BCN estrena una nova fórmula de construcció prefabricada

Les quatre noves promocions estan situades al districte de Sant Martí i són de dos tipus: 82 es destinaran a lloguer i 45 es comercialitzaran en règim de dret de superfície. El consistori va mostrar ahir als mitjans de comunicació l’edifici de 24 vivendes –destinades a joves menors de 35 anys– situat al carrer de Binèfar, al barri de la Verneda i la Pau, com a exemple de la nova metodologia. Els altres tres són als carrers de Lola Iturbe Arizcuren (la Verneda i la Pau), de Pallars i del Marroc (Besòs-Maresme).

Parc públic

L’assignatura pendent de les fórmules industrialitzades és aconseguir abaratir també els costos, perquè les administracions puguin incrementar el parc públic de vivenda. El nou sistema no ha aconseguit rebaixar la inversió, si bé ha aconseguit mantenir a ratlla el pressupost. Laia Bonet, primera tinenta d’alcalde de Barcelona, va declarar ahir que la construcció de l’edifici del carrer de Binèfar ha tingut un cost de 3,7 milions d’euros, "pràcticament igual al d’una construcció habitual". D’altra banda, la inversió per a les promocions del carrer de Lola Iturbe Arizcuren i del carrer de Pallars han sigut de 5 milions d’euros, i per al carrer del Marroc, de 5,25 milions d’euros.

D’altra banda, gràcies a aquest nou mètode, les emissions de CO2₂ també s’han reduït en un 30% respecte a una construcció convencional. Aquest estalvi representa l’equivalent a les emissions que produiran les persones que viuran en aquestes vivendes durant els 50 anys vinents. L’esmentat model de construcció més sostenible ha sigut possible "gràcies al mètode i als materials que s’han utilitzat". El principal material utilitzat en tres de les quatre promocions, inclosa la del carrer de Binèfar, ha sigut fusta procedent de boscos explotats de manera sostenible.

La licitació i contractació conjunta del projecte arquitectònic i l’obra –no en dues licitacions per separat com es fa habitualment– ha contribuït també a "reduir un 35% el temps habitual de construcció de vivendes". L’edificació d’una obra com la del carrer de Binèfar hauria trigat "entre cinc i sis anys" a finalitzar, en comptes dels 39 mesos que ha durat des de l’inici del projecte.

Joan Carles Melero, director de Serveis Tècnics de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (Imhab), va remarcar ahir que la licitació conjunta i la col·laboració "des del minut zero a la redacció del projecte" entre arquitectes i constructora és considerada per la llei "un model de caràcter excepcional i no replicable". "La llei s’ha de posar una mica al dia i ha d’entendre que, si volem millorar els processos constructius, han de col·laborar arquitectes i constructores. L’arquitecte no ho pot resoldre tot", va advertir.

Notícies relacionades

La ciutat està disposada a repetir la competició d’aquí dos anys

Barcelona es mulla per la Copa Amèrica

Excepció de la llei

Per la seva banda, Bonet va afirmar que l’ajuntament ha demanat al ministeri "poder convertir el que avui és una excepció de la llei de contractes del sector públic en una possibilitat habitual per a aquelles ciutats com Barcelona, que a causa de la crisi habitacional que existeix s’han declarat zones de mercat tensionat de la vivenda". A conseqüència de la falta de vivenda, Bonet va afegir: "Necessitem accelerar la creació d’oferta, i aquest procés ens ha ajudat en aquest aspecte".