d’habitacions– mesuren 186,3 metres quadrats. Un d’ells s’acaba de llogar per 1.700 euros al mes i està embrancat en plena reforma. La Pilar explica que el domicili li surt a la seva filla per uns 1.200 euros mensuals, similar a la mitjana del barri de Sant Antoni. Altres lloguers al mateix bloc disten de la mitjana: la renda més baixa cau fins a 553,25 euros. El Clínic ingressa 157.412,88 euros com a màxim a l’any amb els arrendaments de l’immoble.

La Pilar testifica que l’administrador no ha avisat la seva filla del probable canvi de propietari. "L’edifici deu produir més despeses que beneficis al Clínic. El lloguen a una persona un però hi entren sis o set amics. És normal que no li surti a compte", intueix.

Notícies relacionades

Contenidors antiincendis a Badalona

El Juan Sebastián Elcano atraca amb un ‘sold out’

L’Alejandro es va instal·lar amb dos companys fa mig any. Paguen uns 1.800 euros al mes entre els tres. "Els administradors no ens van dir res que s’hagués de vendre. Per sort, el contracte és de llarg termini, d’uns cinc anys", respon.

Barbora recalca que la finca té diverses xacres. "Hi ha canonades que s’han trencat unes quantes vegades, hi ha humitats a la porteria... Ho hem comentat diversos cops a la immobiliària. Ens responen que la propietat n’està al corrent", assegura.