Urbanisme

Sant Cugat reprèn el pols de la construcció de vivendes

L’Associació de Promotors de Catalunya sosté que la burocràcia i el retard en la concessió de llicències d’obres és la causa de la baixa edificació.

Sant Cugat reprèn el pols de  la construcció de vivendes
1
Es llegeix en minuts
Clàudia Mas
Clàudia Mas

Ubicada/t a Sabadell

ver +

La construcció de vivendes a Sant Cugat (Vallès Occidental) sembla estar recuperant-se després d’una dècada de mínims històrics. El 2023, el municipi va registrar un mínim en el nombre de vivendes noves iniciades, amb només 146 unitats, segons dades de l’Institut Català d’Estadística (Idescat). Aquesta dada contrasta amb el ritme de construcció en altres ciutats de la comarca, com Terrassa, que el 2023 va edificar 893 habitatges o Sabadell, que va completar 641 nous habitatges en el mateix període. Sant Cugat és, després de les capitals de província, la ciutat més poblada del Vallès Occidental, cosa que afegeix rellevància a les xifres.

No obstant, després d’un quinquenni de sequera en la construcció (des del 2018), les dades més recents extretes per l’Associació de Promotors de Catalunya, i actualitzades el juliol del 2024, mostren una recuperació significativa en el sector immobiliari de la ciutat. Durant el primer trimestre del 2024, es van construir 86 noves vivendes, un ritme que, tot i que encara modest, mostra senyals de recuperació en comparació amb els últims anys. "És possible que s’observi un increment a causa de la tendència a Barcelona. Des de molts punts de vista, Sant Cugat podria considerar-se la segona Barcelona en termes de construcció immobiliària", argumenta el president de l’Associació de Promotors, Xavier Vilajoana.

Si analitzem les dades dels últims anys, el pic de la construcció a Sant Cugat va arribar al 2018, amb un total de 676 habitatges. Els següents anys va tenir lloc un notable descens: 291 habitatges el 2019, 223 el 2020, 160 el 2021, 188 el 2022 i el ja esmentat mínim de 146 el 2023.

Notícies relacionades

Vint-i-quatre mesos

Aquest declivi es pot atribuir a diversos factors, entre els quals la burocràcia municipal, que durant un temps va alentir significativament la concessió de llicències d’obra. De fet, el juny del 2023, l’ajuntament acumulava 145 llicències sense tramitar, amb un temps d’aprovació que superava els 24 mesos. "Fora d’aquest retard en la concessió de llicències, que era àmpliament reconegut, no hi ha cap altra explicació més que l’impacte de la pandèmia, que ens va afectar a tots igual", assegura Vilajoana.