Barcelona i Moscou: els anticafès que cobren per hores versus l'accessibilitat

La capital russa, Moscou, és estrès, bullici al metro i milions de moscovites que van a la feina, a la universitat i a les seves tasques diàries. Físicament a prop però metafòricament lluny, es troben els anomenats anticafès. A més de ser un recés de tranquil·litat, destaquen per una idea de negoci diferent de la de la major part de locals de restauració del món: el client no pagarà mai pel que consumeixi, sinó pel temps que passa al local. Podrà demanar algunes begudes no alcohòliques sense cost afegit i self service de dolços i snacks. És a dir, com més temps s’estigui al lloc, més es pagarà; de vegades fins i tot treballen 24 hores al dia. Molts compten amb una tarifa plana.

Alguns d’aquests locals, a més d’oferir petites sales que ajuden a mantenir certa intimitat, també solen disposar de jocs de taula per afavorir que siguin llocs on els clients vulguin compartir una estona en bona companyia i no només prendre un cafè en un lloc qualsevol. La intenció d’aquests cafès és que tots els clients se sentin com a casa amb llum càlida i cadires còmodes, ideals per fer un mos, tenir una cita romàntica o una trobada entre dos amics que fa temps que no es veuen.

A causa de l’atmosfera càlida i de trobada, molts dels anticafès moscovites s’han convertit en llocs on es preparen esdeveniments de diferent índole, per exemple, d’intercanvis d’idiomes. Llengües estrangeres com l’italià, el francès, l’anglès i l’espanyol ressonen a les parets d’algunes de les sales dels anticafès, a més de músics i altres activitats culturals.

Un dels organitzadors d’un dels molts clubs d’espanyol és l’Álvaro. Ell fa alguns anys que prepara el seu esdeveniment de castellà en un anticafè del cor de Moscou, on es troben tant espanyols i llatins com russos amb diferents nivells d’aprenentatge de l’idioma. "Vaig triar un anticafè perquè aquests espais ofereixen un ambient acollidor i flexible que s’adapta molt bé a reunions socials i activitats en grup", explica. L’Álvaro organitza aquest club d’espanyol de manera totalment amateur i per amor a l’art. Normalment assisteixen a l’esdeveniment entre 10 i 20 persones, de diferents procedències. Tot i que és un esdeveniment programat, es busca que sigui informal i molts dels presents només volen divertir-se i conèixer gent, tot i que alguns porten llibretes per apuntar les paraules que no coneixen. Ell afegeix que "el que fa els anticafès a Moscou diferents d’altres llocs és, precisament, aquest model únic on el pagament es basa en el temps d’estada i no en la quantitat de menjar o beguda que es compra".

Exportar el concepte a Espanya pot ser complicat. Ja hi va haver un intent de dues noies russes, la Daria i la Irina: l’any 2015 van crear un anticafè al carrer de Castillejos de Barcelona, a prop de la Sagrada Família, però el seu innovador negoci va deixar de funcionar un temps després.

EXPORT.

Notícies relacionades

La policia investiga si el positiu de la maquinista va ser per un fàrmac

Els britànics escullen com a rivals de les semifinals els suïssos

Les dimensions de Moscou poden ser un problema per a les persones amb minusvalideses perquè han de fer un esforç més gran per anar d’un lloc a l’altre, però no és l’únic problema. Moltes estacions de metro no tenen ascensors, i pàgines especialitzades com Wheelchair Travel fan un toc d’atenció al subterrani de la capital russa per la seva poca accessibilitat. Només en algunes estacions hi ha elevador públic. A més de la joia de la corona del transport públic rus, destaca la mateixa pàgina que moltes atraccions turístiques no estan preparades per als "invàlids" (com se’ls anomena en rus, tot i que sense connotacions negatives com en espanyol). La plaça Roja, els jardins d’Alexander i el centre comercial GUM són algunes de les atraccions que sí que estan preparades per a aquells que tinguin problemes de mobilitat, tot i que altres plats forts de Moscou només es podran veure des de fora. On sí que hi ha plataformes d’accés és a la xarxa de busos i troleibusos.

Més enllà del transport públic, moure’s tampoc és senzill. Per començar, no hi ha gaires rampes suaus a les voreres, una cosa complicada per a unes rodes. Fins i tot és més complicat quan la neu arriba per quedar-se. Tot i que la capital moscovita sol ser impol·luta, en alguns vorals sí que s’acumula la neu. Travessar el carrer pot ser un repte al cor de Rússia, ja que davant la falta de passos zebra en algunes de les congestionades avingudes de la ciutat hi ha passos subterranis perquè els vianants passin d’un costat a l’altre. Una solució pràctica per al moscovita mitjà, però incòmoda per a algú que porti cadira de rodes.