Amb els serenos va començar tot

En la carrera política de Núria Parlon hi va haver un abans i un després des que el PSC la va nomenar secretària de Polítiques de Seguretat el desembre del 2021. En aquell moment, el nou president de la Generalitat, Salvador Illa, va lloar la capacitat de l’alcaldessa de Santa Coloma per gestionar un àmbit tan delicat com és la seguretat. Gairebé tres anys després, el nomenament de la regidora com a màxima responsable de la seguretat a Catalunya representa un colofó, per descomptat avalat per tres majories absolutes amb les millors quotes de vot socialista –per sobre del 50%– entre les grans ciutats catalanes. Un coronament a una etapa caracteritzada per diverses fites per les quals el laboratori de Santa Coloma permet explicar les preocupacions i l’estratègia respecte a la seguretat de la nova consellera.

Fins al mandat 2019-2023, la inseguretat va ser un enorme elefant a l’habitació de Santa Coloma. A l’alcaldessa la pertorbava la rumorologia en les xarxes socials d’una ciutat a la qual històricament, com altres urbs perifèriques amb rendes baixes i profundes necessitats socials, l’estigma mediàtic ha llastat. L’ajuntament no només no agafava les regnes comunicatives del relat sobre seguretat, sinó que directament l’eludia com un tabú.

Aquestes són les cinc fites de la seguretat a Santa Coloma durant els últims anys que han marcat el rumb de la nova consellera d’Interior.

Agents cívics nocturns.

Uns mesos abans de les municipals del 2019, Parlon va posar en marxa a Santa Coloma un nou servei de serenos (agents cívics nocturns) que va suposar el punt d’inflexió que marcaria l’inici de la seva nova estratègia comunicativa sobre seguretat. Era una mesura creativa, a priori entre anacrònica i excèntrica, que sens dubte portava el segell personal d’atreviment de l’alcaldessa. Algun sindicat policial va arribar fins i tot a criticar la iniciativa per la seva potencial invasió de competències policials. Quatre anys després, la realitat: els balanços del consistori són positius; no han transcendit anomalies en el servei; les crítiques sindicals han desaparegut, i altres grans ajuntaments socialistes (Cornellà i Mataró, per exemple) han copiat el model colomenc d’agents cívics nocturns. I el que és més objectivable: l’únic indicador consolidat sobre percepció de seguretat a l’àrea metropolitana de Barcelona, el que treballa l’Enquesta de victimització de l’Institut Metròpoli, determina que la nota que els colomencs donen al nivell de seguretat a la seva ciutat ha millorat més de mig punt en els últims tres anys (d’un 5,29 el 2020 a un 5,94 el 2023), i Santa Coloma se situa per davant de Barcelona, Badalona i l’Hospitalet en matèria de percepció de seguretat. Quant a criminalitat estrictament, Santa Coloma va estar durant el 2023 entre les grans ciutats catalanes on va descendir l’activitat delictiva segons els balanços del Ministeri d’Interior.

L’‘Omega’ colomenca.

La segona fita sobre seguretat que va impulsar Parlon a Santa Coloma es va produir un any després de guanyar les municipals del 2019. El juliol del 2020, l’ajuntament va presentar la Unitat de Suport i Intervenció Ràpida (USIR) de la policia local, una dotació policial "especialitzada en la prevenció i repressió de la delinqüència". Conceptualment, i amb l’excepció que comptaria amb la meitat d’agents, l’equip policial remetia a la polèmica Unitat Omega d’Albiol a Badalona, recentment refundada. Sense anar més lluny, el mateix Albiol ha felicitat la nova consellera d’Interior; ha assumit haver coincidit amb ella "en moltes coses" i ha afirmat haver-se sentit "còmode" col·laborant-hi. Passats uns anys, la USIR efectivament s’ha acabat especialitzant en desocupacions d’immobles (534 en quatre anys i mig), probablement el flanc comunicatiu sobre seguretat que més han atacat els comptes en xarxes socials tant del consistori com de l’alcaldessa. En la posada de llarg de la USIR, Parlon ja va fer una declaració d’intencions que donava compte del canvi de rumb: "La seguretat és tan important com la salut o l’educació", va apuntalar.

La macrocomissaria.

Si alguna cosa recomana un bon cap de gabinet a un alcalde quan assumeix el càrrec és que tingui contenta la policia local i els seus corresponents sindicats, que arriben a cotes de poder insospitables en algunes ciutats. Aquesta màxima l’ha tingut especialment clara Parlon durant els últims anys. Un exemple: la nova consellera d’Interior va nomenar cap de la USIR el sergent Iván Nogales, que en un altre temps va ser un flagell per al consistori com a delegat local del bel·ligerant sindicat CSIF, que va quedar escapçat després de la seva incorporació. Un altre exemple: porta també l’empremta de Parlon el projecte de la nova macrocomissaria de la policia local de 12 milions d’euros, perfecta metàfora de la inversió de l’alcaldessa en recursos per als seus efectius policials. "Tenim un repte: que la nostra policia sigui la millor de l’àrea metropolitana i, per què no, de tot Espanya", va rubricar la regidora en la presentació de la nova instal·lació policial.

El lideratge del missatge a les xarxes socials.

Tot i que potser sigui menys palpable, la gran metamorfosi respecte a la seguretat de Santa Coloma és sens dubte la del relat comunicatiu. Fins que el PSC no va nomenar Parlon secretària de Polítiques de Seguretat, l’ajuntament ben just es pronunciava sobre fets delictius, ni tan sols quan podien fer referència a èxits de la policia local. Des d’aleshores, les publicacions en xarxes socials tant de l’alcaldessa com de l’Administració local van canviar radicalment, passant d’esquivar qualsevol qüestió sobre seguretat a convertir-la en protagonista dels diferents perfils, molt especialment a Instagram. En el seu moment, l’ajuntament havia arribat fins i tot a participar en una curiosa figura digital, el Sr. Topo, un responsable municipal encarregat de donar resposta a les queixes ciutadanes en els grups veïnals de Facebook. També hi va haver reunions de gestió entre responsables locals i administradors d’aquests grups, en què fins i tot van sorgir grupuscles de veïns enrabiats que van considerar la possibilitat de crear patrulles veïnals que actuessin contra la inseguretat, un escenari que no va fer cap gràcia a Parlon.

Notícies relacionades

Els furts a Barcelona baixen el 6% i es disparen els ciberdelictes

Els esports a l’aigua agafen impuls a través de l’Espai de Mar

L’‘opa’ a Ciutadans.

L’últim moviment quant al relat de la seguretat de Parlon va tenir lloc després de les últimes eleccions municipals, quan ja ni tan sols el necessitava per ratificar la seva majoria absoluta. Es va basar, purament i planerament, a fer una opa a Ciutadans i fitxar per al govern municipal Dimas Gragera i Salva Tovar, els dos regidors que van conservar els taronges en el seu particular llogarret gal colomenc. Tenint en compte la decadència taronja al conjunt d’Espanya, el moviment va tenir una evident lectura local específicament vinculada al discurs sobre la seguretat.