El pantalà més entusiasta de la Copa Amèrica de vela

Els aficionats de l’equip suís agiten banderes, coregen crits de joia amb el nom dels tripulants, aixequen pancartes i pòsters amb les cares dels esportistes, llueixen polseres i tatuatges no permanents amb el logo del sindicat helvètic. L’ambient festiu, les cançons, les rialles i les paraules d’ànim s’allarguen 20 minuts.

"Veure aquests somriures i aquesta energia positiva contagia optimisme", confessa el ciclista Thery Schir. És la primera vegada, des que van arribar a la capital catalana, que tenen la sensació de ser estrelles. Avui no li ha tocat sortir a l’aigua amb l’AC75, ho han fet uns altres vuit companys, quatre del grup de driving (timoners i trimmers) i quatre del power group, que són els ciclistes.

La nòvia de Schir l’acompanyarà a la base durant les més de dues hores de competició, que seguiran en grans pantalles que l’Alinghi Red Bull Racing té a la planta de hospitality. Els suïssos, primers a aterrar a Barcelona fa dos anys, són una gran família: dediquen un dia a la setmana perquè pares, fills, marits, companyes, àvies... dels seus 160 membres acudeixin al flamant edifici blau a compartir la vida de la Copa Amèrica, a menjar i a disfrutar.

Ho fan des de fa mesos. Així que ara, submergits ja en plena competició, no és estrany que la seva cort de fidels sigui de les més nombroses i entusiastes, en pugna amb els apassionats italians. El dock out dels equips d’aquesta mítica competició té tot el sentit en aquest moment. Ara que els cinc aspirants lluiten entre ells per no ser el primer eliminat i aconseguir primer un lloc en les semifinals, després a la final i, a l’octubre, lluitar amb els intractables (a l’aigua) neozelandesos.

La base de l’Emirates Team New Zealand no té res a veure. Més enllà de la distància abismal de caràcter, els kiwis no solen sumar ni mitja dotzena de persones a l’hora d’acomiadar el seu Taihoro cada migdia. Tot serà diferent a l’octubre, expliquen, quan es lliuri la gran batalla final i els seguidors del país es desplacin a Barcelona.

Però ara és el moment de suïssos, italians, britànics, francesos o nord-americans. Aquests últims, en la seva bufona base de l’altra vora del port, plena de coixins amb el logo estampat, fan sonar l’himne del seu país quan parteix el Patriot i es desplega la bandera. Ningú pot fer res més en aquell instant, explica una jove membre de l’American Magic.

Hissar la bandera

De fet, tots els equips coincideixen a hissar la bandera del país d’on procedeixen de dalt de la grua en el moment en què surten a navegar, ja sigui a entrenar-se o competir. Una ràpida panoràmica visual del Port Vell permet descobrir en quina ubicació són les sis bases gràcies a les sis estructures de ferro.

Notícies relacionades

La ciutat està disposada a repetir la competició d’aquí dos anys

Barcelona es mulla per la Copa Amèrica

La campana de la base de l’Alinghi Red Bull Racing és de les més contundents quan es produeix el dock out, però s’hi suma el clàxon de vaixells grans i petits, que acompanyen el concert al port. Un llibre a la base de la campana recull les dedicatòries de totes les persones que l’han fet sonar aquests mesos, algunes amb no poc esforç.

Mentre es repeteix el gong, els vuit tripulants recorren el camí des de la base fins a l’AC75, passarel·la inclosa. Com en altres esports, es repeteixen les rutines i el timoner Arnaud Psarophagis sempre és el primer a trepitjar el vaixell. Un altre ho fa sempre a les 12.16. Un altre sol repetir coreografies de ball per animar els aficionats. Des del pantalà, des de les terrasses de la base, des del bot pneumàtic o els iots enormes: l’afició suïssa, entregada, acomiada els seus herois.