Només un centenar de pisos de lloguer s’anuncien a BCN per sota de 1.200 €

Els anuncis digitals s’han convertit en el recurs més comú entre els que busquen sostre de lloguer i en el termòmetre parcial –però més al dia– de l’activitat. Les altres vies habituals –el boca a orella directe amb els propietaris o les agències immobiliàries de confiança de la propietat, amb llistes d’espera de potencials inquilins ja filtrats– solen comportar preus més assequibles i ajustats a la nova regulació de contenció de lloguers que afecta la capital catalana. Però aquest segment de mercat no es visibilitza, és absorbit a tota velocitat atesa l’enorme demanda, i els seus preus només queden registrats posteriorment a l’Incasòl, quan es dipositen les fiances.

La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona continua amb la seva bossa de lloguers deserta, confessen. Per cada habitatge que sorgeix hi ha una allau de peticions i la rotació és més petita que mai, en el context d’inseguretat jurídica per possibles canvis normatius a curt termini.

Per contra, en la batalla diària per intentar accedir a algun dels pisos anunciats en les grans plataformes, les opcions semblen cada vegada més limitades, vistes les xifres. El portal amb més pisos de lloguer del moment, Idealista, suma aquests dies uns 4.700 anuncis a la capital catalana. En un recent informe asseguraven que l’oferta de lloguer temporal (per mesos, a partir de 32 dies) ja suposava el 42% del total a Barcelona. No obstant això, segons ha comprovat aquest diari, aquest percentatge és encara més gran a la franja més assequible, suposa dues terceres parts.

Així, posant com a màxim 1.200 euros, apareixen només 361 pisos, que en realitat amb prou feines en serien 300 si es mesuren estrictament els que queden per sota d’aquesta xifra. En el cas d’Habitaclia, en són 183. És a dir que agafant la mostra d’Idealista més gran, només un 7,5% aproximadament de l’oferta publicitada a la ciutat està ara per sota del preu mitjà de firma de contractes que es va arribar entre el gener i el març d’aquest any. Si aquest repertori ja és per si mateix breu, la recerca encara es posa més negra quan s’aspira a un contracte tradicional d’almenys cinc anys. Segons el recompte fet per aquest diari, 259 d’aquests anuncis s’identificaven explícitament com d’arrendament de temporada o per mesos.

Dins d’aquesta modalitat (que permet preus de lliure mercat al quedar fora de la llei de vivenda), és cada vegada més comú establir tipologies de durada, vistos els reclams. Per exemple, "es lloga des de 32 dies fins a quatre mesos", "un màxim d’11 mesos", o "en períodes de tres mesos renovables". Alguns operadors –la pràctica totalitat són empreses de gestió professionalitzada– precisen ara "només per a estudiants o persones de vacances" o "que estiguin empadronades en un altre lloc", per eludir possibles restriccions normatives, com el recent intent de regulació (fallida) a Catalunya, que ho limitava a aquest ús.

Despeses afegides

Però que ningú cregui que el centenar de pisos restants per aquest preu garanteixen un contracte de llarga durada ni que la renda sigui real. Alguns anuncis especifiquen que s’ha de "contactar per a més dades sobre la durada o les condicions". I aquesta selecció conté nombrosos elements que indueixen l’inquilí a prendre precaucions, com ara condicions abusives especificades al final (una rastellera de despeses afegides a sumar la mensualitat). També abunda l’omissió de dades obligatòries, com ara l’índex de referència de preus en aquesta zona o quin era el preu arrendament previ, que estableix precedent per a un nou contracte. Una altra circumstància que desvirtua els preus és la creixent presència d’immobles sense cèdula d’habitabilitat, perquè abans eren locals comercials o oficines, als quals s’ha canviat l’ús sense permís. D’aquesta manera, el preu del lloguer implica un IVA que cal afegir a l’arrendament anunciat. Cosa que dispara encara més el saldo final.

Independitzar-se a Barcelona continua suposant un esforç titànic per a qui aspiri a viure sol i per tant pugui recórrer a una sola nòmina. Només un 3% dels anuncis corresponen a pisos per sota de mil euros, cosa que implicaria que l’inquilí justifiqués ingressos superiors a 3.000 euros per complir el percentatge que garanteixi poder assumir-ne els pagaments.

Notícies relacionades

"Viure aquí és salvatge,ens fa por"

BCN aplicarà a partir de l’octubre la taxa turística de quatre euros

Però l’accés a la vivenda de lloguer a la ciutat continua sent complicat aquesta tardor fins i tot amb uns pressupostos més folgats. Així, només 954 pisos oferts per Idealista queden per sota dels 1.500 euros mensuals, és a dir, un 20%. I una altra vegada caldria filtrar els molts que només es poden aconseguir durant uns mesos, pensats sobretot per a estrangers de passada, nòmades digitals expats o estudiants.

Des de la Cambra de la Propietat reiteren que en l’actual situació de regulació que hi ha a Catalunya, molts propietaris opten per prorrogar els contractes per no haver d’invertir en actualitzacions, nous contractes o despeses d’agència, en un moment en què no poden modificar les rendes i prefereixen la continuïtat. Una cosa que minimitza la rotació i l’oferta disponible.