Adina Levin: "S’ha de reparar la bretxa amb l’àrea metropolitana"

Adina Levin: "S’ha de reparar la bretxa amb l’àrea metropolitana"
2
Es llegeix en minuts
B. G.

Adina Levin codirigeix el projecte Who by tech? Antisemitisme en l’era de la intel·ligència artificial. Es va graduar a la Universitat de Colúmbia (Nova York) i té un màster en Estudis Territorials i Planejament per la UAB, on va aprendre d’experts com Oriol Nel·lo, Carme Miralles i Maria Buhigas.

¿Per què va escollir Barcelona?

La meva vida és molt polivalent, però, si hi ha una constant, és que necessito viure on hi ha molta gent… i no hi ha res com la vida als carrers de Barcelona. Quan viatjava aquí d’adolescent, ja em fixava en com altres joves, així com famílies i persones grans, disfrutaven de caminar i passar temps junts passejant o parlant al carrer. No tens ganes de mirar el mòbil, cosa que jo feia massa sovint a Nova York, així que fa sis anys vaig fer el salt cap aquí i no em penedeixo de res.

¿Quins aspectes de la ciutat destacaria com a positius?

La ciutat és plena d’avantatges. Per tant, continua sent una ciutat demandada entre turistes i expats. No tothom té la sort d’haver nascut entre mar i muntanya, envoltat d’arquitectura famosa, on pots desplaçar-te caminant, cada vegada més fàcilment, en lloc d’anar amb cotxe. Però ja no queden tants llocs per als que eren d’aquí, i la definició de local també s’està complicant.

¿Quins aspectes de la ciutat cal millorar? ¿Com?

El resultat de tanta migració, turistificació i gentrificació (¡i en només 30 anys!) és que la ciutat està cada vegada més fragmentada… i rebentada, com hem vist aquestes setmanes amb les protestes contra el turisme. Aquell teixit social de la vida al carrer està en risc. Malgrat que entenc la frustració del fet que Barcelona s’hagi convertit en Guirilàndia, hem de reconèixer que tots som guiris en certa manera quan viatgem. Hem de trobar un equilibri i evitar la xenofòbia.

¿Què espera de la Barcelona dels pròxims anys?

Notícies relacionades

Hem de reparar aquesta fragmentació, sobretot a escala administrativa. Amb tanta demanda, fa falta més oferta. Comque aquí no construïm gratacels, hem de créixer en superfície. Fa 125 anys es van ajuntar Ciutat Vella, Gràcia, Sants, etc., per construir l’actual municipi de Barcelona. Hem de fer el mateix, unir-nos a escala metropolitana, de manera més rotunda que amb l’actual PEMB, etc. Només així podrem construir l’habitatge assequible i aconseguir la mobilitat sostenible que tots mereixem.

¿Quina sent que és la seva ciutat? ¿Què és el que més troba a faltar?

Des del 7 d’octubre del 2023 veig una faceta sorprenentment desagradable de la ciutat. Per molt que Barcelona diu que aposta per la diversitat i la memòria històrica, no esperava, com altres persones jueves, que tants veïns desconeguessin el llarg llegat d’antisemitisme –fins i tot aquí mateix, des de 1391– i la complexitat del moment en què vivim. Vull veure més iniciatives educatives, com la recent i fantàstica mostra El mirall perdut al MNAC, que tant de bo fos permanent.

Temes:

Barcelona Intel