Noves sentències del Suprem contra el tribut de l’AMB

Fa anys que els tribunals es pronuncien contra la regulació del tribut metropolità (TM), principal via de finançament directe –uns 130 milions anuals el 2023– de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), tercera administració de Catalunya amb més pressupost públic al darrere de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. La primera materialització dels successius cops judicials va ser la nova tributació dels immobles rústics metropolitans, històricament exempts, avançada per EL PERIÓDICO al mes d’abril.

Ara, unes noves sentències del Tribunal Suprem del juliol i el maig d’aquest 2024 persisteixen en la jurisprudència consolidada de retreure a l’AMB que el seu tribut, entès com un recàrrec respecte a l’impost sobre béns immobles (IBI), no pot –com encara fa actualment– introduir novetats jurídiques que no contempli ja la regulació estatal de l’IBI.

Novetats

Les novetats relacionades amb l’IBI són específicament tres: una important reducció en la quota que beneficia els contribuents; una exclusió dels immobles de característiques especials –els propis de les energètiques, com la planta de producció elèctrica (cicles combinats) de la central tèrmica del Besòs– per poder accedir a beneficis fiscals, ja esmenada en l’actual ordenança del TM, i la ja corregida exempció tributària dels immobles rústics.

Fins a set sentències del Suprem a les quals ha accedit aquest diari –tres d’aquest 2024 i quatre del 2023– han censurat fins ara la regulació del TM replicant una vegada i una altra el mateix argumentari, considerat per l’Alt Tribunal doctrina jurisprudencial. La mateixa AMB ja admetia en un decret de gerència intern consultat per aquest diari que "diferents resolucions judicials han anat modulant els criteris que ha d’incorporar la [futura] ordenança del tribut metropolità".

La realitat és que les crítiques del Suprem han portat el TM a un terreny ben pantanós que evidencia una necessària revisió per posar fi al caos legal i a la inseguretat jurídica, amb parts de la regulació del TM –l’exempció d’immobles rústics, per exemple– tombades judicialment però ja corregides, i d’altres de no anul·lades com a tals però sí reprovades pel Suprem –la ja esmentada reducció en la quota–.

La necessitat de revisar jurídicament el TM ja ha sigut assumida per l’AMB, tot i que l’ens encara no ha agafat el toro per les banyes. A més de la correcció puntual sobre la tributació dels immobles rústics a conseqüència de les clatellades judicials, que sí que ha sigut introduïda en l’ordenança reguladora del TM, l’Administració metropolitana ha inclòs explícitament la revisió del TM en el seu Pla d’Actuació Metropolità (PAM) 2024-2027, el nou full de ruta del quadripartit (PSC-Junts-ERC-Comuns) que dirigeix l’Administració supramunicipal amb majoria absoluta socialista. Per la seva banda, tant Vox com el PP han sol·licitat en el Consell Metropolità de l’AMB la derogació del tribut; tot i això, cap de les resolucions judicials contra l’impost recolzen aquesta derogació, cosa que de fet avalen legalment els tribunals com a recàrrec sobre l’IBI. Els retrets judicials tampoc tenen res a veure amb els errors en els recàrrecs del tribut que també va avançar aquest diari.

Fonts metropolitanes admeten el provisional bloqueig de la revisió del TM, per a la qual consideren que és imprescindible una interlocució tant amb el Govern de Salvador Illa com l’Executiu presidit per Pedro Sánchez, ja que es tracta d’aspectes jurídics molt complexos íntimament vinculats a la regulació estatal. En vista de l’embús jurídic que hi ha, la previsió és que el TM torni a congelar-se de cara al 2025.

Grans energètiques

Les noves sentències del Suprem d’aquest 2024 segueixen la línia argumental d’aquest mateix tribunal del 2023. És a dir, tornen a resoldre recursos de cassació de les mateixes tres grans companyies energètiques –Naturgy, Enagás i Endesa– que van portar als tribunals l’ordenança del TM. Amb una diferència: mentre que les resolucions de l’any passat feien referència a recursos contra el reglament del TM del 2020, les d’aquest 2024 es refereixen a la norma del 2021. El motiu pel qual les energètiques van acabar recorrent al Suprem és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no els va donar la raó en les seves correlatives dues tandes de resolucions: les del 2021 (que va casar el Suprem el 2023) i les del 2023 (que casa el Suprem aquest 2024).

Notícies relacionades

Barcelona plantarà 2.000 arbres ara i 7.500 fins al 2026

L’Audiència reobre la causa contra la incineradora Tersa

Per entendre l’argumentació que fa el Suprem són rellevants dues claus interpretatives. En primer lloc, la relativa a la falta de competència tributària de l’AMB: l’Alt Tribunal retreu a l’Administració supramunicipal haver regulat el seu propi tribut introduint diferències respecte a la regulació de l’IBI, l’impost estatal en què es fonamenta el TM. Dit d’una altra manera: si l’IBI no preveu una exempció per als béns rústics ni una reducció en la quota, cap tribut de cap àrea metropolitana pot fer-ho.

En segon lloc, i encara més important si això és possible, hi ha la qüestió material sobre el significat real del TM. En aquest punt el Suprem cita com a precedent la seva sentència del març del 2022 respecte a la improcedència de no aplicar el TM sobre les ciutats de la segona corona metropolitana, com pretenia l’AMB. I traça una analogia: si no es poden eximir de la tributació del TM determinades ciutats, tampoc és possible excloure de l’aplicació del TM determinats immobles.