Manifesta 15 desplega memòria i cultura a l’àrea de Barcelona

Aquesta setmana, el professor de Princeton Germán Labrador avançava a aquest diari un parell de peces clau de la mostra que aquest investigador i comissari d’art proposarà en la Gustavo Gili. Una és un futbolí tunejat per a l’ocasió, en què els jugadors són Durruti, la Pasionaria, Neus Català, Azaña o Ramón Mercader (l’assassí de Trotski, amb el piolet que va utilitzar), figures de les esquerres de la República, enfrontades en els Fets de Maig del 1937. L’altra és una rèplica de la polèmica estàtua de Franco a cavall trobada decapitada en un magatzem, que a les seves mans acabarà sent una reconstrucció fantasmal de la memòria i d’aquesta obra de Josep Viladomat, per oferir un relat dels drets democràtics culturals de Barcelona des de la Guerra Civil fins al postfranquisme.

El de Labrador és un dels tres projectes d’investigació d’arxius que, juntament amb els que revisen el passat educatiu, industrial i colonial català (aquest últim a càrrec de la periodista, comissària i investigadora Tania Safura Adam), rescaten "la història i la memòria col·lectiva per veure on som i reflexionar sobre on anem", explica en entrevista la directora d’una edició de Manifesta que també impulsarà actuacions artístiques al voltant de temes socials com el creixement urbà, la sostenibilitat i la crisi climàtica.

Mai abans d’accés públic

Els principals reclams per atraure els 200.000 visitants que preveuen –cada un d’ells s’espera que visitin de mitjana entre tres i cinc seus de la biennal–, seran, a més de la Gustavo Gili, la Casa Gomis, més coneguda com la Ricarda, reserva verda del Prat de Llobregat, amenaçada per l’ampliació de l’aeroport, i que tenia visites restringides, i les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, vella central tèrmica dels 70, "símbol de la industrialització, la toxicitat i la memòria del fum –destaca Fijen–, coneguda com el Txernòbil de la ciutat", tancada des del 2011 i que mai havia sigut d’accés públic.

Serà l’edició més important de Manifesta i la més descentralitzada, convidant a desplaçar-se (animen a fer-ho en transport públic i bicicleta) per "conèixer la riquesa cultural" d’espais antics o industrials que guarden la història de cada lloc, que surten de l’ecosistema del centre barceloní i en els quals trobaran intervencions artístiques tot i que no siguin centres d’art a l’ús.

Llocs que probablement no coneguin i entre els quals figuren, a més dels mencionats, la presó de Mataró, avui centre d’art contemporani M|A|C|; la CIBA (equipament públic per a dones de Santa Coloma de Gramenet); les antigues fàbriques tèxtils de Can Trinxet, a l’Hospitalet de Llobregat, i el Vapor Buxeda Vell de Sabadell; la platja del Coco de Badalona; la plaça de la Porxada de Granollers (bombardejada per l’aviació franquista); el monestir de Sant Cugat del Vallès; el complex episcopal medieval d’Ègara a Terrassa, i l’edifici industrial de la Caldereria, a Cornellà.

Busquen, segons assenyala Fijen, "enfortir l’ecosistema cultural de cada ciutat interconnectant-les". Amb això, avança que estan treballant en els permisos per "connectar el riu Besòs i el Llobregat per la costa amb una bicicletada, un passeig diumenge per trobar-se amb el mar i la natura", i destaca a més la proposta de l’holandesa Lara Schnitger, que ha col·laborat amb un col·lectiu de dones per cosir faldilles i col·locar-les en diferents xemeneies, traslladant així l’art als espais públics de tota la regió.

La biennal comptarà amb 85 participants, el 39%, locals: músics, arquitectes, pensadors, ecologistes, educadors, biòlegs, activistes i, sobretot, artistes. Entre ells, els consagrats Antoni Miralda, Fina Miralles i Nora Ancarola i les emergents Eva Fàbregas, Claudia Pagès i Mónica Rikić. També noms com Matías Daporta, Binta Diaw, Lola Lasurt, Félix Blume, Carlos Bunga, Jeremy Deller o Judy Chicago i col·lectius com Tornen les esquelles, OJO estudio, Paisanaje i Jokkoo Collective. El 55% ha fet obres de nova creació o ha adaptat projectes expressament per a la biennal.

La majoria de les seus són d’entrada lliure, però no algunes, com la Casa Gomis o les Tres Xemeneies. Per això, posen a la venda, en el lloc web de Manifesta, una entrada única de 15 euros que permetrà visitar totes les seus les vegades que es vulgui.

Manifesta, nascuda en els 90, va més enllà d’una cita artística. "Un dels objectius és mirar el món a través dels ulls de Barcelona i abordar alguns dels seus problemes, que són els mateixos amb els quals toregen avui altres ciutats europees, com la gentrificació i la crisi climàtica. Volem preguntar-nos què pot fer la cultura per acostar les persones, per crear una connectivitat en els espais públics i amb el nostre entorn, siguin els rius, Collserola, la Ricarda, la platja del Coco... ¿Què pot fer l’art per ajudar a comprendre la transició ecològica i social en la qual ens trobem? ¿Com podem connectar les ciutats de la regió metropolitana en el futur? ¿Com seran les futures transformacions en l’espai urbà? Saber si necessitem un altre gran anell al voltant de la ciutat per connectar totes aquestes ciutats. ¿O el centre serà una Disneylàndia, i hauràs de comprar entrades com a Venècia?", es pregunta Fijen.

Perifèries

La descentralització serà també temàtica. La zona del Besòs, amb les Tres Xemeneies de Sant Adrià com a símbol del llegat industrial, seguirà l’eix Imaginant futurs, amb propostes de progrés sostenible i regeneració urbana i social de cara al futur. La serra de Collserola i el Vallès, amb l’epígraf de Cuidar i cuidar-nos, se centrarà en el poder curatiu de les arts, el patrimoni i la cultura. I el delta del Llobregat, sota el nom d’Equilibrant conflictes, tindrà el centre neuràlgic a la Casa Gomis. Aquí, per exemple, l’artista Elmo Vermijs planteja un projecte amb arbres, disposats com en un Parlament que denuncien la ciutat que els està destruint. "És una manera d’establir drets per als actors no humans. Com preguntar-se pel dret legal d’un riu a ser protegit de la contaminació", apunta.

Una altra singularitat seran les Focus Weeks: una estructura mòbil itinerant que s’instal·larà una setmana a la plaça principal de cadascuna de les ciutats. Manifesta 15 compta amb un pressupost de 8,9 milions d’euros (5,2 els aporta l’Ajuntament de Barcelona; 1,2, la diputació; 1, la Generalita, i 500.000, el Ministeri de Cultura). Quan acabi, calcularan el retorn a la ciutat. "A Manifesta 12 i 13 es va tornar quatre vegades més de l’invertit", afirma.

Cinc imperdibles

Les Tres Xemeneies. Sant Adrià de Besòs. Construïda en els 70, l’antiga central tèrmica ha estat inoperativa des del 2011. Les imponents xemeneies es van mantenir dretes per voluntat popular. El Txernòbil de Sant Adrià s’obrirà al públic per primera vegada en la seva història amb motiu de la Manifesta, amb instal·lacions tant a l’interior de l’antiga sala de turbines com a l’exterior relacionades amb les memòries personals, els moviments socials i el passat colonial lligat a la indústria tèxtil. L’equipament quedarà operatiu per acollir un hub audiovisual.

Casa Gomis, la Ricarda. El Prat de Llobregat. La casa familiar de la família Gomis, dissenyada per Antoni Bonet entre el 1947 i el 1963 és una joia arquitectònica envoltada de la natura de la reserva verda i la llacuna de la Ricarda, de la qual agafa el nom. Les visites guiades de la biennal permetran aquests tres mesos descobrir els racons que perillen per l’ampliació de l’aeroport.

Antiga seu de l’editorial Gustavo Gili. Barcelona. A l’Eixample Esquerre, l’edifici d’arquitectura racionalista catalana dels 50, obra de Joaquim Gili i Francesc Bassó, és la seu principal de Manifesta. El va adquirir l’Ajuntament de Barcelona, que preveu convertir-lo en un nou Centre de Cultura i Educació.

Notícies relacionades

La ciutat està disposada a repetir la competició d’aquí dos anys

Barcelona es mulla per la Copa Amèrica

Monasteri de Sant Cugat del Vallès. Fundat en el segle IX i acabat en el XIV, conté elements romànics, gòtics, renaixentistes i barrocs. L’espiritualitat de l’espai habitat pels monjos benedictins enllaça amb la temàtica de Cuidar i cuidar-nos que ha decidit assignar-li la biennal.

M|A|C Presó. Mataró. L’edifici que des del 2022 acull el Mataró Art Contemporani va ser la primera presó d’Espanya amb estructura de panòptic i va acollir presos polítics des del 1851 fins al 1967.