Barcelona i Berlín: del passi per a piscines a com combatre violències masclistes

IMPORT.

Barcelona està en la pole position de metròpolis europees amb platja. A Berlín, per poder trepitjar sorra cal pujar al tren en direcció al Bàltic (entre tres o quatre hores, segons s’elegeixi Stralsund o Binz, per posar-ne dos exemples). O deixar-se gronxar per les tranquil·les aigües, però en to verdós, dels seus llacs de l’extraradi, com Schlachtensee, o una mica més apartats i als afores, com Wandlitz i Templin.

Però si del que es tracta és de nedar sense allunyar-se del barri, hi ha una oferta de 67 piscines públiques, entre les cobertes, a l’aire lliure i les combinades de doble ús segons l’estació. Com que la falta de personal és un mal endèmic a Alemanya, la majoria de les cobertes tanca a l’estiu. A l’usuari li queden una vintena d’opcions a l’aire lliure, amb tobogans gegants i altres atractius per als infants o sense, a més de piscines per nedar de 25 metres de llarg o de dimensions olímpiques.

L’oferta és variada i estan repartides per tots els barris. Però el que les fa especialment interessants com a opció estiuenca és l’abonament unitari per 63 euros per a 20 entrades, amb accés a qualsevol de les piscines a l’aire lliure. És a dir, 3,15 euros per visita, per sota de la tarifa regular per a cada entrada solta, que se situa en 4,95 euros. Res a veure amb la disparitat de preus, horaris i calendari de les piscines de Barcelona, que no comparteixen cap tarifa plana, ni passi compartit. Ni local ni tampoc metropolità.

No tot és positiu en la comparació, per descomptat. El gran problema de les piscines berlineses és la seva saturació. L’afluència és altíssima, cosa que arriba a generar batalles campals entre quitxalles rivals. Des de fa dos anys, és obligatori mostrar el DNI per accedir al recinte, hi ha control de bosses i està prohibit entrar-hi amb ganivets o envasos de vidre. O sigui, cal emportar-se el meló o la síndria talladets de casa. A la porta d’accés de les més populoses hi ha vehicles policials amb agents disposats a actuar davant tumults o quan el personal de vigilància es reconeix superat. Tot i així, amb prou feines hi ha cap de setmana sense algun problema o tancament prematur per aldarulls o disturbis en les més freqüentades.

EXPORT.

Berlín va deixar enrere lamentablement la seva reputació de "ciutat segura" per a la dona. El fet de tornar a casa amb bicicleta a qualsevol hora de la matinada, fins i tot si per fer-ho convenia creuar l’enorme parc ciutadà Tiergarten, ja no és recomanable. L’estadística policial d’atacs nocturns amb violència contra dones es va disparar el 2022 a 4.500 casos –un augment del 20% en cinc anys– i va vorejar els 6.000 l’any passat. Especialment perillosos són els barris més noctàmbuls, com el gentrificat Friedrischain i el multiètnic Kreuzberg, on fa unes dècades es presumia de ciutat oberta, lliure i segura per a la dona.

Notícies relacionades

Sandra Durany, de Natura: "Som els reis del regal"

Agre ple veïnal pel solar del parc de bombers

Una glòria del futbol nacional com Toni Kroos, campió del món el 2014 i retirat en l’última Eurocopa després que Alemanya caigués eliminada contra la Roja, va causar recentment irritació entre els seus a l’admetre en una entrevista que percep com a més segura Espanya que el seu país. Se sabia que l’exmadridista tenia intenció de quedar-se amb la seva família al seu "país d’adopció" –Espanya–, després de retirar-se. Però que ho fonamentés en el fet que Alemanya ja no és el que va ser en seguretat va desencadenar escàndol. Ho va fer en la seva condició de pare preocupat per la seva pròpia filla, quan arribi als 13 o 14 anys i pretengui tornar a casa sola passades les onze de la nit.

Les paraules de Kroos van ser instrumentalitzades per la ultradreta, que va atribuir la inseguretat a l’alt percentatge de població no alemanya. Al marge d’interpretacions malsanes, queda clar que la nit és camp minat per a la dona. Les autoritats berlineses es plantegen opcions que van d’augmentar la videovigilància en el transport públic a tancar el Görlitzer Park de Kreuzberg, que ara com ara queda obert tota la nit. És un punt calent de tràfic de drogues i criminalitat que probablement poques dones creuarien ja soles de matinada. Tancar-lo de nit no resoldrà el problema. Són molts els punts àlgids repartits per la capital alemanya. ¿Com podem exportar des de Barcelona experiències com els punts lila? La capital catalana lidia des de fa anys amb les violències masclistes en espais d’oci nocturn i té en marxa múltiples iniciatives, des de formació per al personal de discoteques i bars fins als itineraris segurs de les festes de Gràcia o punts d’atenció feminista. L’estadística encara no és com per presumir-ne, però el desplegament d’eines no deixa de créixer i pot ser útil a altres ciutats amb el mateix repte.