La Mola situa el Vallès Occidental com la comarca amb més rescats

"En els últims anys, s’ha observat un petit increment d’un perfil metropolità menys acostumat a caminar per la muntanya", explica el tècnic d’ús públic i educació ambiental del parc natural, Josep Canals. El parc s’ha consolidat com una destinació popular per a excursionistes. El 90% prové de les dues comarques del Vallès i de l’àrea metropolitana, a causa de l’alta densitat", assenyala Canals. Afegeix que "les lesions no són greus, però requereixen atenció amb helicòpters a causa de la mala accessibilitat per les pistes al parc natural". La comarca també és líder en intervencions en el medi natural, recerques i rescats en muntanya, rius, coves, pous i de persones perdudes. Des d’inicis d’any s’han registrat 69 actuacions.

"Sempre hi ha hagut accidents i rescats; molta gent se sent atreta pel cim. Quan treballàvem allà, era molt freqüent veure-hi helicòpters anar i venir", explica Gemma Gimferrer, antiga propietària del restaurant de la Mola, tancat al gener fruit de l’"alta massificació". "Arran de la pandèmia, més gent va començar a sortir a la muntanya. Ràpidament, es posen unes sabatilles i es llancen a caminar, sovint de manera inconscient, per camins que no coneixen. Les xarxes socials també han influït en aquest fenomen, ja que la gent ha anat descobrint llocs pròxims a casa seva".

Ruth Giménez, una veïna de Sabadell i habitual del parc natural, reconeix que "algunes vegades ens hem endinsat en senders que no coneixíem només per poder fer-nos una foto". Giménez comenta també que "no han tingut cap ensurt, però que, veient les xifres, creu que és necessària més conscienciació".

"És habitual que hi hagi més incidència en aquesta comarca, probablement per l’afluència de gent portant a terme activitats al medi natural", expliquen fonts dels bombers, que afegeixen "no tenir un estudi de les causes". Una cosa en la qual coincideix la Diputació de Barcelona, propietària del parc natural de Sant Llorenç, que assegura que els rescats responen a l’alta densitat de població.

La comarca vallesana històricament s’ha trobat entre les primeres en els rànquings de sinistralitat de muntanya. El 2023 s’hi van fer 115 rescats; el 2022, 106; el 2021, 131, i el 2020, 129. La pandèmia ha influït en aquestes xifres, ja que els rescats eren menys freqüents. El 2019, s’hi van registrar només 70 intervencions. Les xifres prepandèmiques no superaven els 90 rescats. Per exemple, el 2018 se n’hi van registrar 81; el 2017, 86; i el 2016, 81.

Una perspectiva global

Notícies relacionades

MATEO VALERO: "Podrem dissenyar els primers xips d’Europa"

JAUME COLLBONI: "Hem decidit ser una ciutat de ciència"

Entre el 2020 i el 2024, al Vallès Occidental s’han fet 549 actuacions en total. Molt a prop la segueix el Baix Llobregat, on es troba Collbató, que inclou gran part de Montserrat, també molt freqüentada amb 546 actuacions. "Es tracta d’un perfil similar; les dues comarques estan molt poblades i no tenen un esperit de muntanya", detallen fonts del Parc Natural de Sant Llorenç. Les dues comarques lideren el rànquing sense ser estrictament de muntanya, com el Ripollès o el Berguedà, que se situen en tercera i quarta posició amb 474 i 375 actuacions, respectivament.

Segons els bombers, els rescats de persones accidentades a la muntanya són els més comuns; en tot el 2023 se’n van portar a terme 1.229. Aquest any, fins al 6 d’agost, ja se n’han fet 686. Si només es consideren els mesos de juny a setembre, l’any passat hi va haver 494 rescats; aquest any, 249. Així, tot i que encara queda la segona quinzena d’agost i tot el setembre per finalitzar la temporada d’estiu, els bombers assenyalen que la xifra d’actuacions "s’està moderant" en comparació amb l’estiu del 2023.