Trucs per evitar trampes

Molts anuncis de lloguer de vivendes en oferta presenten incompliments normatius que poden passar desapercebuts per als que no coneixen l’actual regulació, que afecta les zones més tensionades a Catalunya, com la capital catalana. 

Trucs per evitar trampes
3
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Aquests són cinc trucs bàsics per evitar trampes al buscar un pis de lloguer a Barcelona:

Compte amb les despeses d’agència i contracte.

La nova llei de vivenda aprovada a l’abril deixa clar que les despeses de gestió immobiliària o per fer el contracte de lloguer ja no van a càrrec del inquilí, sinó del propietari en casos d’arrendament de llarga durada. Hi ha agències que fan trampes i les repercuteixen com a serveis a l’inquilí. Però aquest recurs només podria justificar-se en cas d’agències que, a petició d’un client, realitzin una recerca i selecció expressa. No quan l’inquilí contacta amb l’agència per veure un pis anunciat, el propietari del qual l’ha posat en mans d’aquesta. En lloguers per mesos se sol cobrar a l’inquilí les esmentades despeses o s’aplica un primer mes més car, de manera que cal tenir present en quina mesura la comissió repercutirà en un contracte curt.

Atents a la durada.

La creixent oferta de pisos de temporada ha portat Idealista a crear una etiqueta al respecte, que avisa el potencial inquilí que aquest anunci no és de llarga durada. Però molts anunciants encara no afegeixen aquesta categoria i obliguen l’inquilí a llegir centenars d’anuncis per trobar-ne un de tradicional. Algunes pistes les donen les agències. Alguns anuncis al·ludeixen a "consultar dades sobre la durada del contracte", cosa que ja és significativa. Aquests anuncis moltes vegades comporten nombroses despeses fixes associades: es repercuteixen subministraments (150 euros al mes, sense justificar), neteja, comissions i altres, que caldrà sumar-hi. En alguns casos no es poden visitar sinó que es reserven de manera directa.

Qui paga despeses comunitàries i imposades.

És habitual que en pisos que durant els últims cinc anys no han sigut de lloguer i han de complir el límit de preus de lloguer de zones tensades, el propietari opti per afegir a banda afegits perquè s’aproximi més al valor de mercat real. Segons destaca la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, quan és un contracte nou sotmès a l’índex (creat pel Ministeri de Vivenda) sí que es poden repercutir impostos com l’IBI o les taxes d’escombraries. I també les despeses comunitàries. No es pot repercutir l’assegurança de continent, ni el d’impagament de rendes. Si hi havia un contracte anterior que serveix de precedent i ja contemplava repercussions de quotes o despeses, aquestes es poden mantenir. Si no el contemplava, es poden afegir impostos, però no despeses comunitàries.

Anuncis que no al·ludeixen a l’índex ni a la renda anterior.

Normativa en mà, tot anunci de lloguer hauria d’especificar el preu de lloguer que li correspon segons l’índex de referència de lloguers fixat pel Govern i la renda anterior que s’havia pagat a l’últim contracte, si n’hi va haver. En contractes nous, prendrà el primer com a preu límit (dins del marge que dona l’índex). Si durant els últims cinc anys hi va haver un contracte, el petit propietari mantindrà el preu anterior, actualitzant-lo segons l’IPC o índex estipulat fins aleshores. Si és un gran tenidor, haurà d’utilitzar el preu més baix entre l’índex o l’anterior contracte. Però la majoria d’anuncis de llarga durada no especifiquen aquesta informació i aprofiten el desconeixement de l’inquilí.

Notícies relacionades

El colador dels immobles sense cèdula i els micropisos.

Una de les grans deficiències de la llei és que no inclou a la limitació els minipisos de menys de 30 metres quadrats, de manera que se’ls apliquen preus de lliure mercat si abans no havien sigut llogats. Si ho van estar, aquest últim contracte en determina el preu.Passa el mateix amb els de més de 150 metres quadrats. I amb l’obra nova. I els locals o oficines reconvertits en vivenda que no han obtingut la cèdula d’habitabilitat.