"No sé què fem aquí si falta la cultura popular"
La prohibició per part del consistori de prohibir actes amb foc, molesta i entristeix els veïns del barri, que afirmen que «la festa queda coixa».
La festa major de Gràcia va arrencar ahir sense la tradicional matinal de soroll i pirotècnia que protagonitzen algunes de les colles. El silenci va arribar determinat per una decisió del districte de no concedir els permisos necessaris per a aquests actes a causa dels desacords entre colles. En lloc d’això, algunes entitats es van concentrar davant la seu del districte, a la plaça de la Vila, per mostrar la seva disconformitat amb la decisió. I el tinent d’alcaldia Albert Batlle es va emportar una sonora xiulada.
Al carrer de Progrés ultimaven ahir la decoració, Eli Pujol, una de les encarregades, assegurava que a les festes d’aquest any "els falta alguna cosa" sense la presència de les colles. "Sense elles la festa major queda a un simple decorat i és una cosa que ens entristeix", apuntava. Al carrer de Puigmartí, Aleix Brusel, coincidia: "Em fa llàstima, crec que això és una conseqüència de la realitat que vivim com a ciutat perquè cada vegada hi ha més crispació. Va més enllà del barri".
La decisió que va prendre el consistori tampoc convencia Rosa Bofill, la presidenta de l’associació del carrer de Ciudad Real: "No és una situació agradable, és una llàstima que hi hagi hagut desavinences". I assegurava que la festa d’aquest any "queda una mica coixa". I és que Bofill creu que es promociona en excés la rivalitat entre carrers i colles d’una festa que "és del barri".
Tradició de 200 anys
Un altre que opinava que la celebració no és completa era Jordi Massó, vocal de la comissió del carrer de La Perla: "La festa major queda coixa", assegurava i afegia que aquest tipus de decisions "desvirtuen la festa" perquè les entitats populars la dinamitzen. A més sentenciava que "falta una pota de la festa; s’hauria de prioritzar que continuïn existint aquest tipus d’actes".
Imma Viudes, secretària del carrer de Mozart, afirmava que el fet "que s’hagi parlat tant d’això ha eclipsat l’essència de la festa major, que és el treball i el temps que hi dediquen els veïns".D’altra banda, Constanza Ledesma, de la travessia de Sant Antoni, assenyalava que la festa perd el sentit: "No sé què estem fent aquí si falten els actes de cultura popular. Es tracta d’una tradició amb 200 anys d’antiguitat".
Notícies relacionadesYolanda Muñoz, de Fraternitat de Dalt, també es fixava en la pèrdua de la tradició: "No deixar que facin els actes de foc és una forma de restringir la voluntat dels veïns i les colles que ho organitzen, perquè el poble celebra amb foc".
També n’hi havia que guardaven silenci, com als carrers de Verdi i Providència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
