IMPORT & EXPORT (5)

Barcelona i Nova York: esport gratis versus uns mercats envejables

NYC

La ciutat de Nova York, i no només Manhattan, és una gran illa als Estats Units, una excepció progressista enmig d’un país que cultiva poc la idea d’allò públic. La vocació de crear una societat de benestar des del món local té limitacions, però NYC treu pit d’allò que la fa única, com el transport públic, amb el famós metro de Nova York que circula les 24 hores al dia en un país que funciona a cop de cotxe. Altres exemples són menys coneguts, com les infraestructures esportives públiques i de primer nivell a disposició dels novaiorquesos de manera totalment oberta i gratuïta.

Potser pel furor que desperta la marató de Nova York, que se celebra cada mes de novembre, la ciutat es bolca en l’esport i, en particular, en l’atletisme. Les 35 pistes d’atletisme públiques dels cinc districtes compten, a més, amb el centre cobert de gespa, amb porteries per jugar a futbol (el que ells anomenen soccer) i les altes barres verticals per al futbol americà. City Parks, la institució pública que gestiona aquests espais i que va comptar amb un pressupost de 618 milions de dòlars el 2024, ofereix cursos gratuïts per a nens. Els adults organitzen patxangues al caure la tarda i porten a aquest espai les pràctiques del moment: des de crossfit o ioga fins a entrenaments personals de boxa o roundnet, una espècie de vòlei platja amb un llit elàstic per xarxa.

Fruit de la lluita veïnal

En canvi, a Barcelona només hi ha un centre esportiu totalment gratuït, al barri de les Corts. El parc de la Bederrida, inaugurat el 2019, compta amb 7.000 metres quadrats, amb pista d’atletisme i un macrogimnàs a l’aire lliure. És l’èxit d’una lluita veïnal per donar un nou ús a un aparcament que utilitzaven estudiants de Zona Universitària i aficionats del Barça que acudien al Camp Nou. Tota la resta de centres esportius municipals barcelonins són de pagament, tot i que tinguin molts descomptes per a perfils vulnerables. L’esport gratis l’acullen altres espais no destinats a això, com parcs o platges. Si bé Barcelona surt perdent d’aquesta comparativa, cal tenir molt en compte el marc de la iniciativa novaiorquesa. La promoció d’una vida activa i la lluita contra l’obesitat als EUA es beneficiaria de reformes estructurals, per exemple, del sistema sanitari, però aquestes no depenen de l’ajuntament. L’esport també vol ser un element equalitzador: facilita l’accés a l’esport de persones que no podrien permetre’s un dels gimnasos d’elit de Manhattan en què, es diu, es tanquen els tractes importants de la city. Per a alguns és un pedaç a les marcades diferències de classe; per a altres, un intent positiu per contrarestar una absència d’allò públic a nivell nacional.

El poder dels mercats

Però la vida saludable, a més de l’esport, passa per una alimentació equilibrada, rica en productes frescos, que als EUA poden ser cars i difícils de trobar. En això, Barcelona li porta avantatge amb els seus 39 mercats alimentaris. Formen part de l’ADN de la ciutat, amb edificis de valor arquitectònic –com l’emblemàtica estructura de ferro del segle XIX del mercat de Sant Antoni o l’icònic mercat de Santa Caterina.

Notícies relacionades

La supervivència d’aquests establiments travessa dificultats, des del cost de rehabilitar les seus fins a la dura competència de grans supermercats que poden permetre’s preus més baixos. Es calcula que han desaparegut unes 2.000 parades des de l’any 2000, més del 60%. Davant aquesta debacle, l’ajuntament mira de dinamitzar-los amb iniciatives com Mercats a un clic, que permet fer compres online a tots els mercats. També la festa anual Mercat de Mercats, que se celebra des de fa una dècada, exhibeix parades de tots els barris en un lloc cèntric, amb tallers de cuina i activitats per a nens.

La versió novaiorquesa d’aquests mercats són els farmers markets (mercats d’agricultors) que porten els seus productes del camp a la ciutat. A NYC n’hi ha més d’un centenar, de només unes quantes parades, que ocupen a tot estirar una illa. Però a més de la seva baixa regularitat (setmanal o mensual), que dificulta l’aprovisionament regular, els preus són molt elevats (pomes de fins a tres dòlars). Les parades, dissenyades per a –i sovint també regentades per– joves hipsters, són una mostra més de la gentrificació: mentre la població local és reemplaçada per una altra de rendes més altes als barris que es posen de moda, els costums ara anomenats autèntics es revesteixen d’un glamur que només alguns poden pagar.