Alguna sorpresa i poc vent

La Louis Vuitton Cup, la competició que ha d’ungir l’equip de la Copa Amèrica de vela que vagi a la final contra els neozelandesos, va arrencar ahir amb alguna sorpresa, poc vent i la confirmació que el defensor del títol, tot i que la seva participació no compti en aquesta fase, està en un altre nivell. Francesos, britànics i italians van aconseguir els primers punts de les round robin, tot i que queden set jornades més i poden passar moltes coses.

Nord-americans i suïssos van ser els perdedors ahir, malgrat que és aviat. Cada regata i cada punt és important, tothom ho sap, però encara queden moltes sortides. Es van repetir els aparellaments de les quatre regates del primer dia de la preliminar. Amb un inici una mica accidentat per la falta de vent, amb més de mitja hora de retard, va arrencar la primera regata entre francesos (Orient Express Racing Team) i suïssos (Alinghi Red Bull). Va ser una sortida molt més complicada de l’habitual perquè els tripulants van haver d’aguantar el vaixell aixecat per passar per la línia de sortida volant. Si cau dels foils, és difícil remuntar.

Els francesos encara no havien competit en plenitud. L’única victòria prèvia aconseguida va ser per la retirada del NYYC American Magic. I l’Orient Express Racing Team, que porta un vaixell pràcticament igual que el neozelandès perquè li van comprar el disseny, va demostrar el que el seu timoner, Quentin Delapierre, defensa sempre: només els falten hores de navegació i no es pensen conformar amb el paper de menys favorits. El seu company Kevin Pepponet va assegurar a l’arribar a terra que tenien "molta més confiança" després del resultat aconseguit.

La falta de vent va retardar la competició i va obligar el comitè de regates a retallar el camp per aprofitar-lo al màxim (d’1,6 a 1,3 milles nàutiques). La feina dels trimmers perquè els AC75 es mantinguessin volant tota l’estona va ser molt important. Es tracta de vaixells que pesen 6 tones i mitja, difícils d’aguantar.

La segona regata va ser, de nou, un duel de titans, entre el defensor del títol (Emirates Team New Zealand) i un dels principals aspirants a arrabassar-li la Copa a l’octubre, l’italià Luna Rossa Prada Pirelli. Malgrat que no puntuava, la victòria va ser per als neozelandesos.

A mitja regata (en la tercera de les sis mànigues), els kiwis van superar els italians. Fins llavors, el Luna Rossa havia mantingut el lideratge, però les bones arts de Peter Burling i Nathan Outteridge al comandament del Taihoro van servir per buscar la zona amb més vent, van virar a una velocitat de més de 40 nusos i van demostrar la seva potència a l’aigua.

Un honor dubtós

Notícies relacionades

Els Mossos ratifiquen que la maquinista de Montcada va donar positiu en drogues, però matisen que els resultats no són concloents

Quatre equips en disputa

Una mala sortida dels nord-americans (NYYC American Magic), que van tenir problemes per alçar el vol i quadrar l’encreuament per la línia, va malmetre la seva tercera regata, en la qual s’enfrontaven als britànics (INEOS Britannia). El NYYC American Magic es va equivocar a l’hora de triar l’estratègia just abans d’arrencar, de manera que no hi va haver res a fer. Els nord-americans van tenir el dubtós honor de ser l’equip amb més diferència del seu oponent, a més d’un minut, a l’hora de passar una porta, una distància irrecuperable en una competició com aquesta.

En la quarta i última regata de la jornada, l’Orient Express Racing Team va sortir millor que el Luna Rossa Prada Pirelli. Era la segona batalla del dia per als dos equips, amb un resultat desigual. Tot i això, els italians van disparar la bala platejada, que és com anomenen el seu AC75, els van superar pocs metres després i van mantenir el lideratge la resta de les voltes.