Mobilitat
La Targeta Rosa perd quota de mercat entre els més grans de 60
Només el 30% de les persones entre 60 i 75 anys són usuàries d’aquest títol de transport
La capacitat econòmica de la població de cada barri és un factor clau en la desigual distribució territorial d’aquest abonament de transport especial per a persones grans.
El nombre de barcelonins que tenen la Targeta Rosa va en descens. La popular targeta de transport gratuïta o molt bonificada perd quota de mercat entre els més grans de 60 anys de la capital catalana, com mostren les últimes dades que té l’Ajuntament de Barcelona. No ha sigut una caiguda brusca, sinó més aviat una reducció continuada del volum de beneficiaris: les xifres del 2024 indiquen una baixada gradual del 20% als títols de transport especial entre el 2008 i el 2024, dins de la categoria majoritària, la de més grans de 60 anys.
La seva presència minvant coincideix amb un canvi de format important: l’AMB està substituint aquest any la tradicional targeta de cartró per la ‘Targeta metropolitana’ de plàstic dur, similar a la T-mobilitat, en sintonia amb els canvis que s’han produït també a la resta de títols de transport.
Llindar de renda exigent
La clau del descens són els exigents llindars de renda. Existeixen dues modalitats de targeta rosa: la gratuïta i la reduïda. La primera la poden sol·licitar les persones que no superin els 9.240 euros en ingressos bruts anuals, mentre que la reduïda la poden demanar totes aquelles persones amb uns ingressos per sota dels 18.480 euros. A més, els sol·licitants han d’estar empadronats a la ciutat de Barcelona.
El popular abonament està disponible per a persones amb baixos recursos que siguin més grans de 60 anys o bé que tinguin un mínim del 33% de discapacitat. No obstant, l’ús dins d’aquest col·lectiu molt més estès entre les persones de 80 i 90 anys, amb unes xifres superiors al 50%. En canvi, només el 30% de les persones entre els 60 i els 75 anys són usuàries de la targeta.
En contrast, la població més gran de 60 anys a Barcelona ha augmentat en més d’un quatre per cent respecte al 2008, primer any del qual es tenen dades de titulars de la Targeta Rosa. L’envelliment poblacional convida a pensar que el nombre de targetes roses hauria d’augmentar, malgrat que en realitat passa precisament el contrari.
Desigual distribució
La distribució geogràfica dels usuaris de la targeta és molt dispar, a causa de la diferent capacitat econòmica de la població a cada districte de la ciutat. A cap dels barris de Sarrià-Sant Gervasi hi ha una presència significativa de l’abonament, amb menys del 30% de beneficiaris entre el total d’empadronats amb 60 anys o més. La renda anual mitjana aproximada de la població del districte és de 25.600 euros bruts anuals, segons les últimes dades del cens publicades per l’Ajuntament el 2021, molt per sobre dels 15.600 euros per càpita de mitjana en el conjunt de Barcelona.
Un altre districte amb baixa incidència és Les Corts. Dels tres barris que el conformen, només el de la Maternitat i Sant Ramon supera el 30% d’abonats entre el veïnat sènior. En aquest cas la renda mitjana se situa en 20.000 euros bruts anuals. També destaca el districte de l’Eixample, on els barris de la Dreta de l’Eixample, l’Antiga Esquerra de l’Eixample i la Nova Esquerra de l’Eixample s’acosten a les xifres de renda de la zona alta de la ciutat amb mitjanes de 21.000 euros. Finalment, destaca la Vila Olímpica del Poblenou, al districte de Sant Martí, on la mitjana ronda els 24.000 euros.
Notícies relacionadesEn l’altre costat de la balança es troben els districtes amb menor capacitat econòmica. A Nou Barris és on hi ha més percentatges de majors amb la Targeta Rosa, amb unes xifres superiors al 60%. És a dir, la tenen més de dos de cada tres veïns jubilats. L’arrelament es deu al fet que és una de les zones de la ciutat amb menys renda per persona: poc més de 16.000 euros bruts a l’any. Concretament, Can Peguera és el barri de Barcelona on més percentatge de gent hi ha amb aquesta targeta especial, amb gairebé un 70% de beneficiaris. Al seu torn, és un dels barris amb més pobres de la ciutat, amb una mitjana pròxima als 11.000 euros. El barri de Vilapiscina i la Torre Llobeta és l’únic de Nou Barris amb un percentatge d’usuaris inferior al 60%.
El Carmel, al districte d’Horta-Guinardó, és una altra de les zones amb un percentatge superior al 60%. És també el barri amb una menor capacitat econòmica del districte, amb 12.300 euros d’ingressos mitjans. Finalment, Sant Andreu està bastant dividit, amb tres barris a la franja del 40% de penetració del títol i uns altres tres barris que superen el 60%. La Trinitat Vella és el segon amb menor renda per persona de la ciutat –menys de 10.000 euros–, Baró de Viver registra poc més de 10.000, i el Bon Pastor, 12.600.
