La Ricarda, una joia desconeguda i en perill que obre les portes

La casa, antany espai de quietud i formiguer artístic al costat del mar, s’aixeca al mig d’una pineda pròxima a la llacuna de La Ricarda (d’allà li ve el nom). Quan es va construir, el del Prat era un petit aeròdrom amb molt poc trànsit d’avions d’hèlix. Marita, una de les filles de Gomis, recorda les tardes amb els seus cosins jugant a peu de pista. Les coses van canviar amb la construcció, a només 400 metres de la casa, de la tercera pista. Malgrat les visites que organitzen l’Ajuntament del Prat i les propietàries de l’edifici, la Ricarda era fins fa poc una gran desconeguda per a la majoria de barcelonins. La zona, a només 15 minuts amb cotxe de Barcelona, és privada i pertany a les diferents branques dels hereus de l’empresari tèxtil Bertrand, el pare d’Inés Bertrand, la dona de Ricard Gomis.

Ments perfeccionistes

Parlar de la Ricarda és parlar d’un projecte irrepetible, fruit de l’amistat entre dues ments perfeccionistes, obsessives i avançades al seu temps: l’enginyer i discòfil Ricard Gomis i l’arquitecte Antoni Bonet Castellana. Tots dos van cartejar-se durant una dècada sobre el projecte, minuciosament dissenyat per crear la casa perfecta, una obra d’art total: sofisticada, conforme amb l’estètica i els valors del racionalisme, d’una gran precisió geomètrica, "un exercici d’heterodòxia extraordinari", segons assenyala l’arquitecte Jordi Roig al documental La Ricarda. La casa de vidre. La casa, que per a molts és un exemple irrepetible d’arquitectura racionalista a Catalunya, es va construir a distància al llarg dels anys, amb l’amo i l’arquitecte separats per milers de quilòmetres perquè Bonet estava a l’exili. Tots dos van començar a parlar del projecte el 1949 i es va començar a construir el 1957. Es va acabar finalment el 1963.

Bonet va dissenyar fins a l’últim detall de la casa: els lavabos, els mobles, fins i tot les manetes de les portes, tot. La casa, situada en una zona de dunes a prop del mar, està construïda sobre una plataforma semblant a un pedestal, un metre per sobre del terra natural. Està organitzada en 12 pavellons amb les seves corresponents voltes, repartits segons els seus usos (hi ha una zona per als pares, una altra per als sis fills), amb algun arbre entre pavelló i pavelló i unes parets de vidre que permeten l’entrada de llum i de la natura en tota la seva esplendor. Per a Roig, la casa té una "dimensió americana" pel seu emplaçament en un territori verge i la seva enorme mida.

Gomis, un mecenes entusiasta de les noves avantguardes i especialment de la música, va planejar la Ricarda com una segona residència on passar els estius i diumenges. El seu menjador, un espai ampli, diàfan i amb parets de vidre, va ser pensat per acollir trobades, recitals, concerts i audicions discogràfiques. Josep Maria Mestres Quadreny va arribar a compondre una peça experimental Divertimento La Ricarda, que es va estrenar, com no podia ser de cap altra manera, al menjador de la casa, que disposava d’un equip acústic d’última generació on sonaven des de Coltrane i Thelonious Monk fins a Wagner.

Bonet (1913), fill d’uns camperols de Tarragona que van obrir una cantina per a obrers al carrer de Viladomat, va ser un nen prodigi que va créixer becat amb matrícules d’honor. Seva és la Casa dels Artistes de Buenos Aires, la urbanització Punta Ballena de l’Uruguai, La Gallarda (la casa a l’exili de Rafael Alberti), la seu del Tribunal Constitucional a Madrid, la Torre Urquinaona i el Canòdrom de la Meridiana. Els seus hereus han expressat en alguna ocasió la voluntat que la Ricarda es converteixi en el futur en un espai cultural. Entre els propietaris de la família Bertrand hi ha partidaris de vendre-la a Aena.

Notícies relacionades

"Viure aquí és salvatge,ens fa por"

BCN aplicarà a partir de l’octubre la taxa turística de quatre euros

Protegir la riquesa natural

Segons els ecologistes, cobrir de formigó l’aiguamoll pròxim al mar seria un crim per l’altíssima biodiversitat protegida que concentra: 43 espècies animals entre peixos, rèptils i aus com gavines i flamencs en ruta des de l’Àfrica i un verger de fins a 23 tipus diferents d’orquídies. L’ampliació de l’aeroport ha format part de les negociacions de la investidura de Salvador Illa, que va portar en el programa electoral del PSC la inversió de més de 1.700 milions per convertir-lo en un "hub internacional". Allargar la tercera pista no convencia ni Esquerra ni els Comuns, tot i que els republicans semblen ara disposats a reconsiderar la seva posició des que Illa ha posat sobre la taula que la Generalitat comenci a gestionar el Prat junt amb l’Estat.