Aina Puerto: "La cultura popular a les festes de Sants està garantida"

Tindrem molta afluència, això segur, ja que aquest any la festa cau molt tard i no coincideix cap dia amb les festes de Gràcia. Un altre repte és el canvi de localització de la fira, que serà a la intersecció de la rambla de Badal amb la rambla del Brasil. En aquesta nova ubicació, a diferència de l’anterior al costat de l’estació de Sants, tenim veïns més a prop. Ha sigut una decisió urbanística per les obres, no depèn de nosaltres. Ens sap greu, però com a federació no podem fer-hi res.

Les festes de Gràcia s’han quedat sense gairebé activitats de cultura popular per una crisi entre colles. ¿Corre perill la programació tradicional a Sants?

La cultura popular a les festes de Sants està garantida. Justament aquest any hi ha una altra novetat important que ho assegura: la tornada de la cercavila, que no es realitzava des de la pandèmia. Serà abans del pregó d’avui dissabte, a les 18.30 hores a la plaça de Bonet i Muixí, i hi participaran les colles de cultura popular. Podrem veure des dels gegants del carrer de Vallespir i els diables fins al drac de la colla xinesa i balls bolivians. Hi haurà tota mena de cultura popular i intercultural del nostre barri. A més, cada carrer tindrà les seves pròpies activitats de sardanes, havaneres, castellers...

El pregoner és Jesús Rodríguez, periodista de La Directa, acabat de tornar d’un exili a Suïssa per la seva imputació en la causa contra Tsunami Democràtic. ¿Per què han decidit fer una aposta amb tanta càrrega política?

Buscàvem una persona referent al barri i, a més, volíem parlar del periodisme de qualitat i de la censura. Tot i que no era la primera proposta per fer el pregó, per tot el que ha passat aquest any amb la seva figura, a la federació vam decidir apostar per ell. A més, el Jesús és un bon vincle entre l’associacionisme, les festes alternatives i la federació. El món de l’associacionisme amb la militància de base i la federació ha sigut un bon mix. El barri està molt unit amb el seu pregoner. ¡Aquest any tindrem un pregó maco, unitari i molt potent!

L’edició passada les festes es van autoaplicar una restricció total d’activitats amb aigua per la sequera. ¿La mantindran?

Aquest any l’aigua continua sense contemplar-se com a activitat, tot i que hagi disminuït el nivell de sequera. No obstant, en aquesta edició recuperem el foc. Per exemple, per a les brases. ¡No haurem d’utilitzar planxes per als àpats populars! També hi haurà foc per als diables.

Aquest 2024 hi ha només 11 carrers decorats. ¿Com valora l’evolució del nombre de comissions participants? ¿Preveu que augmenti a mitjà termini?

Sí, hi ha un carrer menys que hi participa, Robrenyo. Estava format per una comissió jove i amb poca gent. No es veien amb forces, estaven cansats. És una llàstima perquè, a poc a poc, es van perdent carrers i no se n’estan recuperant. Tenim com a repte, de cara a altres edicions, recuperar carrers perquè la festa no mori. El desafiament rau a trobar veïns que vulguin hi participar i que no siguin entitats privades les que organitzin les activitats. Estem buscant eines i estratègies per incentivar la participació veïnal, però ens mantenim optimistes, sobretot perquè les comissions, més que mai, estan formades per gent jove.

¿Quina aportació suposa el treball voluntari de tants veïns per decorar els carrers?

L’aportació veïnal és clau. Sense participació i sense que la gent s’involucri, la festa major no té cap gràcia. Les festes majors molesten quan no les coneixes. Si vens i hi participes, segur que t’acaben molestant molt menys. Al final, és clau venir i conèixer la gent.

¿Ha participat en la decoració del seu carrer aquest any?

¡Sí! Una miqueta. Tot i que he de dir que no és el meu punt fort [riu]. Jo soc més de donar suport moral i pintar una cosa fàcil.

¿Com viuen els veïns de Sants, com vostè, la massificació de les festes?

És un repte recurrent que hem d’abordar, sobretot perquè el barri cada vegada està més gentrificat. Amb les xarxes socials és molt difícil que el barri no es faci popular. Sants, d’altra banda, està molt dividit ara: no és el mateix Sants el d’Alcolea i Vallespir que el de la Farga i Fènix. Aquest any, el fet que la fira estigui en una altra ubicació pot ajudar que aquests carrers, els de dalt, no estiguin tan saturats. Però la massificació és un fet, i si no comencem a posar mesures, en un temps serem com Gràcia.

¿Li fa por que el barri perdi la seva essència?

Totalment. Per exemple, la falta de gent a les comissions es deu que hi ha molts veïns que no estan arrelats al barri. Si les festes de barri moren, no serà per la massificació, sinó perquè no hi haurà gent a les comissions.

En relació amb la prevenció de conductes i agressions masclistes, ¿hi ha un increment de punts lila o altres eines?

Augmenten les parelles itinerants pels diferents escenaris de la festa. En canvi, els punts liles funcionen més o menys com l’any passat. Per exemple, n’hi ha un de fix en l’espai de Castellers, a l’estació de Sants. Tot i que no tots els carrers disposen d’un punt lila, en la federació l’incentivem i oferim formació perquè els veïns tinguin consciència i coneixement sobre com actuar.

Notícies relacionades

Quatre equips en disputa

Les joves promeses de la Copa Amèrica

Molts barris i municipis celebren festes a l’estiu, ¿què fa úniques les de Sants?

El decorat i tot el que implica la seva creació. La xarxa i la cohesió que es crea entre els veïns. També la diversitat que es troba en la quantitat de carrers decorats. Cada espai crea un racó de bullici, un punt de vida que irradia tot el barri. D’altra banda, la llarga trajectòria de les festes: les han viscut els grans i ara les viu la gent jove. I, finalment, la cultura popular, que intentem que sigui sempre present. Per això, la taula intercultural del barri vetlla perquè hi hagi representació de tota mena d’associacions culturals a la cercavila i els actes unitaris. Les festes de Sants signifiquen, per a molts, casa. Intentem lluitar per mantenir aquest sentiment.