Jofre Clofent: "L’organització municipal ha tirat cap al clientelisme"

¿Quins perjudicis per al consistori ha causat no tenir gerent?

El principal, que el lideratge l’havien d’exercir els càrrecs electes. I amb la inestabilitat política que hi ha hagut a Badalona, les directrius tècniques han sigut massa immediates. El segon problema és que, potser, a alguns caps de servei els han faltat eines a causa de l’acumulació de tasques. Les dues coses provoquen el caos i el desconcert dins de la casa, una sensació de campi qui pugui.

¿Aquest és el motiu de la "desesperança" que ha observat?

La desesperança té a veure amb el fet que no hi ha ningú que doni ordres i directrius clares a escala tècnica. Ningú que hagi liderat d’una manera mínimament estable i durant un període de temps. A mesura que les administracions es feien més complexes, mentre en la resta d’ajuntaments metropolitans es va anar caminant cap a la professionalització, es feia una separació nítida del que és la funció directiva i administrativa de la direcció política, a Badalona no es va fer aquesta transició.

¿Què ha mirat de traslladar als treballadors?

Que hi soc per col·laborar i ajudar a ordenar la casa i fer que siguem una organització que funcioni. Els vull transmetre esperança des del pragmatisme. En tres anys podem establir les bases per aspirar a l’excel·lència, però ara no estem en aquesta situació. Tenim un desavantatge d’uns 20 anys amb altres ajuntaments de la nostra envergadura i ens hem de posar les piles.

¿I què li han traslladat ells?

Que estan molt sols i necessiten més gent. En certa manera, hi estic d’acord. En comparació amb Terrassa, ells tenen gairebé 600 efectius més. Tenim marge per sumar cent persones d’aquí al 2025. També em traslladen que no se senten partícips de l’organització. Hi ha falta de comunicació dins de la casa, i per això cal implementar un pla de comunicació interna i un pla de clima laboral per generar sentiment de pertinença. L’ajuntament ha de ser un i no un regne de taifes.

¿En quina situació es troba actualment la maquinària administrativa municipal?

He pogut detectar i analitzar quin és el problema real del servei de contractació: saber quin és l’estat de la catàstrofe. Per fi tenim identificats els expedients pendents de tramitar-se, que són uns 200 i escaig. Bàsicament de serveis i subministraments, però si hi sumem els d’obres ens en anem als 300 i escaig. El desordre arribava fins al punt que ni sabíem quants eren. Preguntaves què s’ha de licitar i no sabien contestar-te. Hi ha hagut una paràlisi molt important per falta de recursos, de lideratge i de professionalització.

¿Coincideix amb les conclusions de l’informe sobre l’administració badalonina de Carles Ramió i de la comissió de modernització?

Coincideixo en el fet que el model d’organització de l’ajuntament ha sigut poc professionalitzat i ha tirat cap a un cert clientelisme. Els que eren al capdavant han buscat gent que coneixien, de la seva confiança, més que persones que fossin solvents professionalment. Tenim gent que podria donar molt més del que dona i que no va entrar a la casa de la millor de les maneres. Això s’ha de resoldre.

Aquest és realment un problema molt greu.

És una herència, però per sort, com que això va passar als anys 80 i principis dels anys 90, es tracta de gent que es jubilarà aviat. Per tant, amb un pla de relleu es pot fer una transició que serveixi com a oportunitat per poder modernitzar la casa sense haver de portar a terme accions traumàtiques.

¿No pot ser que aquest clientelisme hagi arrelat?

Van entrar com van entrar, però, a força de treballar tants anys en l’organització, crec que aquesta visió clientelar ha anat desapareixent. El problema és que la falta d’una política estable de recursos humans ha possibilitat dèficits formatius que podrien haver suplert aquesta part de clientelisme.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

¿Ha detectat treballadors que "es grataven la panxa", com esmentava l’alcalde Albiol?

Vaig demanar als companys que em fessin arribar un infome de les tasques realitzades en una setmana, per veure com organitzaven la càrrega de treball. He comprovat que la feina del dia a dia tira endavant i que poca gent va estressada, però si aixequen els ulls i veuen la pila d’expedients per tramitar, s’estressen. També he demanat a alguns caps i directors de servei que m’evidenciïn amb dades objectives si hi ha persones que tenen un baix rendiment. Per ara no he rebut cap retorn. Ho puc atribuir a tres raons: o és estiu i no han pogut fer-ho, o tothom està molt bé i, per tant, els meus prejudicis i els de l’alcalde són infundats, o hi ha cert corporativisme i es protegeixen entre ells. En els pròxims mesos sabré quina d’aquestes tres és.