Hidrogen, la revolució del mar

Més semblants a una nau que a un vaixell, a l’arribar als 19 nusos s’eleven sobre l’aigua, utilitzant les seves dues hidroales per lliscar sense fricció i sense que les onades els pertorbin el camí.

La nau fa 10 metres i el seu interior compta amb vuit còmodes butaques embuatades als dos costats, moqueta i aire condicionat, a més de lavabo. Es tracta d’un espai completament tancat i envidriat, protegit del vent; la porta situada a la popa i que es desplaça cap a dalt, li confereix encara més semblança amb un vehicle espacial. Abans d’emprendre el vol, el capità, Ian Daby, avisa: cal cordar-se el cinturó. Cinc, dotze, vint-i-cinc, trenta nusos... De forma gairebé imperceptible, el vaixell s’alça i es desplaça levitant sobre el mar.

Economia blava

L’hidrogen verd està cridat a convertir-se en el combustible de zero emissions per als grans vaixells o aquells que requereixen més rendiment. La nova embarcació pot arribar a assolir una velocitat de més de 90 km/h (50 nusos) i recórrer fins a 280 quilòmetres sense parar a una velocitat mitjana de 52 km/h (28,3 nusos), emetent aigua com a únic residu. Una llanxa de la mateixa mida amb dos motors fora borda de 250 hp cremaria 140 litres de gasolina per hora i pararia molt abans per proveir-se.

"Quan vam venir a Barcelona i Catalunya, l’economia blava ja s’estava promovent amb gran determinació", explica a bord el director executiu d’America’s Cup Event, Grant Dalton, també al capdavant de l’equip Emirates Team New Zealand (ETNZ). Els vaixells d’acompanyament dels equips que competiran en aquesta competició cremen molt combustible. "Al ser una companyia tecnològica, volíem dissenyar un vaixell propulsat per hidrogen. No s’ha fet mai abans, encara més tenint en compte aquesta velocitat i autonomia", remarca. Per al màxim responsable de la Copa Amèrica, "un líder d’una indústria s’ha de prendre seriosament la sostenibilitat".

És així com ETNZ va crear el primer prototip, i va establir, com a organitzador de la Copa Amèrica de Barcelona, que tots els equips han de comptar amb una unitat. McConaghyBoats, a la Xina, ha sigut el principal proveïdor. La drassana italiana San Lorenzo, amb la seva marca Bluegame, ha construït dos models amb característiques pròpies per a American Magic i Orient Express Racing Team. Luna Rossa ha produït també el seu. Tots s’han entregat a l’agost, per navegar amb l’inici de la competició.

Experiències vip

La funció d’aquestes embarcacions, les úniques que poden entrar al camp de regates, és prendre diverses dades i oferir assistència en cas que hi hagi un accident. Els equips també les utilitzen per oferir experiències vip i mostrar la seva última tecnologia.

Quatre tancs d’hidrogen alimenten la nau. El proveïment es fa a l’estació que Air Products ha habilitat al Moll de Ponent del port. La instal·lació està formada per un tràiler ple d’hidrogen i una gran màquina de compressió, amb la qual s’introdueix l’hidrogen a la nau a 350 bars, els que requereix l’embarcació. "Com més pressió, més quilos d’hidrogen poden acollir els tancs del vaixell", explica l’enginyer d’Air Products Arnau Costilla.

L’operació triga 20 minuts, molt menys que les dues hores que requeria el primer prototip. "Hem treballat en l’últim any i mig sense parar per millorar-ho", indica l’enginyer responsable de l’equip de disseny i desenvolupament de l’embarcació d’ETNZ, Tommy Leigh. Aquesta és l’única estació d’hidrogen dedicada a embarcacions, ja que, per ara, el subministrament d’aquest combustible només està disponible per al transport públic, com a la hidrogenera de Tarragona, que proveeix autobusos.

Fins a la incorporació de les nou embarcacions de la Copa Amèrica, l’únic vaixell conegut que navegava amb hidrogen és el iot Sinot Aqua, propietat de Bill Gates. "Com amb els cotxes elèctrics, fins que no tens els endolls, en la indústria marítima encara no podem omplir els vaixells", explica Dalton, que afirma que, amb la primera experiència amb la Copa Amèrica a Barcelona, que atrau els focus de tot el món, s’exerceix "una força tractora". El màxim responsable de la competició, no obstant, recalca: "La història només funciona si l’hidrogen que es fa servir és verd", amb referència al fet que l’obtenció d’hidrogen a través de gas natural no és una opció per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle, responsables del canvi climàtic.

El capità ha introduït les dades de navegació a l’ordinador del barco, amb connexió directa per satèl·lit, abans de sortir. Entre altres, l’altura de vol a què es vol arribar, i que pot ser de fins a 1,2 metres sobre l’aigua. Tot i així, al ser expert, pot activar la manera manual i amb un joystick controlar en cada moment l’elevació.

Pantalles digitals

Unes grans pantalles digitals mostren amb tota mena d’indicadors com va tot. Són claus els girs, que s’han de fer amb compte: "Això no és una llanxa, la nau no pot inclinar-se per sobre d’aquests valors", indica el capità mostrant un marcador de la pantalla. Com en un avió, els alerons (flaps), en aquest cas submergits, són els que controlen l’altura i els girs.

Notícies relacionades

MATEO VALERO: "Podrem dissenyar els primers xips d’Europa"

JAUME COLLBONI: "Hem decidit ser una ciutat de ciència"

El xiulet de l’aire fregant la nau a més de 30 nusos es barreja amb el de l’aigua colpejant el timó i el dels dos motors. Tot junt, res a veure amb el soroll d’una llanxa motora. "Podem mantenir perfectament aquesta conversa", constata l’enginyer d’ETNZ. El viatge és tranquil. "No necessites ser un pilot, i pots volar", resumeix el responsable de l’equip de desenvolupament de l’embarcació.

Els nou vaixells d’hidrogen ja volen, fins a finals d’octubre, per la costa de Barcelona.