Incendi entre colles de diables

El llunyà origen del conflicte rau en les discrepàncies operatives que manté la Colla Vella de Diables de Gràcia amb la direcció de la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia. Són aquests dimonis, és veritat, els degans del barri, nascuts com a agrupació el 1981, però també és cert que les altres dues companyies satàniques, la Diabòlica i la Malèfica, també són molt antigues. La primera de totes dues, de fet, és una escissió de la Vella de 1982.

Des de gener del 2013 i fins avui, sense que el soroll hagi anat més allà dels límits territorials del barri, hi ha hagut mediadors especialistes a lidiar amb conflictes, burofaxs amenaçadors, ultimàtums, períodes de reflexió, enceses assemblees i plantades rotundes, com la que va executar la Vella al gener, que va decidir abandonar la coordinadora sense que quedessin gaire clares les conseqüències d’aquella decisió, sobretot si es té en compte que la pólvora la paguen literalment les arques municipals. Tot això, el que dèiem, ha sigut un incendi sense gairebé repercussió en els mitjans.

El conflicte del 2023

L’únic indici que alguna cosa grossa s’estava gestant només el van saber veure els espectadors més perspicaços a les festes de Gràcia de l2023. Llavors, pel seu compte i risc, la Colla Vella de Diables va encendre la seva pirotècnia pel carrer Gran de Gràcia malgrat la disconformitat de la coordinadora i, en resposta a aquest afront, les altres companyies els van barrar el pas en l’accés a la plaça de la Vila. Aquell succés, per dir-ho d’alguna manera, ha sigut una brasa incandescent sota la cendra durant tot un any.

Quan dilluns passat, 48 hores abans del pregó, l’ajuntament va voler resoldre el conflicte, el comunicat que va fer públic, firmat per tots els grups polítics amb representació en el ple del districte (PSC, Junts, ERC i PP), més aviat va fer de manxa de xemeneia, va escombrar la cendra i va avivar la flama.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

En essència, l’acord anunciava que no es concedirien els permisos municipals que necessiten les colles per actuar al carrer. Semblava que es referia només a les cercaviles amb presència de foc. En converses posteriors entre els diferents actors del conflicte es va anar més enllà i es va puntualitzar que no s’autoritzaria cap celebració de la coordinadora si no s’hi contemplava la presència de la Colla Vella de Diables. Com que la seva presència és transversal, això convertiria el pograma en gruyère. Està en l’aire el ball de l’Àliga, la Cercavila de Sant Roc, la tabalada de diumenge a la plaça del Nord...

S’ha de conèixer Gràcia, un territori amb una vida associativa envejable, i en el cas de la cultura popular comporta que, qui més i qui menys, sigui membre de més d’un col·lectiu. A vista de l’envit municipal, l’enuig ha sigut notable. Com diu un membre d’una colla de diables, en moments de conflicte i lluites caïnites, res llima més les diferències que ajuntar forces per desafiar a un pols les autoritats municipals. És per això que, segons quins siguin les fonts a les quals es recorre per treure alguna cosa clara d’aquest enrenou, no es descarta que l’enuig es traslladi a la festa major de Barcelona, on el correfoc és un pilar de la celebració i on (això afegeixen) hi ha també moltes ingratituds de l’actual format. L’únic consens és que la situació a la qual s’ha arribat és una pena.