Barcelona redobla l’ofensiva a les màfies de pisos turístics il·legals

Com a resultat, el juliol passat es van fer dues inspeccions intensives en un total de 134 pisos sospitosos, la majoria a Ciutat Vella i l’Eixample, amb el resultat de 75 casos confirmats, 8 dels quals ja han arribat a la fase administrativa final de precinte. En 43 més no es va poder accedir o no es va localitzar turistes en l’esmentat moment, per la qual cosa es repetiran els controls. Així doncs, la primera tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet, va explicar que de les 38 xarxes mafioses que el consistori havia anat detectant, 22 han deixat d’operar. Els esforços conjunts amb altres Administracions i cossos policials se centren ara a desmantellar les altres 16.

L’objectiu és recuperar el màxim d’habitatges per a ús de ♠residència habitual, va afegir Bonet, qui va recordar que l’alcalde Jaume Collboni s’ha compromès l’any vinent a doblar els recursos destinats a inspeccions contra pisos il·legals, col·laborant entre Administracions a escala internacional, estatal, autonòmica i local, per compartir dades i eines. La lluita contra l’activitat fora de la llei ha sigut una constant en els últims anys, tot i que el repte s’ampliarà a mitjà termini, atès el recent anunci de l’alcalde d’extingir el 2028 les llicències dels més de 10.101 pisos turístics legals registrats en el dia d’avui i d’evitar que després proliferi la previsible activitat clandestina. "L’ajuntament és contundent i inflexible" per recuperar habitatges davant la crisi habitacional, sobretot si són il·legals.

En aquesta conjuntura, el control ordinari dels serveis municipals d’inspecció contra la il·legalitat suma des de principis d’aquest any 1.214 intervencions, amb el resultat de 944 ordres de cessament (corresponen cada un a un pis) de l’activitat no autoritzada i 491 expedients sancionadors incoats. Sabent que fa anys que l’activitat il·legal organitzada es lucra a Barcelona (tant amb pisos comprats amb aquest fi sense permís, com immobles que es lloguen per a llarga durada i fraudulentament s’utilitzen per allotjar turistes per dies), el consistori ha apostat per redoblar l’ofensiva amb dues campanyes intensives aquest estiu.

La pràctica totalitat dels 134 pisos inspeccionats "es vinculen a màfies o xarxes organitzades que actuen sota diferents formats i modalitats". L’ajuntament creu que els grups multiinfractors s’han "professionalitzat" en els últims anys, una vegada que l’activitat il·legal de propietaris particulars s’ha anat erradicant a força de sancions i precintes.

Diferents delictes

La primera tinenta d’alcaldia va apuntar que les xarxes solen moure grans quantitats de diners i el seu modus operandi inclou diferents tipus de delictes que van més enllà de l’activitat turística il·legal. Com per exemple, l’evasió fiscal i/o el frau fiscal (cobren tributs de manera fraudulenta), la no-comunicació a la Direcció General de la Policia de les persones que allotgen, utilitzar documentació falsa per als contractes, enganyar els propietaris de l’immoble (incomplint contractes de lloguer), causar danys en els espais comuns dels edificis o provocar molèsties als veïns, entre d’altres.

Davant aquesta complexitat, ara s’ha actuat en col·laboració amb la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra, Inspecció de Treball, l’Incasòl, l’Institut Municipal d’Hisenda, l’Agència Tributària de Catalunya i l’estatal. Aquesta coordinació facilita recopilar informació per traslladar als jutjats o iniciar altres investigacions, destaca l’ajuntament.

En concret, de l’1 al 5 de juliol, els inspectors municipals van anar acompanyats dels Mossos, que pentinaven habitatges de tot Catalunya per comprovar la notificació de les pernoctacions. A Barcelona van centrar el tret a Ciutat Vella i els pisos sense llicència que estaven sota sospita, gairebé tots vinculats amb grups professionalitzats.

Poc després, junt amb tècnics dels diferents districtes, Guàrdia Urbana i Inspecció de Treball, hi va haver controls simultanis en pisos de dues xarxes concretes que operen amb fins a 90 pisos que han llogat per explotar-los turísticament als barris de la Dreta de l’Eixample, Antiga Esquerra de l’Eixample, la Nova Esquerra de l’Eixample, Sant Antoni, Sant Gervasi-Galvany, el Gòtic, el Raval, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, Horta i la Font d’en Fargues.

El balanç final de totes dues va ser de 75 pisos amb activitat turística il·legal (alguns amb expedients en curs), 8 dels quals sumaven un procés previ que ha permès executar el seu precinte final, afegeix Albert Tomàs, un dels responsables de l’equip municipal d’inspeccions. En tots s’estan fent procediments disciplinaris i s’imposaran sancions que aniran des dels 60.000 fins als 600.000 euros.

Feina de llarg recorregut

De la resta, es va poder comprovar que 16 eren pisos turístics on hi va haver activitat il·legal però ja no operen, mentre que en 23 no s’hi va poder accedir i en 20 més aquell dia no hi havia turistes allotjats. No obstant, Bonet assegura que els controls es repetiran atesos els indicis d’il·legalitat que aprecia el consistori i amb el repte de la "tolerància zero".

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Les xifres acumulades parlen per si soles. De les 16 xarxes que continuen operant, una desena són encara molt actives, mentre sis tenen poca activitat, precisa la regidora. En total, a aquests multiinfractors ja se’ls ha obert expedients per activitat d’allotjament turístic sense llicència a 812 pisos i s’han imposat 386 multes i 49 ordres de cessament. El repertori d’infraccions d’àmbit municipal és variat: l’ajuntament fins i tot ha arribat a detectar que a 19 pisos s’havien fet obres per suprimir el menjador i guanyar més habitacions per llogar-les, així com casos en què els turistes diuen haver abonat la taxa turística a l’entrar als pisos, malgrat que al ser il·legals aquest import mai es reintegra a les administracions corresponents.

Pel que fa a les inspeccions ordinàries, si mirem enrere fins al 2016, l’ajuntament destaca algunes xifres durant aquests anys: la barbaritat de 10.987 sancions i 10.625 ordres de cessament, que, com ja s’ha explicat anteriorment, han tornat al mercat residencial un total de 3.628 habitatges.