Meditació amb rems

Mark Redden és irlandès, de Dublín. 44 anys, en porta 17 a Barcelona. Té durícies a les mans que podrien fer rodes de premsa. Remant remant ha anat de Barcelona a Lloret (va trigar 3 dies). Pintor, escultor, constructor de currachs. Hi haurà només mitja dotzena d’artesans que els fabriquen pel món, calcula. És una embarcació tradicional amb més anys que Jordi Hurtado. Canoes en versió irlandesa. ¿Amb amagatalls per a cerveses? Mark t’ensenya uns buits als laterals: "En aquest espai d’aquí cap exactament una llauna de 33 cl", somriu. "La cultura irlandesa –es posa seriós– necessita ser mes coneguda per l’art que per l’alcohol".

Mark és incapaç de llençar fusta a les escombraries. "És com nosaltres –compara–: pren nutrients de la terra, té una vida, té la seva història. I crec que té una mica dins que vol mostrar als humans", somriu. La fusta que li sobra dels vaixells ell la converteix en escultures. És la seva manera de rendir-li homenatge. "Sense aquest material –apunta– no tindríem civilització".

Són fàcils de reconèixer: els currachs de Mark són de colors, com el seu art abstracte. Un de rosa, un altre verd. Els guarda a la Base Nàutica Municipal de Barcelona, al costat de la platja de la Mar Bella. Des d’aquí munta les seves sortides irlandeses al mar (10€ per dia; 80€, tot l’any). Normalment surt dues vegades per setmana. "Depèn del temps". Fins al Fòrum, anada i tornada (6 km) o fins a l’hotel Vela (8 km). La comunitat és molt canviant. Han vingut centenars de persones a remar, apunta, però pocs tornen. Mark no enganya: "És un esport dur". Avui et porta de passeig el temps just perquè no tinguis cruiximents l’endemà. "A poc a poc", et pica perquè hi tornis.

¿Què tenen d’especial aquestes barques? "Són molt àgils –assenyala Mark–, són molt lleugeres". Els rems no tenen pala. Són una mica més llargs –justifica–. És més fàcil remar quan hi ha vent. "Has vist que funcionen". Sí, assenteixes, de seguida agafes velocitat.

"¡Respira!". Mark t’ho ha de recordar diverses vegades quan et poses a remar. "Respira. Esquena recta. Braços estirats. Tira dels rems amb el teu propi pes". Aquí tot es fa amb el teu propi pes, recalca, com caminar. Al principi et sents com Abel Caballero intentant ballar break dance. "Tothom va desequilibrat", et tranquil·litza el capità.

"El rem em dona una vida social –riu l’artista–. La pintura i escultura és molt solitària. Aquesta és com la part social de la meva feina. Sempre tenim bones converses a la barca i relaxa molt". Sí, a estones et parla com en una classe de ioga. "Remar –sol dir– és com estar en tràngol". "Arriba un moment en què estem tots en silenci –detalla al costat Laia, una de les remeres habituals–. Estàs acompanyat, però et sents molt amb tu mateix".

El casc d’un currach sol estar fet de pell animal. De vaca, en concret, detalla l’artista. Però en els seus utilitza niló balístic. L’hi va ensenyar el seu amic Narcís Fors, un constructor de caiacs que mereixeria un altre article. Viu a Lloret de Mar. "Fa coses increïbles". Junts van construir el primer currach de Barcelona. La barca –ja jubilada– ara decora un pub d’Irlanda, a Galway.

Un altre dels seus currach veterans ara penja del sostre del seu taller. N’hi ha un altre al pub irlandès McCarthy’s, a Via Laetana. En total, n’ha construït 7 des que és a Barcelona. Inverteix unes 240 hores per vaixell. "Aquest hivern en construiré un altre més –avança–. Un projecte social. M’han donat una beca de l’ambaixada d’Irlanda per construir un vaixell i involucrar la diàspora irlandesa de Barcelona. Utilitzarem la llengua irlandesa durant la construcció i mostrarem una mica de la nostra cultura a Barcelona".

Oasi artístic a Sant Andreu

Encara es troba alguna pell de taronja vella al canviar una llum del seu taller. Fa una dècada que viu i treballa en una antiga fàbrica de sucs. Un oasi artístic a Sant Andreu. Es veuen teles, teles per tot arreu, obres abstractes a mig fer, escultures coloristes, trossos de fusta esperant el seu moment d’estrellat. Del sostre pengen currachs junt amb un colom XXL, col·laboració d’un altre amic artista. "És un temple de pau", riu Mark. Sol organitzar dies de portes obertes. El pròxim Open Studio serà el 26 de setembre (amb reserva al mail mreddenstudio@gmail.com).

"Iomramh", es llegeix a la porta. El taller és seu d’aquesta associació cultural. El nom ve d’uns antics relats irlandesos a l’estil Odissea de Ulises. "Un viatge espiritual per mar". Aquest és el seu objectiu: "Ensenyar una cultura nàutica gairebé perduda".

Notícies relacionades

BCN estalviarà 136.000 m3 d’aigua potable a l’any amb una nova norma

Foment i Barcelona Global defensen la continuïtat de la Copa Amèrica

Cada any organitzen regates pel Dia de St Patrick. Aquest 17 març es va celebrar la número 12. També se solen veure els seus vaixells fent de suport en les neteges submarines de les platges. "Tinc una filla de 5 anys –justifica l’artista–, vull que el planeta estigui cuidat per a ella". De fet, sol tornar de les seves sortides a rem amb el currach ple dels plàstics que es troba pel mar. "N’hi ha molts", esbufega.

¿El seu somni? "Continuar", s’encongeix d’espatlles. "M’agradaria amplificar la comunitat entre l’art, la sostenibilitat i els vaixells". I segurament arribar fins al fons: s’està plantejant exposar les seves escultures fins i tot al fons del mar. n